El Partit Socialista havia insistit amb força fins ara perquè el govern de Mariano Rajoy tirés endavant amb la reforma del sistema de finançament autonòmic. De fet, la presidenta andalusa, Susana Díaz, es va reunir expressament amb el president Rajoy per arrencar-li el compromís que seria aquest mes quan es reprendrien les reunions amb els representants comunitaris, fins i tot sense Catalunya. Però la moció de censura que ha presentat el PSOE dona una altra oportunitat a Montoro per tirar la pilota endavant i allargar la reforma. Fonts del ministeri d'Hisenda han advertit aquest dimecres que, encara que no prosperi, les relacions hauran quedat molt malmeses i que, per tant, és obvi que la reforma del finançament autonòmic se'n ressentirà.

Nou capítol en el control de les finances públiques de la Generalitat. L'acord que han rubricat aquest dimarts el PSOE i el govern espanyol passa per mantenir la intervenció de les finances de la Generalitat. No es manté el control que l'any passat va aplicar el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en què el govern català va perdre el control sobre els ingressos corresponents pel sistema de finançament i els seus pagaments, fets directament des de Madrid. Però sí la que va començar el 2015, amb el control a través de la intervenció general de l'Estat de les despeses, a més dels límits a l'endeutament.

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, busca altres vies per inhabilitar el president Carles Puigdemont. Com ha avançat aquest dijous 'El Confidencial' i han confirmat a l'ARA fonts del mateix ministeri, Montoro ha iniciat un procediment sancionador amb l'objectiu d'inhabilitar Puigdemont durant quatre anys per incomplir la llei d'alts càrrecs de la Generalitat. Segons aquesta llei, un cop cessat, un alt càrrec del Govern té un període màxim de tres mesos per presentar una declaració de béns, activitats professionals i patrimoni detallada. El president espanyol, Mariano Rajoy, va cessar Puigdemont el 27 d'octubre i, per tant, s'ha excedit aquest període. Segons el ministeri d'Hisenda, Puigdemont ha comès una infracció perquè no ha presentat aquestes declaracions després d'haver-l'hi demanat diverses vegades i, per tant, ja està en ple procés d'instrucció per inhabilitar-lo "aviat" durant quatre anys, tal com preveu la llei.

El ministre d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, ha elogiat avui la tecnologia i l'ús que en fa el seu ministeri, fins i tot en la intervenció de les finances catalanes. Montoro ha presumit d'haver pogut intervenir de manera més eficient els comptes de la Generalitat gràcies a la tecnologia, en un discurs de presentació de les jornades obertes de l'administració tributària. El ministre d'Hisenda ha posat com a exemple dels avantatges de la digiltalització la intervenció de les finances catalanes.

El govern espanyol vol que l'impost a les grans empreses tecnològiques serveixi per ajudar a pagar la despesa creixent en pensions. Ho ha explicat aquest divendres el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en la roda de premsa posterior al consell de ministres. Montoro ha aclarit que aquesta és una discussió que es du a terme a nivell europeu però que, en l'àmbit estatal, l'executiu vol plantejar-ho al Pacte de Toledo (la comissió del Congrés que treballa per acordar la reforma del sistema de la Seguretat Social).

Després de presentar el projecte de pressupostos generals de l'Estat a la resta de partits polítics, toca explicar a les autoritats europees com s'ho farà l'actual executiu espanyol per garantir l'estabilitat pressupostària i econòmica els pròxims anys. Per això, aquest divendres compareixen els dos ministres econòmics de Rajoy, Román Escolano (Economia) i Cristóbal Montoro (Hisenda), per explicar el pla d'estabilitat que enviaran a Brussel·les dilluns vinent, com és obligatori cada mig any i com ha explicat el ministre d'Economia. Segons les seves previsions, preveu haver eliminat del tot el dèficit públic d'aquí quatre anys (fins i tot amb una dècima de superàvit).

