“A la majoria de països llatinoamericans, una polla és una inofensiva aposta hípica o esportiva, mentre que a Espanya és un obscè vulgarisme que defineix l’òrgan genital masculí, tal com admet la Reial Acadèmia Espanyola des del 1985 en la dinovena edició del seu diccionari”. Així comença La polla de Cervantes, un dels erudits i alhora hilarants assajos de Fernando Iwasaki (Lima, 1961) inclosos a Las palabras primas (Páginas de Espuma, 2018), on l’escriptor resident a Sevilla des del 1985 aplega una vintena de textos que reflexionen sobre aspectes lingüístics de la llengua castellana.

¿La ironia és justament el que més li interessa de Cervantes?

Els investigadors que busquen el cos de Miguel de Cervantes al convent de les Trinitàries a Madrid han localitzat una caixa amb les inicials M.C. reblades amb ferro, segons fonts de la recerca. El fèretre es trobava a la zona 1 on hi ha els nínxols (en total, més d'una trentena) i conté ossos. Ara es procedirà a l'anàlisi de les restes per saber si es tracta de les de l'escriptor, que va morir el 1616.

Un arxiver de Sevilla ha trobat quatre documents relacionats amb Miguel de Cervantes que, fins ara, no s'havien estudiat. Els textos, un d'ells amb un autògraf de l'escriptor, ofereixen nous detalls de la seva vida. Segons l'arxiver que ha fet la troballa, José Cabello, el primer document que es va descobrir data del març de 1593, i va trobar-lo a l'arxiu municipal de La Puebla de Cazalla. Malgrat que, en aquell any, els biògrafs ubiquen Cervantes a Sevilla sense exercir cap activitat, el manuscrit esmenta l'escriptor i explica que treballa per al proveïdor de la Flota d'Índies Cristóbal de Barros.