En poc temps, el centre i els entorns de la plaça de les Glòries s’hauran transformat completament i formaran ja part de la ciutat consolidada. Serà ben diferent de la de fa pocs anys, quan era un gran buit, una illa de ciment, un nus de vies urbanes, una zona impersonal. I passarà a ser un nou barri, amb el Parc de Glòries al mig i un alt estàndard d’equipaments, oficines, hotels i habitatges públics i privats. De frontera haurà passat a privilegiat punt de connexió entre barris: la Sagrada Família i el Fort Pienc, al districte de l’Eixample; el Parc i la Llacuna, el Poblenou, i el Clot-Camp de l’Arpa, al de Sant Martí 

Als anys 60, es calcula que a Barcelona hi havia 100.000 habitants que malvivien en barraques. Era la pitjor cara del 'desarrollismo' franquista: el paternalisme de la dictadura no donava per a un estat del benestar de debò. Els assentaments de barraques més coneguts eren el Camp de la Bota –l'actual Fòrum–, la Perona –on ara hi ha les vies de l'AVE de la Sagrera– i el Somorrostro dels gitanos, a les platges d'entre la Barceloneta i la Vila Olímpica, popularitzat per Carmen Amaya, i que va desaparèixer el 1966. Amb la democràcia i finalment amb la preparació de la Barcelona olímpica, el 1989 es va posar fi als últims nuclis d'aquests infrahabitatges. S'acabava una història de misèria tercermundista a tocar de casa, de gent que malvivia sense aigua corrent ni electricitat.