La tecnologia del pal de selfie és la continuació en el segle XXI de l’arrelada tradició, en la història de la nostra inventiva, que consisteix a punxar alguna cosa amb un pal. El xupa-xup, un caramel enfilat per un palet per poder llepar-lo i fer-li porcades amb més facilitat. La baieta o el pal de fregar (més coneguda pels castellanismes ‘fregona’ o ‘motxo’), el gran avenç que suposa poder fer en terra net sense haver d’agenollar-se ni deixar els ronyons. El futbolí, una jugueta que ara es veu poc, però que va ser molt popular, i que consisteix en una rèplica a escala domèstica d’un camp de futbol, perquè l’opi del poble se’ns fes accessible també en format reduït.

Un passeig pel Born, un aparador convertit en mirall i la temptació de fer-t’hi una selfie per compartir-la a les xarxes amb l’etiqueta #BCNSelfies. Aquest és el punt de partida de l’exposició Selfies! de l’autoretrat al microrelat, que es pot visitar al Museu Etnològic i de Cultures del Món, al carrer Montcada, fins al 14 d’octubre. La mostra respon a una sèrie de preguntes sobre aquest fenomen social. Per què ens fem fotografies a nosaltres mateixos? Ens en fem tantes com els mitjans de comunicació afirmen? I, si és així, ho fem per pur narcisisme o hi ha algun factor més? “En realitat, les selfies no deixen de ser una conversa visual, una nova narrativa de l’ésser humà”, diu Daniela Longobardi, que ha comissariat l’exposició juntament amb Jacob Casquete.

El fonamentalisme preocupa, sobretot quan es torna violent. Fonamentalismes de tota mena, encara que actualment la premsa ens en ressalti un, el religiós, d’una manera evident. I, dins d’aquest fonamentalisme religiós, el musulmà s’emporta totes les medalles. El que ens costa de veure és que de fonamentalismes, malauradament, n’hi ha a tot arreu i cap tradició religiosa és, d’una banda, aliena a patir aquesta deriva i, de l’altra –i molt important–, tampoc n’hi ha cap que sigui, per ella mateixa, més propensa a ser-ho. Aquest últim punt xoca amb els arguments islamòfobs que consideren l’islam una religió intrínsecament violenta, en què només aquells que es moderen –que es reprimeixen– aconsegueixen sortir de l’espiral d’odi i venjança. Res més lluny de la realitat, però sembla que ens serveix per evitar mirar-nos a nosaltres mateixos, als nostres fonamentalismes igualment virulents.

Afirmar que les persones que es fan moltes 'selfies' són narcisistes pot resultar estrany en una època com l'actual, quan la moda ha fet de l'autoretrat quelcom d'inevitable, fins al punt d'estimular l'invent de ginys mecànics per facilitar-ne la tasca. Amb tot, un estudi de la universitat d'Ohio no deixa lloc a dubtes: les 'selfies' i el narcisisme estan unides per un vincle ineludible. I, encara més, l'afició a la 'selfie' no només és un senyal de narcisisme sinó, fins i tot, d'una possible psicopatia.

A la cua, molta gent que porta l'ARA, però també una noia amb el 'Cuore', que potser el regala algun diari. "Que passi aquesta dona, que passi", fa un senyor. Perquè la dona en qüestió duu un cotxet amb un bebè. Una voluntària –em diu que es diu Lurdes Queralt i que és cunyada d'en Sergi Pàmies– cronometra amb el mòbil quant es triga des del final de la cua fins a l'urna. "Ho faig per poder informar les persones que em pregunten quanta estona s'hi estaran", em diu. I afegeix: "Triguen uns vint minuts". Al costat del cor hi duu un paper blanc on hi diu "voluntari". Està fet a mà, amb retolador negre (lletra vigorosa), i se l'ha enganxat amb cel·lo.

El Barça impulsa un concurs de 'selfies' al Camp Nou per fer del Camp Nou en un dels espais més fotografiats del món. Aquest és un dels objectius de la campanya ‘Your best moments to share in Barcelona’, (‘Comparteix els teus millors moments a Barcelona’), una iniciativa que segons el Barça, "pretén potenciar la visita al Camp Nou i al Museu del FC Barcelona com a espais de visita obligada entre els turistes que arribin aquest estiu a la ciutat".