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha acabat parlant del referèndum i la independència de Catalunya en el ple destinat a la defensa dels pressupostos. Montoro ha elevat el to en resposta al diputat d'ERC, Joan Tardà, que ha posat sobre la taula el conflicte polític i judicial amb l'Estat. Montoro ha assegurat que el referèndum de l'1 d'octubre va ser il·legal i, després d'haver-se situat al centre de la polèmica per haver negat que s'hi hagués destinat ni un euro de diners públics, Montoro ha llançat a l'aire la pregunta: "Com es convoca un referèndum sense pressupostos públics?"

La instrucció del jutge Pablo Llarena en el que a hores d'ara ja és una causa contra l'independentisme –és a dir, contra una idea política defensada amb mitjans pacífics per representants escollits democràticament–, lluny de recolzar en proves factuals irrefutables, es basa en pretesos informes fruit d'una construcció cuinada per diferents instàncies estatals. No hi ha hagut violència independentista que justifiqui l'acusació de rebel·lió ni cap prova de l'ús de diners públics per a l'1-O. I això està provocant les cada cop més absurdes maniobres del Tribunal Suprem.

L'augment de les pensions més baixes tindrà una factura total de 1.000 milions d'euros. Així ho ha avançat aquest dimarts el ministre d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, que ha comparegut per explicar el projecte de llei dels pressupostos generals de l'Estat per a aquest 2018 després d'una reunió extraordinària del consell de ministres que s'ha allargat més del previst.

Hisenda abaixa el to. El ministre d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, ha passat de retallar els pressupostos del sistema de finançament autonòmic d'aquest any a les comunitats a fer seves algunes de les crítiques a l'actual sistema i, fins i tot, a recuperar reclamacions com la quitança del deute. Tot i no fer una proposta concreta, el titular del ministeri d'Hisenda ha aclarit una mica més quina és la seva predisposició a condonar el deute que les autonomies han contret amb l'Estat a través de crèdits com el fons de liquiditat autonòmic (FLA). "Hem de veure quina part del deute correspon a insuficiències del sistema de finançament actual", ha deixat caure el ministre, que ha deixat oberta així la porta a condonar (o reestructurar, com prefereix dir Hisenda) aquest deute.

Que Espanya no tingui pressupostos generals de l'Estat aquest 2018 és culpa de l'independentisme. Així de clar ha estat aquest dimecres el ministre d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, que ha comparegut al Congrés de Diputats per explicar la situació de pròrroga pressupostària que va entrar en vigor a principis d'any.

La intervenció a les finances de Catalunya deixa de tenir l'excusa de la llei d'estabilitat. Segons publica aquest dimecres el 'Butlletí Oficial de l'Estat' (BOE), l'Estat ha decidit acabar d'arrodonir l'aplicació de l'article 155 i n'ha activat la part financera. La intervenció de les finances catalanes s'havia fet el 15 de setembre, sota el pretext de la llei d'estabilitat pressupostària i amb l'objectiu d'evitar la celebració del referèndum. Ara, però, per mantenir el control dels comptes catalans, el govern de Mariano Rajoy ha desvinculat la intervenció d'aquesta llei i l'ha emmarcada en l'aplicació del 155.

Finalment Rajoy ha tirat pel dret i ha anul·lat la primera política pública catalana fent servir el 155. El consell de ministres d'aquest divendres ha acordat anul·lar un pla clau per a la Hisenda catalana. En concret, el que permetia que tot el sector públic català pagués els impostos estatals a través de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC).

No hi ha cap institució econòmica que no reconegui o adverteixi que, d’ara endavant, els pensionistes no deixaran de perdre poder adquisitiu. Amb la pròrroga dels pressupostos per al 2018 això es ratifica, perquè les pensions només pujaran el mínim del 0,25% que contempla la llei. La legislatura de Mariano Rajoy ha vist el dèficit de la Seguretat Social més elevat històricament i les primeres marxes per unes pensions dignes amb centenars de jubilats protestant arreu de l’Estat. I, per ara, Rajoy ha preferit actuar per altres vies. D’una banda, dilluns anunciava nous incentius perquè els joves comencin aviat a estalviar en un pla de pensions privat. De l’altra, ahir Hisenda anunciava noves deduccions a l’IRPF per als contribuents de més edat.

