Dilluns passat va haver-hi a l’Àtica una catàstrofe bíblica. Vaig veure’n els primers senyals poc abans del migdia a l’aeroport d’Atenes, on acomiadava la meva filla, que marxava a Austràlia. Un tuf intens de fusta cremant-se em va fer mirar el cel, on brillava un sol blanquinós, envoltat per la reveladora foscor diürna, com la d’un eclipsi, que només pot ser causada per una columna de fum molt alta i espessa.

Històric. Ningú dubta a l'hora de qualificar així el que acaba de passar a Portugal. Per primera vegada des de la Revolució dels Clavells tots els partits de l'esquerra han aconseguit apartar les diferències i unir-se per expulsar el govern de dretes del poder. El detonant? Acabar amb les retallades que ha aplicat sense dilació durant quatre anys el primer ministre conservador Pedro Passos Coelho.

Els portuguesos avalen els quatre anys de retallades del govern de Pedro Passos Coelho. Segons l'escrutini, la coalició conservadora Portugal à Frente, que aglutina els dos partits de dretes (PSD i CDS) suma el 36,94% dels vots, mentre que el Partit Socialista (PS) un 32,32%, de manera que el govern guanya però no arriba a la majoria absoluta.

El govern grec ha arribat a un acord amb els creditors internacionals aquest dimarts sobre els termes d'un tercer pla de rescat. El programa es votarà aquest dijous en el parlament grec abans de ser aprovat aquest divendres pels ministres d'Economia de la zona euro. "La naturalesa de la situació necessita un acord immediat del parlament per procedir a l'aprovació i permetre el desemborsament del primer pagament", ha dit el president grec, Alexis Tsipras, en una carta enviada al parlament hel·lè.

El primer ministre grec, Alexis Tsipras, ha optat per una remodelació de govern limitada, que s'ha consagrat amb la jura dels nous ministres i que exclou els membres dissidents respecte a l'acord, per així guanyar estabilitat interna. En el nou executiu hi ha fins a 10 cares noves.

El primer ministre grec, Alexis Tsipras, ha remodelat aquest divendres el seu govern per respondre a les dissidències internes contra l'acord assolit amb els creditors i, entre d'altres, ha substituït el ministre d'Energia, Panaiotis Lafazanis.

El titular de Finances grec, Iannis Varufakis, ha acusat els creditors d'Atenes de practicar "terrorisme", intentant "infondre por en la gent". El ministre, que va assegurar que dimitirà si diumenge els grecs avalen l'oferta europea, ha insistit que el Banc Central Europeu, la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional volen que guanyi el sí a la consulta per poder humiliar els grecs.

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha assegurat aquest dilluns al matí que la sortida de Grècia de l'eurozona "no ha estat mai sobre la taula". "Per a mi, mai no ha estat ni serà una opció", ha assegurat.

La reunió del primer ministre grec, Alexis Tsipras, amb els màxims representants de la 'troica' –el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker; el del Banc Central Europeu, Mario Draghi; i la directora gerent del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde- ha finalitzat sense arribar a un acord aquest matí de dijous.

Quan semblava que l'acord entre Grècia i els seus creditors estava a punt de tancar-se, i els grecs començaven a digerir les concessions fetes pel seu govern, tot ha quedat frenat de nou.

Nova visita a Espanya dels anomenats 'homes de negre' per avaluar el sector financer i la situació econòmica i pressupostària. Aquest dilluns aterren els inspectors de Brussel·les i del BCE en el segon viatge després que es donés per acabat el rescat bancari de més de 41.000 milions que va rebre Espanya de la UE.

Els anomenats 'homes de negre' seguirant visitant Espanya periòdicament fins que l'Estat pagui íntegrament els 41.000 milions del rescat que la 'troica' (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional) va pagar per salvar el sector financer espanyol.

El Parlament grec va aprovar els pressupostos generals de l'estat de 2014, un erari que l'oposició va qualificar de "virtual" per no comptar amb el plàcet de la 'troica' –Comissió Europea (CE), Banc Central Europeu (BCE) i Fons Monetari Internacional (FMI)– i no tenir en compte una sèrie de lleis que encara estan per debatre d'aquí a Nadal.

Cinquena i última visita a Espanya dels 'homes de negre' de la 'troica' (la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional) per revisar com aplica el govern de Mariano Rajoy el programa d'assistència europeu.

El Parlament grec ha aprovat per majoria absoluta el nou paquet de mesures exigides per la 'troica' (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional) per continuar rebent els diners del rescat financer. La part més polèmica del text aprovat es refereix als acomiadaments d'empleats públics, que han fet posar els funcionaris en peu de guerra.

El nou govern grec espera renegociar el "momoràndum", el document que fixa el preu dels 240.000 milions d'euros de crèdits europeus i del Fons Monetari Internacional que ha rebut Grècia des del 2010. Nova Democràcia i Pasok demanen ampliar dos anys els terminis, mentre que Esquerra Democràtica va un pas més enllà i reclama la "desvinculació" d'alguns dels compromisos amb més cost social.

Mentre la seva permanència a l’euro està a la corda fluixa, Grècia continua rebent milers de milions d’euros de la troica, que supervisa el seu pla de rescat. No obstant, la pràctica totalitat d’aquests diners no serveixen perquè el govern grec pagui els serveis públics: el líquid retorna directament a les butxaques de la troica.