"El cas de Joana Sagrera i Guix sembla un fulletó tràgic, però va ser un cas real que va fer història, perquè es tracta del primer cas documentat de detenció il·legal al psiquiàtric de Sant Boi", afirma Enric Vicens, metge psiquiatre i responsable de docència i d'estudis del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Vicens, que va presentar el cas en una taula rodona celebrada al centre sanitari, explica que Joana Sagrera (1817-1874) era la filla d'una important i benestant família valenciana que es va casar, quan tenia 22 anys, amb el reusenc Miquel Nolla. El matrimoni va tenir tres fills, el més petit dels quals va morir quan tenia set o vuit anys, i eren els rebesavis de l'exalcaldessa de València, Rita Barberà. El marit devia ser ambiciós i emprenedor perquè va reconvertir el negoci tèxtil de la família de la dona en un important negoci de gres porcellànic, que exportava arreu del món i decorava els palauets d'algunes de les famílies més acabalades d'Europa. La fàbrica es va construir en uns terrenys que va heretar la Joana, per desig de la seva mare, Anna M. Guix.

Regna la calma al Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat, on s'ubicava l'antic psiquiàtric de Sant Boi. Tot el complex té un aire nòrdic, auster i al mateix temps amable. La poca alçada dels edificis que el formen i l'abundància de zones enjardinades en potencien la sensació de confort. Entre tant blanc, crida l'atenció l'antiga bugaderia feta amb maó, que encara segueix en funcionament, i la xemeneia de l'antiga bòbila en la línia de la laborteràpia, que estava en voga aleshores. I tot plegat esclata en arribar al conjunt modernista que es conserva al cor del complex, un jardí xinès que inclou un reguitzell d'estructures espectaculars, en el seu moment plenes d'aigua, que l'arquitecte David Agulló Galilea atribueix des de fa uns anys a Antoni Gaudí i Josep Maria Jujol: la cova-cascada, és a dir, una gruta de rocalla amb forma de cova i muntanya coronada per un baldaquí; una gruta també de rocalla que té forma de drac i que contenia una capella dedicada a la Mare de Déu de Lourdes, i una plaça amb mitja dotzena de bancs guarnits amb trencadís.

L'ARA va publicar fa un mes un reportatge amb unes xifres esfereïdores: la mort de 2.454 persones entre 1936 i 1939 als psiquiàtrics de Sant Boi de Llobregat. Teníem les xifres, perquè són les que es conserven al cementiri: en un municipi que aleshores tenia uns 10.000 habitants, hi va haver 3.240 enterraments. En molts casos hi consta el lloc de defunció: carrer Doctor Pujadas, 24 (1.220 defuncions) i carrer Doctor Pujadas, 26 (1.232). A la primera adreça hi havia el psiquiàtric de dones, i a la segona, el d'homes.

Les xifres són esfereïdores i molt difícils d'explicar. Entre 1936 i 1939 al cementiri de Sant Boi de Llobregat, un municipi que aleshores tenia uns 10.000 habitants, hi va haver 3.240 enterraments. Segons Carles Serret, historiador i responsable de l'Arxiu Històric de Sant Boi, en molts casos hi consta el lloc de defunció: carrer Doctor Pujadas, 24 (1.220 defuncions), i carrer Doctor Pujadas, 26 (1.232 defuncions). A la primera adreça, hi havia el psiquiàtric de dones i, a la segona, el d'homes. Són 2.452 persones en tan sols tres anys. La més jove tenia 10 anys i el més gran, 97. "Als motius de defunció hi consta desnutrició, pel·lagra, caquèxia, enterocolitis, diarrees i septicèmia. Té a veure amb les creixents penúries econòmiques i les dificultats d'abastament que es van viure a la rereguarda republicana", assegura Serret. Entre els molts documents que guarda Serret, hi ha els rebuts del cementiri. L'1 de gener de 1938, es van cobrar 780 pessetes pels "drets d'enterrament de 78 cadàvers de dones el mes de desembre". Com podien morir 78 dones en tan sols un mes?

El vagó d'un tren que transportava potassa ha bolcat a la corba de l'entrada de l'estació de Sant Boi de FGC aquest dimarts a la tarda i ha impactat contra la cabina d'un tren de passatgers que sortia en aquell moment de l'estació per la via del costat. A causa de l'impacte, el maquinista del tren de passatgers ha mort i una vuitantena de persones han quedat ferides.

La 30a edició del Festival Altaveu tindrà un to reivindicatiu: el director del certamen, Jordi Turtós, ha reunit una desena de concerts de músics com El Petit de Cal Eril, Ferran Palau i els nord-americans Boytoy, amb el lema 'Alça la veu', per reclamar la llibertat d'expressió. "Enguany la llibertat d'expressió s'està veient amenaçada i cal defensar-la", diu Turtós.

Tres dels sis homes investigats per agredir sexualment una noia a la sortida d'una discoteca de Molins de Rei el 19 de maig van al·legar davant la jutge que van mantenir relacions sexuals amb ella però que van ser consentides, segons ha pogut saber l’ARA. Els homes van declarar als jutjats el passat 22 de juny. Fonts pròximes a la investigació consultades per aquest diari asseguren que els altres tres investigats van negar qualsevol relació amb els fets. La titular del jutjat d’instrucció 1 de Sant Boi de Llobregat els ha deixat en llibertat amb càrrecs però els ha intervingut el telèfon mòbil per buscar imatges o converses relacionades amb els fets.

Els Mossos d’Esquadra van detenir ahir a la tarda una dona per la mort de la seva filla de 4 anys a Sant Boi de Llobregat. El 112 va rebre cap a dos quarts de set de la tarda un avís en què s’alertava que en un pis a l'avinguda Onze de Setembre una dona hauria mort la seva filla. Quan hi van arribar ho van constatar i van detenir la presumpta autora per un delicte d’homicidi, segons van informar en un comunicat.