El primer cop que els partits independentistes van assumir el procés constituent en el full de ruta va ser l’any 2015. ERC i CDC van acordar un programa unitari, el 30 de març, en què es comprometien a elaborar un projecte de text constitucional en deu mesos després de les eleccions del 27-S i a acabar el mandat amb un referèndum sobre la nova Constitució. Ara, el 2018, el nou president de la Generalitat, Quim Torra, ha tornat a prometre el mateix però sense establir terminis i deixant que sigui la gent qui piloti la iniciativa. “Aspirem que esdevingui un gran debat nacional català sobre el futur del nostre país, que traci el model social, econòmic i institucional [...]. Aquest és un procés de baix a dalt que ha d’acabar esdevenint una proposta de Constitució de la República de Catalunya”, va dir en el debat d’investidura. Durant aquests últims tres anys, el procés constituent ha sigut la promesa pendent de l’independentisme per ampliar la base social, que no s’ha dut a terme mai.

Sense cap referència a la declaració d’independència del 27 d’octubre i amb el referèndum de l’1-O com a punt de partida, JxCat i ERC han arribat a un acord que ja és en mans de la CUP. Els anticapitalistes han de decidir si canvien d’opinió i avalen un nou full de ruta que, sobre el paper, no preveu la desobediència ni la unilateralitat que exigeixen, però referma el compromís amb les polítiques socials i el procés constituent. La CUP, que ha decidit abstenir-se en la investidura de Sànchez, estudiarà la nova proposta. De moment, ja han avisat que no tornaran a negociar si es continuen acceptant els límits autonòmics.

Junts per Catalunya encara veu marge per aconseguir el suport de la CUP a la investidura de Jordi Sànchez, que ahir el president del Parlament, Roger Torrent, va fixar per al 12 de març. Per fer-ho, el grup ha treballat en un document que traslladaran als anticapitalistes i en què, per convèncer-los que s’està “materialitzant” la República, es posen dos elements sobre la taula: la redacció d’una Constitució catalana, que elaboraria la ciutadania, i el reflex dels debats relatius al procés constituent al Parlament.

La majoria sobiranista del Parlament no varia el rumb i aquest dijous ha fixat formalment el referèndum i el procés constituent com a compromisos polítics concrets per al Govern. Amb 72 vots a favor de la via pactada o no que defensen JxSí i la CUP i 73 a favor del model avalat per l’Estat i la UE que defensen CSQP i JxSí, la cambra ha acceptat que el procés sobiranista es culmini amb el "referèndum o referèndum" que va plantejar ara fa una setmana el president de la Generalitat.

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha rebut aquest dijous la notificació del Tribunal Constitucional que informa de la suspensió de les conclusions del procés constituent i que l'avisa de les possibles sancions que se li poden aplicar per haver permès que el ple les votés.

Amb l’enèsim pronunciament del Tribunal Constitucional (TC) sobre el procés sobiranista, l’independentisme veu reafirmada la via unilateral avalada per majoria al Parlament com l’única manera de donar continuïtat al seu full de ruta. ERC i la CUP, però, van anar aquest dilluns un pas més enllà i parlen ja de “desacatar” directament les ordres del tribunal i posar en pràctica una emancipació institucional que pot tenir unes conseqüències per ara desconegudes. A l’espera d’acordar com es dóna resposta al nou embat judicial, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va refermar el compromís del Govern amb el procés sobiranista. “Obeirem, i tant que sí. Obeirem el Parlament, complirem el compromís amb els ciutadans i bastirem un estat lliure, modern i pròsper”, va dir via Twitter.

L'unionisme ha endurit aquest dimarts els seus avisos a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per reclamar-li que eviti el debat al ple de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent. En roda de premsa, la líder de Ciutadans al Parlament, Inés Arrimadas, ha exigit a Forcadell que actuï com a presidenta de la cambra catalana "i no de l'ANC" i acati l'avís del Tribunal Constitucional (TC).

L’expresidenta d’Òmnium Cultural Muriel Casals, que va ser la número tres de la llista de Junts pel Sí a les eleccions del 27-S, havia estat designada presidenta de la comissió d’estudi del procés constituent, impugnada pel govern espanyol davant del Tribunal Constitucional. De fet, la seva darrera intervenció al Parlament va ser el 28 de gener durant la constitució de l’ens.

El cinquè punt de la declaració de ruptura aprovada al Parlament el 9-N estipulava que les tres lleis de la desconnexió -procés constituent, seguretat social catalana i Hisenda pròpia- s’havien de començar a tramitar en el termini de 30 dies. El tortuós camí de la investidura ha anat allargant el calendari, però finalment Junts pel Sí i la CUP, 24 dies després de la investidura de Carles Puigdemont com a president, van registrar ahir la sol·licitud de creació de les ponències conjuntes de les tres lleis més importants de la legislatura. Un gest rellevant en la mesura que aquestes normes emanen d’una declaració suspesa pel Tribunal Constitucional (TC).

