Fa catorze anys, el biòleg suec Svante Pääbo va reescriure la història de l’evolució humana quan va obtenir la seqüència del genoma nuclear dels neandertals. Les proves van demostrar que els humans moderns, amb ascendència europea o asiàtica, tenen entre un 2% i un 3% de genoma neandertal. Els avenços tecnològics permeten tenir-ne cada cop més detalls, i ara s’ha pogut precisar el moment en què neandertals i sàpiens van conviure i van tenir relacions sexuals a Europa: entre 45.000 i 49.000 anys enrere. És bastant més recent del que es creia. "Es planteja que hi va haver un únic episodi en tots els territoris que es va prolongar diverses generacions", assegura l'especialista en arqueozoologia de la Universitat de Barcelona Lluís Lloveras.

No va tenir una vida fàcil, però va ser una criatura molt estimada. La Tina va ser un infant neandertal que va viure durant el paleolític en el que ara és Xàtiva (Costera, País Valencià). Tenia síndrome de Down i problemes greus d'audició i, així i tot, va aconseguir viure fins als sis anys. I ho va poder fer perquè la seva mare va tenir cura d'ella, però també perquè la resta de membres de la comunitat s'hi van implicar i les van ajudar. És a dir, van fer tribu, com suggereix un nou estudi liderat per la Universidad de Alcalá (UAH)i que publica aquest dimecres la revista Science. El seu és el primer cas que es coneix d'un infant neandertal nascut amb aquest trastorn genètic que aconsegueix sobreviure diversos anys i fa llum sobre l'origen del comportament humà de vetllar pel benestar dels altres. Probablement, de manera altruista, per compassió.

Des de quan existeix el vi? Quin vi es bevia al paleolític? Quan va aparèixer el primer sommelier? ¿Podem reproduir el vi que bevia el rei Hammurabi de Babilònia? ¿I el que hi havia en àmfores a la tomba de Tutankamon? Totes les respostes ja estan disponibles al setè volum del Sapiens dedicat al vi, que a banda de ser molt visual repassa cronològicament l'existència del vi i proposa receptes perquè es pugui reproduir el que bevien altres civilitzacions.

La mandíbula de Banyoles, descoberta l'abril del 1887 en una pedrera del municipi del Pla de l'Estany, fa més d'un segle que s'investiga i sempre havia estat un repte perquè la seva morfologia era atípica. "Té totes les característiques d'un Homo sapiens, però li falta la barbeta, que és una peculiaritat dels humans moderns que no tenen altres espècies humanes arcaiques", explica Julià Maroto, prehistoriador i paleontòleg de la Universitat de Girona que ha participat en la recerca publicada a Journal of Human Evolution, juntament amb altres investigadors d'universitats catalanes, espanyoles i nord-americanes.

E ra el 30 de juliol del 2011. Prestigiosos cuiners d’arreu van viatjar fins a la cala Montjoi per acompanyar el seu mestre en el seu últim servei. Tornaven als fogons on s’havien forjat anys enrere per donar-li suport en un moment tan transcendent. Ferran Adrià tancava El Bulli, el restaurant que va canviar la història de la cuina i de la restauració gastronòmica i que va enderrocar la indiscutible i totpoderosa nouvelle cuisine. Adrià hi havia arribat 27 anys abans, just després d’acabar el servei militar i de la mà de Juli Soler, un dels millors caps de sala del món.

Sàpiens és una metodologia per comprendre i així poder innovar. “És una missió molt ambiciosa”, diu Israel Ruiz, vicepresident de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). Nascut a l’Hospitalet de Llobregat, com Ferran Adrià, l’enginyer va conèixer el cuiner fa pocs anys però hi té una relació pròxima. Explica que, després de tancar El Bulli, han parlat molt del seu llegat. Sàpiens és una part d’aquest llegat, i té l’aval de Ruiz: “Que hi hagi un inventor a qui li cau una poma al cap i descobreix la gravetat ja no passa. Quan la gent parla de genis creatius es pensa que es lleven, s’inspiren i fan una genialitat. Però en el seu cas és genialitat buscada per mitjà de mètode, i amb Sàpiens intenta generalitzar-ho”.

]]>

Als jardinds del Parc Sanitari de Sant Boi de Llobregat s'hi amaga un banc de trencadís gairebé idèntic al del Parc Güell. Al seu entorn hi ha una cova que evoca les estructures de les naus de la Sagrada Família i la Colònia Güell. Fins ara, aquesta obra modernista no tenia autor atribuït. La Generalitat, en el seu registre del patrimoni arquitectònic, s'hi refereix com a còpia tosca de l'obra d'Antoni Gaudí.

]]> Time Out Barcelona ha aconseguit una mitjana de 42.000 lectors mensuals, segons recull el resum de la segona onada del baròmetre que elabora la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura. En el període comprès entre l'abril del 2010 i el maig del 2011 la revista d'oci i cultura de Barcelona ha augmentat 6.000 lectors respecte la primera onada del baròmetre, que recollia les dades de l'abril del 2010 al març del 2011, i gairebé ha doblat els resultats del mateix període del 2010, quan tenia una mitjana de 25.000 lectors setmanals.

]]>

La revista de divulgació històrica 'Sàpiens' arriba al número 100 i ho ha celebrat aquest dijous al vespre amb un acte al qual han acudit nombroses personalitats del país, entre les quals hi havia els expresidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall.

]]>