"Grans noms del repertori, elements que ens donen singularitat i orquestres, cors i artistes del país". Així descriu el director general del Palau de la Música, Joan Oller, la programació que desplega del 9 de desembre al 12 de gener, i que també inclou el tradicional Concert de Sant Esteve (amb entrades exhaurides fa temps). Efectivament, en aquesta oferta nadalenca hi ha obres de grans noms del repertori internacional com Vivaldi, Händel, Bach, Txaikovski i la família Strauss, i reivindicacions sempre necessàries de grans noms de la música catalana com Joan Cererols i Joan Lamote de Grignon. Tot plegat amb la participació de formacions com l’Orquestra Simfònica del Vallès, Vespres d’Arnadí, l’Orfeó Català, el Cor Cererols i el Cor Bruckner Barcelona, i de cantants com Marta Mathéu, Maria Hinojosa, Marta Infante, Marc Sala, Guillem Batllori, Elionor Martínez i Ferran Albrich, entre d’altres.

Aquesta no pot ser ni ha de ser una crítica com les altres. Més aviat no serà una crítica, perquè l’objectiu d’aquest text és agrair públicament a Mirna Lacambra els seus 42 anys de dedicació a l’òpera a casa nostra. Des de Sabadell, i primer amb l’aixopluc d’Amics de l’Òpera de Sabadell i després de la Fundació Òpera a Catalunya, Lacambra ha estat una dama de ferro de la lírica. Entengui’s el símil no des del vessant de la intransigència, sinó de la tossuderia per assolir allò que s’ha proposat durant més de quatre decennis.

Un any més, i ja en van dos, el repertori operístic va ser el protagonista del concert de cloenda dels actes de celebració de l’aniversari de l’ARA. I novament amb dos aliats imprescindibles: l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) i el Palau de la Música. L’any passat el fil conductor de la vetllada va ser la soprano Maria Callas, la Divina, justament quan feia cent anys del seu naixement. Ara es commemorava un altre centenari, el de la mort de Giacomo Puccini (1858 -1924), el compositor d’òperes com Tosca, Turandot, Manon Lescaut, La Bohème i Madama Butterfly. Per això el concert d’ahir era un recorregut per algunes de les seves àries més populars, amb les sopranos Maribel Ortega i Maria Miró, el tenor Alejandro Roy i l’OSV dirigida per Julio García Vico.

Cada orquestra és un univers, un microcosmos, un engranatge peculiar que respon a una genètica concreta. L’Orquestra Simfònica del Vallès combina la vocació popular amb la voluntat de formar noves sensibilitats musicals, obertes i exigents, arreu del territori català.

Il·lusió i cares de felicitat en la presentació de la temporada 2024-2025 de Simfònics al Palau de la Música, de l'Orquestra Simfònica de Sabadell (OSV). La felicitat té a veure amb les dades del curs anterior, que en 19 concerts va aplegar 30.908 espectadors (8.300 més que el 2022-2023), amb una ocupació mitjana del 83% i localitats exhaurides en mitja dotzena de sessions. Un dels èxits més espatarrants va ser el programa dedicat a la música de videojocs, que ara tindrà segona edició i amb dues sessions en comptes d'una. "La mitjana d'edat del públic es va desplomar", recorda amb humor el director general del Palau de la Música, Joan Oller.

Una gran ovació va culminar el debut de la companyia Òpera Catalunya al Festival de Saaremaa (Estònia). Va ser dimarts al final de la representació de Tosca, de Puccini. L'aplaudiment del públic el va rebre tothom, i amb una intensitat especial els tres solistes protagonistes, Maribel Ortega, Enrique Ferrer i Luis Cansino, i també Sergi Roca, que va dirigir la Simfònica del Vallès (OSV) amb la solvència habitual –tal com va demostrar el 2021, quan es va estrenar aquesta mateixa producció– i el mateix repartiment principal al Teatre la Faràndula de Sabadell.

El 7 de maig del 1824 un Ludwig van Beethoven totalment sord assistia a un triomfal plebiscit, a la fi de la primera interpretació de la seva novena simfonia. Dos-cents anys després, els ecos d’aquella pàgina escrita en homenatge a la fraternitat universal ressonen arreu, tot i que la condició humana objecte de l’idealisme schillerià cada cop sembla més idiotitzada i amb un rumb incert, completament allunyat de la utopia preromàntica.

La Fundació Òpera Catalunya (FOC) complirà al juliol el somni de cinc nits d’estiu a Estònia. El Festival d’Òpera de Saaremaa ha triat la FOC com a companyia convidada. El repte no és menor: haurà de fer “cinc espectacles en cinc dies” i desplaçar-hi “unes 150 persones”, tal com explica Oscar Lanuza, director general de la companyia impulsada pels Amics de l’Òpera de Sabadell i l’Orquestra Simfònica del Vallès. Del 22 al 27 de juliol oferiran dues òperes de Puccini, Manon Lescaut i Tosca; una de Verdi, Il trovatore; una gala lírica, i un espectacle de ballet a propòsit de Carmen. Per a la FOC, que manté una temporada itinerant a Catalunya, “la funció principal no és sortir fora”, perquè treballa fonamentalment per al públic català, però actuar a Estònia és “una gran fita”. “Implica un reconeixement i una confiança a la feina ben feta”, assegura Lanuza.