Al flanc judicial contra el sobiranisme, que ha acabat amb set membres del govern de Puigdemont i els presidents de les dues principals entitats sobiranistes a la presó, s’hi suma de nou el flanc econòmic. Hisenda porta temps intentant saber quina part de la despesa pública del Govern s’ha pogut destinar a l’organització del referèndum de l’1-O i, de fet, per això va intervenir el 16 de setembre els comptes de la Generalitat. Ara el ministeri d'Hisenda ha dirigit un escrit de 23 pàgines a la Fiscalia del Tribunal de Comptes en el qual denuncia la utilització de diners públics en el referèndum i li demana que determini quants diners de l'erari públic es van emprar tant a través de l'executiu català com de les associacions ANC i Òmnium. Segons informa Europa Press i ha pogut confirmar l’ARA, l’objetiu principal de Montoro és conèixer si hi va haver desviació de fons públics cap a les entitats sobiranistes. Hisenda reclama que s'identifiqui els responsables de la Generalitat catalana i els de les dues associacions independentistes i es fixin les indemnitzacions que siguin procedents.

La dura resposta de l’Estat a la determinació de la Generalitat de celebrar un referèndum d’autodeterminació diumenge vinent ha deixat Rajoy sense els suports que creia tenir assegurats per aprovar els pressupostos generals de l’Estat del 2018. El ministre d’Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, ho explicava aquest dimarts després que la setmana passada ja va haver d’endarrerir l’aprovació dels comptes prevista per divendres passat. Montoro va admetre -sense signes de preocupació- que ara mateix no té assegurats els suports, fent sempre referència implícita a uns nacionalistes bascos que van ser la clau de volta per aprovar els pressupostos del 2017 i que ara no es volen veure en la situació de donar suport al govern que està atacant tots els fronts per evitar el referèndum de l’1 d’octubre.

El govern de Mariano Rajoy no té garantits tots els suports per poder aprovar els pressupostos aquest divendres. Al mateix temps que Ciutadans anunciava el seu suport als comptes de l'executiu popular, fonts d'Hisenda han confirmat a l'ARA que l'aprovació dels comptes s'endarrereix, de moment una setmana, perquè s'han de negociar amb partits i sindicats. Tot això, a més, en plena escalada del conflicte a Catalunya i amb el ministeri d'Hisenda, l'encarregat de presentar-los, centrat en la intervenció a les finances de la Generalitat.

Avui és el primer dia després de tres dècades que Catalunya no controla ni un bocí de les seves finances. El govern espanyol ha deixat la Generalitat en un carreró sense sortida. El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va executar ahir definitivament la seva ordre d’intervenció i la mantindrà “indefinidament”. Davant aquesta situació i malgrat que l’executiu català havia sostingut fins ahir que tenia prou tresoreria per fer front amb normalitat a tots els pagaments, el Govern ha decidit cedir i enviar tota la informació que Hisenda requereix. És a dir, que enviarà la llista de tots els pagaments que tenia previst fer (inclosos els salaris dels treballadors públics) amb els 4.500 milions d’euros pressupostats d’aquí a finals d’any i que ara ja no gestiona.

La intervenció ja és total. La Generalitat ja ha rebut la notificació signada directament per part del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en la qual comunica que l'Estat passa a gestionar la caixa catalana. Això vol dir que li retira la gestió d'uns 4.500 milions d'euros del pressupost que el govern català tenia previst gastar en el que queda d'exercici per fer front a serveis "no fonamentals". Tal com han explicant fonts d'Hisenda a l'ARA, aquesta és la xifra que suposa la intervenció total de les finances catalanes ja que passen a ser gestionades per la Hisenda espanyola tal com el mateix Montoro ho ha comunicat a l'executiu català després que el Govern de Carles Puigdemont no hagi signat l'acord de no disponibilitat. Des del departament d'Economia català donen "per suspesa totalment l'autonomia financera de Catalunya sense cap decisió judicial".