La participació registrada a les eleccions europees a les Balears després d'haver tancat les urnes ha estat del 39,08%, un 11,52% més baixa que en els comicis europeus del 2019. Així, del total de 35.533.493 persones censades, n'han votat 17.483.375. Per partits, el PP ha aconseguit 113.896 vots, el 35,78%; PSIB-PSOE, 92.074 vots (28,93%); Vox, 35.649 vots (11,2%); SALF, 17.010 vots (5,34%); Ara Repúbliques, 16.457 vots (5,17%); Sumar, 13.870 vots (4,35%), i Podem, 9.998 vots (3,14%).

Que la participació en les eleccions europees sigui baixa no és excepcional, i de fet la dels comicis d’aquest diumenge ha sigut del 43,5% a Catalunya. És la tercera més baixa de la història a Catalunya, i 17,4 punts menys que la participació del 2019, quan van coincidir amb les eleccions municipals, i 4 punts per sota del 2014.

La participació a les eleccions europees s'ha situat en el 22,8% a les Balears fins a les 14.00 hores i ha registrat una caiguda de 6,45 punts respecte dels anteriors comicis europeus de 2019, en els quals la participació fins a la mateixa hora va ser del 29,27%, segons les dades disponibles a la web desenvolupada pel Govern.

Les eleccions europees són els comicis amb menys participació dels que es fan a la Unió Europea, i és encara més significativa la poca mobilització dels joves. És per això que el Parlament Europeu i les institucions comunitàries es trenquen el cap per intentar revertir aquesta tendència i s’encomanen a famosos, influencers i als avis per aconseguir-ho.

Fa més de vint anys que la Sandra Uve, il·lustradora, escriptora i divulgadora científicoartística, va començar a fer classes a infants i joves, primer de còmic i des del 2005 imparteix tallers i conferències sobre dones rellevants de la història que han canviat la ciència, la tecnologia, l’enginyeria, l’art i les matemàtiques. Uve considera que al llarg dels anys la participació dels joves és similar, la situació no ha millorat: “Manca coeducació i hi ha un excés d’estereotips de gènere que es manté. En general, les noies tenen por al ridícul, no donen la seva opinió en públic, deixen d’exercir el dret a opinar davant la classe. Elles mateixes s’exclouen i s’autocensuren”, lamenta.

L'Ajuntament de Manacor ha obert un procés de participació perquè la ciutadania pugui fer aportacions sobre com s'ha d'aplicar el Decret llei de mesures urgents en matèria d'habitatge aprovat pel Govern. El Consistori ha recordat que en el ple de novembre es va acordar la suspensió de l'aplicació de quatre disposicions addicionals del decret. Concretament, rebutjaren permetre temporalment la reconversió de locals en habitatge, la modificació de la densitat d'habitatges i la facilitació de la divisió d'habitatges unifamiliars; el canvi d'ús i aprofitament de terrenys qualificats d'equipaments públics i privats per construir habitatges, i la possibilitat de fer actuacions per permetre créixer en altura en edificis existents.

La participació a les 18 h ha augmentat respecte del 2019 a les Balears, encara que hi ha dotze municipis on menys gent ha anat a votar en compració amb fa quatre anys. El descens més acusat s'ha produït als pobles de Santa Eugènia, amb una davallada del 5,51%; Búger (-3,8%) i Estellencs (-2,8%).

La calor no frena les ganes d'anar a votar dels residents a les Balears, ja que la participació s'ha mantingut a l'alça també en el recompte de les 18 h. En concret, s'ha situat en un 48,58%, cosa que suposa un augment d'1,18 punts respecte de les generals de 2019. A més, segons l'avanç de participació del Ministeri de l'Interior indica que ja haurien votat unes 386.208 persones. De fet, fa quatre anys les dades de participació en aquesta hora era del 47,40%.

La participació a Espanya en les eleccions generals és del 52,94% a les 18 h, quatre punts menys que els comicis del 2019, en què era del 56,85% a aquesta mateixa hora. A Catalunya aquesta devallada encara és més accentuada, fins al punt que la participació es desploma comparat amb fa quatre anys. A aquesta hora, un 48,66% dels catalans han votat, onze punts menys que el 2019. Catalunya, de fet, és el territori amb la participació més baixa i l'únic juntament amb les Balears que a les 18 h no arriba al 50%.