Motius de salut, dels quals esperem una ràpida recuperació, han obligat la mezzosoprano terrassenca Anna Alàs i Jové a anul·lar la seva participació en el concert d'homenatge a Maria Callas del 30 de novembre al Palau de la Música. El seu lloc l'ocuparà la vigatana Laura Vila, "una artista senzillament extraordinària", tal com la va descriure el crític de l'ARA Jaume Radigales arran de la seva interpretació d'Amneris a la producció d'Aida de la Fundació Òpera Catalunya. Vila s'incorpora a un concert en què també participen altres grans veus de la lírica catalana, com la soprano tarragonina Marta Mathéu, la barcelonina Serena Sáenz, i l'Orquestra Simfònica del Vallès dirigida per Irene Delgado-Jiménez. Tot plegat, una iniciativa de l'ARA per commemorar el centenari del naixement de Maria Callas (1923-1977). Serà en la tradicional Nit de l’ARA que es fa cada tardor coincidint amb l’aniversari del diari, que enguany fa tretze anys. El programa del concert inclou algunes de les àries més representatives de la trajectòria de la diva de dives, d’òperes de Rossini, Bellini, Verdi, Offenbach, Bizet, Puccini i Delibes.

Sílvia Pérez Cruz, Marta Mathéu, Carles Pachón, Emma Vilarasau, Vespres d’Arnadí, Anastasia Kobekina i Marco Mezquida són alguns dels convidats a la 28a temporada Simfònics al Palau de la Música, el cicle de l’Orquestra Simfònica de Vallès (OSV). Tot plegat, una vintena de concerts amb programes que ofereixen “innovació en formats i continguts”, tal com diu Joaquim Uriach, president de la Fundació Orfeó Català Palau de la Música Catalana. Hi ha gran repertori simfònic, com el del concert inaugural d'aquest dissabte, 23 de setembre, a les 18.30 h, amb la Setena de Beethoven i la núm. 1 de Prokófiev, sota la batuta d’Andrés Salado. “La música de Beethoven està molt lligada a l’OSV”, diu el president de l’orquestra, Jordi Cos. Per això és present en dos programes més: el del 3 de febrer, amb la Pastoral, i el del 6 i el 7 abril, amb la Novena. En aquest últim s’hi estrenarà Oda a la fortalesa, d’Elisenda Fàbregas, la compositora convidada de la temporada del Palau de la Música. “És una composició lírica de 12 o 13 minuts, amb un primer moviment més dramàtic, a l’estil de Beethoven, amb molt caràcter. És una obra positiva, triomfant, com el Cant de joia de Schiller des del punt de vista d’una dona”, informa Fàbregas.

L’ARA commemorarà el centenari del naixement de Maria Callas (1923-1977) amb un concert especial Palau de la Música el 30 de novembre a les 21.30 h. Serà en la tradicional Nit de l’ARA, que s’organitza cada tardor coincidint amb l’aniversari del diari, que enguany fa tretze anys. Per recordar la diva entre les dives, la soprano que va marcar l’òpera sobretot als anys cinquanta, s’ha convocat tres de les millors veus de la lírica catalana: la mezzosoprano terrassenca Anna Alàs i Jové, la soprano tarragonina Marta Mathéu i la soprano barcelonina Serena Sáenz. En el programa no hi faltaran algunes de les àries més representatives de la trajectòria de Maria Callas, d’òperes com Norma de Bellini, Gianni Schicchi de Puccini i Carmen de Bizet, cadascuna inscrita en un estil diferent.

No havia vist mai en directe el meu grup preferit. Fins aquest dimecres The Who no havien tocat mai a Catalunya, i diferents circumstàncies no m'havien permès veure’ls fora. Seria deshonest amagar la condició d’admirador i fugir de la primera persona. Hi ha concerts que és millor explicar-los amb les cartes cap amunt. Així, des del cor del jo, puc dir que no cal demanar-li al grup de la meva vida que faci el concert de la meva vida, sobretot a aquestes altures, quan la banda ja és al crepuscle després de 60 anys de carrera i jo soc ben lluny de l’ímpetu juvenil que em va convertir en fan d’uns músics que ni tan sols eren de la meva generació, sinó més grans, però que tan bé transmetien moltes de les coses que jo intuïa que eren importants quan era adolescent. Així les coses, davant aquest concert de The Who amb l’Orquestra Simfònica del Vallès al Palau Sant Jordi, vaig mirar que el record no imposés expectatives massa altes. Que sigui digne, i prou, i ja quedo content. I que entre les 8.500 persones, totes assegudes, que havien pagat unes entrades cares, caríssimes (de 80,75 a 193,75), ningú en sortís decebut. Que els dos supervivents del grup, el cantant Roger Daltrey (79 anys) i el guitarrista Pete Townshend (78), tinguessin una bona nit i que no calgués excusar res amb l'edat.

