Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003) deia que la tercera universitat de la seva vida havia estat la presó, i va ser aquesta la que va acabar esperonant la seva literatura. Després d'estudiar filosofia i lletres i de passar per l'Escola de Periodisme de Barcelona, l'escriptor va ser condemnat, el 1962, a tres anys de presó per haver participat en una vaga de suport als miners d'Astúries. A dins d'una cel·la va créixer la idea per a la seva primera novel·la, Los papeles de Admunsen, escrita entre l'ingrés a la Model i el 1965.

El turisme penitenciari és una indústria en auge. Des de la cinematogràfica Alcatraz fins a la Model de Barcelona, passant per la presó sud-africana on va estar tancat Nelson Mandela, són espais que reben milers de visites. Es pot entrar a cel·les d'arreu del món que fins fa relativament poc eren llocs de repressió i de dolor. Moltes formen part dels circuits turístics i, de vegades, són destí d'un turisme massiu. N'hi ha que s'han transformat en espais de memòria que intenten explicar amb rigor tots els capítols de la seva història i la vida dels presos. D'altres, s'han convertit en negocis que bàsicament ofereixen experiències extremes.

“Allà us quedeu, us tanco a fora, fills de puta”, diu el personatge de Javier Gutiérrez a Modelo 77 quan es tanca la porta de la seva cel·la. És l'expressió irònica –però amarada de ràbia i frustració– d'un dels milers de presos que, durant la Transició, vivien en unes presons encara plenament franquistes on la repressió i les tortures eren habituals mentre a l'exterior la societat acariciava drets i llibertats mai vistes durant el règim. A les presons també es demanava l'amnistia, però no només per als presos polítics: aquesta va ser la lluita de la Coordinadora de Presos en Lluita (Copel), l'organització de presos que es consideraven tan víctimes del règim com els represaliats polítics i exigien llibertat per a tothom. “El que em sembla important de la Copel és que, en un escenari com el d'una presó, pensat per separar la gent i esborrar la identitat, va acabar unint els presos per buscar el benestar comú, demanant una cosa tan senzilla i utòpica com una amnistia”, diu Alberto Rodríguez, el director de la pel·lícula que ha inaugurat aquest divendres el Festival de Sant Sebastià.

Crec que és just reconèixer que Barcelona està en deute amb l’Hospital Clínic. Abans de la pandèmia ja ens posàvem les mans al cap per la saturació i la congestió de l‘hospital, però després d’aquests mesos i dels merescuts aplaudiments, cal començar les obres.

Els activistes dels Comitès de Defensa de la República (CDR) que ahir van quedar-se a sopar i a dormir a l'antiga presó Model de Barcelona i que avui hi han passat el matí han donat per acabada l'ocupació iniciada després de la manifestació per l'alliberament dels presos polítics i els exiliats. Durant la nit han rebut la visita del president Quim Torra, de Marcela Topor, la dona de Carles Puigdemont, i de la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, entre d'altres.