Miquel Puig va publicar un article a l’ARA el 19 de juliol on posava en qüestió la política d’habitatge públic de lloguer sostenint que encareix el conjunt. Puig plantejava que una ciutat model amb 8 habitatges i 10 famílies en foragitaria 2, les més pobres; però que, si es fes habitatge social per a aquestes dues famílies, les famílies excloses serien les de classe mitjana (famílies 3 i 4), de manera que podrien decantar-se políticament per posicions reaccionàries. El model sembla coherent, però és estàtic, quan la realitat és més complexa i dinàmica.

Miquel Puig, economista i actualment regidor de l’Ajuntament de Barcelona, acaba de publicar Els salaris de la ira, un llibre on defensa tesis incòmodes i que s'escapen del que és políticament correcte. Entre elles, que hi ha massa immigració. Per a ell, aquest és un dels motius –no l’únic– que expliquen que els salaris reals, un cop descomptada la inflació, no han pujat des de la Transició. I que aquest fenomen, que no és exclusiu d'Espanya, posa en risc la democràcia.

Antoni Bassas comenta el debat d'economia que ahir l'ARA va organitzar: "Capitalisme. Reforma o -substitució- substitució?”. Miquel Puig i David Fernàndez van defensar les seves posicions davant 600 persones. Aquí podeu veure el debat sencer.