Un concert de música clàssica, solidari i popular. Aquesta és la proposta de la Fundació Hestia i l'ARA per al 21 de desembre a L’Auditori de Barcelona, on l'Orquestra Simfònica del Vallès interpretarà un repertori especial per a l'ocasió de versions simfòniques de grans èxits del pop i del rock. "És una experiència nova que no hem fet mai, però la Simfònica del Vallès és pionera a dir que sí a tota mena de propostes –assegura Rubén Gimeno, director del concert–. A més, sempre parlem amb els músics de la importància d’apropar la música al públic". L'ocasió s'ho mereix, ja que el concert es farà en benefici del menjador social de la Fundació a Gràcia i dels Amics de la Gent Gran.

“És el concert que més il·lusió ens fa i el que porta més feina”, diu Pablo Larraz, director de l’Orfeó Català, sobre el tradicional concert de Sant Esteve al Palau de la Música, que també es podrà seguir en directe per TV3, Catalunya Ràdio, Catalunya Música i el Palau Digital el 26 de desembre a partir de les 19 h. "Fa nou mesos que hi treballem", insisteix Larraz sobre un esdeveniment que es va celebrar per primera vegada el 1913. "És més antic que el d'Any Nou de Viena [del 1939]", recorda Joaquim Uriach, el president de la Fundació Orféo Català-Palau de la Música Catalana. Serà un dels punts culminants d'una programació nadalenca que inclou catorze propostes.

Dempeus i oferint una llarga ovació amb forts aplaudiments. Així va acabar diumenge a la nit el públic que va omplir l’Auditori Espai Ter després del concert que van oferir Marco Mezquida i l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), i que va posar el punt final als concerts d’estiu del Festival de Torroella de Montgrí. Amb totes les entrades venudes, Mezquida i l’OSV –sota la direcció de Xavier Puig– van interpretar una versió del Rhapsody in Blue, que va compondre George Gershwin el 1924 per a piano sol i banda de jazz. Fent gala de la seva virtuositat, el pianista menorquí va donar una nova forma als solos de piano de la peça, que va fusionar amb els sons simfònics de l’orquestra i amb les notes jazzístiques del contrabaixista Marko Lohikari i el bateria David Xirgu. Mezquida no en té prou amb només tocar les tecles, i fins i tot es va permetre jugar amb les cordes del piano que, en alguns moments, tocava com si fossin una guitarra o que li servien per donar una nova sonoritat a les notes.

L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) ha anunciat que el músic, pedagog i director d’orquestra Xavier Puig i Ortiz (Cervera, 1973) assumirà la direcció de l'OSV per un període inicial de dues temporades, des de l’1 de setembre del 2018 fins al 31 d’agost del 2020. L'elecció de Puig s'ha acordat per majoria en un procés participatiu intern amb tots els treballadors de l'OSV.

Un cartell amb una franja vermella a sobre on hi deia 'sold out' era el primer símptoma que a l'interior del Gran Teatre del Liceu, aquesta nit l'excés seria el denominador comú. I així ha estat, Raphael ha tornat a Barcelona després del seu pas pel Festival de Pedralbes l'estiu passat, i ho ha fet amb la seva potència habitual, que no perd pistonada després de 55 anys sobre els escenaris.

El nova temporada de Concerts Simfònics al Palau, amb l'Orquestra Simfònica del Vallès, presenta com a gran novetat dos concerts basats en les novel·les 'Victus', d'Albert Sánchez Piñol, i 'L'ombra del vent', de Carlos Ruiz Zafón. El primer, amb música barroca i recitats de l'obra amb Mar Ulldemolins i el músic de l'orquestra Xavier Pomerol, i el segon amb lectures a càrrec del propi Zafón.

Joan Manuel Serrat, Barbara Hendricks, Noa i Miguel Poveda, juntament amb l'Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Joan Albert Amargós, tocaran junts per recollir fons en la recerca contra l'Alzheimer al Palau Sant Jordi el 28 de setembre.

El Palau de la Música inaugura aquest dissabte la temporada 2012-2013 amb 'Mozart: rèquiem d'ombres'. Una de les peculiaritats de l'espectacle és que es tracta de la primera col·laboració de la companyia teatral Comediants com a artista resident de l'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV). Aquest rèquiem d'ombres és un també un perfil biogràfic de Mozart: el programa s'obrirà amb la 'Simfonia núm. 10, el Sol major, KV 74', una de les primeres obres que el geni de Salzburg va compondre, i es tancarà amb el 'Rèquiem' inacabat. I entre una i l'altra, s'estrenarà la versió que l'OSV ha fet de 'The flower is a key (A Rap for Mozart)'. Enrico Onofri, concertino del conjunt barroc Il Giardino Armonico, dirigirà l'OSV i l'Orfeó Català.