Teresa Forcades va fer un pas enrere abans del 27-S, tot i que havia deixat el monestir per liderar l’entesa d’un gran front d’esquerres. Amb un permís de tres anys –viu al domicili familiar, al barri de Gràcia– observa expectant l’escenari polític. Acaba d’escriure el seu primer llibre en anglès per acostar-se al públic britànic –amb el títol 'Fe i llibertat'–, i continua fent classes a l’espai Francesca Bonnemaison de Barcelona.

El candidat d'IU el 20-D, Alberto Garzón, ha assenyalat aquest diumenge el bipartidisme PP-PSOE com a "part del problema i no de la solució" per a Espanya, partits que compten amb C's com a "suport perquè no canviï res" i que és "la punta de llança de més neoliberalisme". Garzón ha presentat la seva candidatura a les primàries d'Ara en Comú Madrid en un acte on ha insistit que el partit d'Albert Rivera és un "suport perquè no canviï res" encara que ells "es disfressin de canvi". "Nosaltres no ens disfressarem per guanyar més vots, sinó que convencerem perquè es votin polítiques d'esquerres", ha afegit.

La candidatura que ultimen ICV, EUiA, Podem i Procés Constituent ja té un nom amb què presentar-se: Catalunya Sí que es Pot. Així, finalment no es repetiran fórmules com les de Barcelona en Comú, ja que Catalunya en Comú era una de les possibilitats amb les quals s'havia especulat. En canvi, els actors de la confluència s'han estimat més recollir un crit característic del moviment indignat i de les mobilitzacions alternatives, el "sí que es pot", segons apunten fonts coneixedores de la negociació.

La direcció de Podem no té cap intenció, per ara, de buscar un substitut a Juan Carlos Monedero. Dijous passat el fins ara número tres del partit va abandonar la secretaria de Programes i Procés Constituent, un càrrec designat a dit pel secretari general de la formació, Pablo Iglesias. El secretari d'Organització de Podem, Sergio Pascual, ha assegurat aquest dilluns en roda de premsa després de l'executiva del partit que, havent entregat ja Monedero el programa marc per a les eleccions autonòmiques, la seva tasca ja no és "necessària". Iglesias ha repetit en més d'una ocasió que està a favor del dret a decidir a Catalunya però dins d'un procés constituent a tot l'Estat.

Guanyem, Podem, ICV-EUiA i Procés Constituent han tancat un principi d'acord per presentar una candidatura conjunta a Barcelona, segons han informat les plataformes a través d'un comunicat. Els elements sobre els quals s’ha assolit aquest principi d'entesa, que haurà de ser validat en les properes dues setmanes per cadascun dels espais integrants de la confluència, fan referència a la "denominació legal de la candidatura, el model organitzatiu, el finançament i el règim econòmic que regirà el seu funcionament, que prioritzarà l’espai compartit", segons consta en el comunicat.

Les negociacions entre les formacions que aspiren a confluir en Guanyem es troben en una setmana culminant i, de fet, haurien d'estar a punt de resoldre's, segons ha avançat Catalunya Plural. L'oferta que hauria posat sobre la taula la formació impulsada per Ada Colau passaria per situar l'exportaveu de la PAH de cap de llista i, com número dos, el jurista i activista Gerardo Pisarello –membre de Procés Constituent que havia d'anar a les llistes d'EUiA a les europees, tot i que hi va renunciar–. El número tres seria per a ICV, el quatre l'ocuparia l'advocat Jaume Asens –membre de Guanyem, Procés Constituent i de la cúpula estatal de Podem–, i els cinc llocs següents se'ls repartirien un membre d'ICV, un d'EUiA, un de Podem i dos independents de Guanyem.

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha pronunciat aquest dimarts davant unes 2.200 persones la seva conferència, en què ha detallat el seu full de ruta cap a la independència. Segons ha detallat, el que cal és buscar "la millor manera de maximitzar els vots independentistes i la representació en un Parlament és que cap independentista se'n senti exclòs" i, per tant, "tothom ha de trobar un referent d'aquells elements polítics, culturals, socials i econòmics que el facin sentir còmode". I, per fer-ho, aposta per diverses candidatures que comparteixin cinc elements en comú per evidenciar el mandat democràtic que es busca. Aquestes serien una "part del nom" –que podria ser "candidatura per la independència"–, "un punt del programa tan destacat com sigui necessari per la tranquil·litat espiritual de tothom que sigui la independència", el compromís que "algun acte fins a les eleccions sigui conjunt dels que comparteixen part del programa" –que podria coordinar la campanya Ara és l'hora–, la inclusió a totes les llistes d'"un gruix de persones independents rellevants que actuïn com a element de connexió" i la confecció després dels comicis d'un "Govern de la màxima unitat possible".

Pablo Iglesias ha dedicat la part final del seu primer discurs com a secretari general de Podem a fer una defensa aferrissada del dret a decidir, però amb un procés constituent a tot l'Estat "per obrir el cadenat del 78". "Jo dic que des de la defensa del dret a decidir s'ha de poder decidir sobre l'economia. I en un moment en què estem en un bucle enfront de l'immobilisme del PP i els crits al sol de l''esquerrovergència' nosaltres diem: discutim de tot i amb tots un procés constituent per obrir el cadenat del 78", ha dit.