L’article d’avui neix al fil d’una publicació feta fa un temps juntament amb el geògraf Gabriel Alomar en què l’objectiu era cartografiar el verd urbà de Palma. Una de les tècniques utilitzades per identificar l’arbrat de Ciutat aprofitava la disponibilitat d’un vol que, llançant polsos de llum làser sobre el territori, en dibuixava de manera precisa la topografia. Durant l’anàlisi, ens adonàrem que els polsos confonien l’estructura ‘ramificada’ dels pals i l’eixàrcia dels velers amb arbrat, i dibuixaven un bosc artificial dins la dàrsena del moll.

Tot sovint mirant Mallorca des del cel de la mà dels arxius de fotografies aèries ens adonam dels canvis més distingibles, com el creixement inexorable dels nuclis urbans, l’expansió de boscos i garrigues o les nafres del paisatge, desforestat després d’un incendi, d’un cap de fibló o negat per una inundació. En canvi, altres transformacions, malgrat la seva magnitud, poden passar per malla en una primera observació i demanen una mirada més reposada.

La setmana passada plogué amb intensitat a diferents indrets de Mallorca. A Mondragó, l’aigua corria amb força pels barrancs, dirigint-se amb tenacitat cap als estanys de l’Amarador i de la font de n’Alis, on aconseguia rompre el cordó dunar i llançar glopades d’aigua terrosa cap a la mar. Uns pocs quilòmetres terra endins, envoltant el nucli urbà de Santanyí, la pluja ens regalava la presència de dos ‘llacs’: el més gran i fondo es formava al Camp d’en Torrella, i l’altre, més petit i planer, al Camp d’en Bover. Un fenomen menys explosiu que l’embranzida de l’aigua corrent pels barrancs de Mondragó, però, en qualsevol cas, un fet especialment meritori atès que al migjorn de Mallorca és on menys plou de l’illa.

Pel que fa a l’observació remota de la Terra cova el desig de retratar-la cada cop amb una freqüència major. Anhel que ja és en part una realitat gràcies als satèl·lits meteorològics, d’òrbita geoestacionària, amb capacitat d’enregistrar una escena d’un mateix punt de la Terra –temps de revisita– cada 15 minuts. Aquest període tan curt és possible llançant el satèl·lit a 36.000 km de la Terra on voltarà de manera sincronitzada amb el moviment de rotació del planeta. Des de tan lluny arribaran imatges amb poc detall, amb píxels gruixuts, d’uns quants kilòmetres de costat. Perfecte per monitoritzar com evoluciona una tempesta però no per fer un seguiment de petits conreus o del desbordament d’un torrent.

Avui representarem un mosaic de colors testimoni del calendari de sembra a l’horta poblera. L’objectiu no és esbrinar el tipus de conreus, sinó de representar, a través d’una paleta de colors, la presència o absència de vegetació en un moment concret, de manera que puguem interpretar la rotació dels conreus.

El passat dia 9 d’octubre va ploure amb intensitat i persistència al Llevant de Mallorca. Si observam la figura 1, veurem que també ho va fer a molts altres indrets del nostre planeta, sobretot damunt la mar. La figura representa la precipitació acumulada en mm durant dia 9 d’octubre a tota la Terra. La llegenda representa els valors màxims de precipitació en color vermell -alguns indrets arribaren a acumular fins a 358 mm. A tall d’exemple ens podem fixar en la pluja lligada al monsó al nord-est de l’Índia i també dels efectes d’un cicló al sud-est de la península aràbiga, entre d’altres. També es pot observar cartografiat a la figura 2 l’episodi d’intenses precipitacions que tingué lloc a bona part de la Mediterrània occidental.

Imaginem que amb un pinzell podem dibuixar la traça del vent de Tramuntana sobre la mar. Aquest vent prou conegut al nostre arxipèlag -sobretot a Menorca- té unes particularitats que han estat objecte d’estudi durant molts d’anys. El meteoròleg Agustí Jansà Clar en té publicats diferents articles i també hi dedica un capítol al seu llibre El clima de les Illes Balears, publicat al 2014 per l’editorial Lleonard Muntaner.

Una de les particularitats del moviment de rotació de la Terra d’oest a est és que aquesta queda dividida en una meitat fosca i una altra d’il·luminada. La línia imaginària que separa aquestes dues meitats s’anomena terminador. La figura 1 fou enregistrada pel satèl·lit Meteosat dia 25 de setembre i ens permet observar com, a causa del moviment de rotació de la Terra, el terminador es va desplaçant cap a l’oest.

Avui comentarem unes imatges del satèl·lit Sentinel-1A de l’Agència Espacial Europea. La nau fou enlairada el passat dia 3 d’abril de 2014, a una òrbita a 693 km de la Terra i duu incorporat un sensor radar.