“Seria apassionant especular amb noves matèries del país i incrustacions de materials, com feia Gaudí. Tot això dictat per l’arquitectura i el paisatge. Podríem anar molt lluny amb aquestes especulacions”, va escriure Joan Miró en una carta dirigida al seu amic Josep Lluís Sert el 1960. És una petita mostra de l’admiració que el pintor, escultor i ceramista sentia per Antoni Gaudí. I això que, després de la seva mort, l’arquitecte va caure pràcticament en l’oblit i va sortir de la foscor trenta anys més tard, gràcies a persones com el mateix Miró i el fotògraf Joaquim Gomis, que, a més de ser el primer president de la Fundació Joan Miró, va retratar els detalls de les obres gaudinianes més emblemàtiques com la Sagrada Família, la Pedrera i el Parc Güell, i va ajudar amb les seves fotografies a reconèixer el reusenc com un precursor de la modernitat. A través d’una vuitantena d’obres, l’exposició Miró, Gaudí, Gomis. El sentit màgic de l’art vol explorar la influència que va tenir l’arquitecte en l’artista, a través de les fotografies de Gomis. La mostra es pot visitar al Museu Can Mario de Palafrugell de la Fundació Vila Casas entre el 25 de juliol i el 28 de novembre.  

El cant mariner surt un dia a l'any de les tavernes i puja a un escenari per desplegar cançons amb regust de sal per a desenes de milers de persones. Més de 35.000 espectadors han seguit la 49a edició de la tradicional Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell. El públic té clar quines són les cançons més esperades: mocador enlaire per corejar 'La Bella Lola' i un cremat per acompanyar 'El meu avi'. Tres grups de Palafrugell, Port-bo, Neus Mar i Arjau, i una formació de Montcada i Reixac, l'Espingari, han satisfet les exigències del públic amb 22 cançons. Ara, Calella comença a preparar la gran festa en què s'ha de convertir el mig segle de la cantada.

Amb el Girona a Segona A i el Llagostera líder en solitari de Tercera Divisió, el futbol gironí té dos motius d'orgull futbolístic. No obstant, equips fins ara referents d'aquest futbol estan passant pels seus pitjors moments. Cassà, Banyoles i Palafrugell han passat en poc temps de la Tercera Divisió a la zona baixa de la Preferent, camí ja de divisions regionals. Per la seva banda, el Palamós, degà del futbol català, fa uns quants anys que coqueteja amb el descens a Primera Catalana.