Un 37,29% dels electors convocats a exercir el dret han passat ja per les urnes a les Balears fins a les 14 h d'aquest diumenge, cosa que significa que han votat un 6,34% més que a les darreres eleccions generals, el 19 de novembre del 2019. Ja s'havia intuït aquesta gran participació en les primeres hores, perquè totes les imatges i cròniques procedents dels col·legis electorals parlaven de coes i centenars de persones que omplien tots els espais públics habilitats per a les eleccions d'aquest 23 de juliol.

Un 46,46% dels electors balears ja ha acudit a les urnes a les 18 h per elegir els pròxims diputats autonòmics. Aquest percentatge és un 3,85% més que el 2019 a dues hores que tanquin els col·legis electorals. Es confirma la tendència que s'ha vist a les 14 h, quan s'han presentat les primeres dades i ja havien dipositat la papereta el 33,67% dels ciutadans amb dret a vot, un 3,8% més que fa quatre anys.

"Volíem anar a fer el primer capfico de la temporada a Son Real o a Son Serra de Marina amb els nins, però quan ens hem aixecat i hem vist el cel tan ennigulat, tapadot, hem decidit venir a votar", explica Marga, d'una trentena d'anys, a les portes del CEIP Aina Moll de Palma, quan són devers les 10.15 del dematí. Juntament amb la seva parella acaben de votar en aquest col·legi electoral, que és també el centre on els seus dos fills van a escola. "Havíem fet un trempó i una truita amb patates, que als al·lots els agrada molt. Duim el dinar dins el cotxe. Crec que anirem a fer una volta per Banyalbufar, per ventura baixarem a la cala. Ja ho veurem", comenta Sergi.

Un total de 1.064 veïns d'Inca majors de 16 anys han votat en la primera edició dels pressuposts participatius del municipi. L'objectiu era elegir cinc projectes proposats per la ciutadania, per un valor de 500.000 euros, els quals es desenvoluparan durant els mesos vinents.

El Pi ha duit a terme aquest matí la primera executiva balear de la formació després del congrés en què Tolo Gili fou elegit president. Aquesta trobada ha servit per aprovar crear la figura del defensor de l’afiliat. L’advocada Margalida Palerm serà l’encarregada d’ajudar els afiliats en qualsevol qüestió que puguin tenir respecte del partit. L'objectiu és "garantir els drets i deures dels afiliats", que Gili considera "el més important del partit": "A partir d'ara participaran en les decisions, posaran i llevaran càrrecs, i teindran sempre la darrera paraula".

"La cua dona la volta a l'illa! No sé pas quan arribaré a la feina". És la Noelia, que s'exclama al telèfon fora del seu col·legi electoral, el Centre Dotacional d'Arganzuela, però podria ser la reacció en la majoria de centres de votació avui a la Comunitat de Madrid. Fos a la urbanització de Galapagar, on el líder d'Unides Podem, Pablo Iglesias, tenia 55 persones davant; a Chamberí, on la presidenta madrilenya i candidata del PP a la reelecció, Isabel Díaz Ayuso, també ha hagut d'esperar, o al barri humil de Carabanchel, feu de l'esquerra. Llargues files, de més d'una hora de cua en alguns casos, des de primera hora del matí que contrasten amb les de Catalunya el 14 de febrer, on la participació es va desplomar fins a un 54%. Les acompanya un dia de sol radiant després de setmanes de pluges i cels grisos.

Els premis Ciutat de Palma 2020 han registrat una participació massiva, de manera que l'edició d'enguany s'ha convertit en més concorreguda de la història d’aquests guardons. Ho ha fet saber el regidor de Cultura i Benestar Social, Antoni Noguera.

Les Illes Balears han batut els rècords d’abstenció en les eleccions del 2019: un 41,29% en les darreres generals; un 46,7% en les autonòmiques; un 45% en les municipals i un 41,38% en el cas dels consells insulars. Mai no s’havien assolit xifres tan altes en cap de les institucions. La participació només ha augmentat en les eleccions europees: l’abstenció del 64,40% del 2014 ha baixat 18 punts i va quedar en el 46,38% en la cita electoral del 26 de maig.

La participació en els comicis del 10-N a les Illes Balears ha acabat més de sis punts per davall de la de les darreres eleccions del 28-A. Aquestes xifres han convertit les Illes Balears en la comunitat autònoma on més ha caigut la participació. Durant la jornada electoral d'aquest diumenge han dipositat el vot un 58,51% dels ciutadans de les Illes cridats a les urnes.