<![CDATA[Ara Balears - tabarnia]]> 10 <![CDATA[Isabel Díaz Ayuso, nova presidenta de Tabàrnia]]>

Isabel Díaz Ayuso té des d'aquest dimarts un nou càrrec. La presidenta madrilenya ha estat investida com a "presidenta de Tabàrnia" a la capital espanyola amb la intenció d'unir aquest "regne" amb el de la Comunitat de Madrid –que ha rebatejat amb el nom de "Tabèrnia"–, com va fer Isabel la Catòlica amb els regnes de Castella i Catalunya i l'Aragó. "Una nova Isabel torna a unificar dos regnes: Tabàrnia i Tabèrnia", ha expressat Díaz Ayuso en l'acte sarcàstic de la seva presa de possessió, organitzat per l'Assemblea Nacional de Tabàrnia.

]]> <![CDATA[L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La ultradreta vol fer-nos por']]> L’alcalde de Verges, Ignasi Sabater, ha informat aquesta matinada que un grup de gent amb imatges de Tabàrnia ha arribat a Verges “amb la cara tapada (i alguns amb un ganivet d’un pam i mig), i han anat despenjant les estelades fins que se’ls ha plantat cara”. I adjuntava el video de l’actuació d’aquest grup.

]]> <![CDATA[Carta a la ratafia: 'Elogi de la Catalunya rural']]>

El president de Cantàbria va a la Moncloa amb un pot d'anxoves i tothom ho troba tan simpàtic que des d'aquell dia comencen a convidar-lo –i encara no han parat– a programes de televisió. El president de la Generalitat s'hi presenta amb una ampolla de ratafia i li diuen pagès i “pueblerino” i Paco Martínez Torra.

]]> <![CDATA[Els Jocs de Tabàrnia]]> Volien donar una imatge d'allò que consideren que ha de ser "la normalitat". El problema d'imposar "la normalitat", però, és que, en el millor dels casos, s'ofereix un retrat il·lusori de la realitat, i en el pitjor es fa el ridícul. Els Jocs Mediterranis han constituït el fracàs organitzatiu més bèstia viscut a Catalunya des de la 'performance' sense cap ni peus del Fòrum de les Cultures, a la Barcelona de la bombolla immobiliària. Especialment en la cerimònia d'inauguració, a Tarragona es pretenia mostrar "catalanes buenos", és a dir, gent amb banderes espanyoles, extasiada amb la presència de Felip VI, que no cometia la vulgaritat de proferir cap consigna en català i taral·lejava amb els ulls plorosos la lletra imaginària de l'himne d'Espanya. Això és la Catalunya real, no aquests muntatges manipulats de TV3 on es veuen milions de persones manifestant-se per un projecte polític que va en sentit contrari del de "la normalitat". Tot mentida! Ho fan amb un ordinador i uns programes secrets que els proporcionen els 'hackers' russos, com explicaven des del govern espanyol els últims dinosaures del partit més corrupte d'Europa abans que els fessin fora fa només uns dies.

]]> <![CDATA[Plataforma per Catalunya registra Tabàrnia com a partit i els actuals líders de l'organització se'n desmarquen]]>

A Tabàrnia sempre hi ha hagut veus que parlaven de transformar el moviment en una candidatura a les municipals, però els organitzadors de la plataforma que satiritza el Procés i articula alguns autoanomenats Grups de Defensa i Resistència (GDR) sempre les havien desmentit. El que no s'imaginaven és que seria el partit d'ultradreta Plataforma per Catalunya (PxC) qui registraria el nom de Tabàrnia com a partit polític. Ho va avançar 'Eldiario.es' i fonts de Tabàrnia ho confirmen a l'ARA, al mateix temps que es mostren del tot contraris a la iniciativa.

]]> <![CDATA[L'agressió de plaça Sant Jaume]]> La manifestació espanyolista de la plaça Sant Jaume de Barcelona va acabar amb una tanca i un guàrdia urbà per terra. Demanaven que es despengés el llaç groc de la façana de l’Ajuntament, que recorda que hi ha gent en presó preventiva per delictes que s’estan afinant.

]]> <![CDATA[Boadella, president de Tabàrnia... i de TVE]]>

Està donant molt de si, ni que sigui de manera diferida, la roda de premsa que va oferir Albert Boadella com a autoproclamat president a l’exili de Tabàrnia. Aquesta plataforma que passa com a broma simpàtica espanyolista, però que conté un discurs d’odi racial prou fort perquè els polítics de Ciutadans que es feien farts de repiular els seus inflamats missatges hagin començat a mirar cap a una altra banda. Al capdavall, no queda gaire bé donar suport (públic) a un grup que té com a també autoproclamat president del cercle d’empresaris de Tabàrnia el mític Gerard Bellalta, ex Plataforma per Catalunya, l’última proesa del qual és homenatjar el llibreter filonazi Pedro Varela, que ha ingressat aquest abril a la presó per editar sense autorització el Mein Kampf d’Adolf Hitler. Ai, quins simpàtics trapelles, la bona gent de Tabàrnia.

]]> <![CDATA[Escola Tabàrnia]]> Els pactes de la Transició a Catalunya van incloure, com a element central, l’escola en català. Políticament, els catalans vam renunciar al pacte fiscal a canvi de tenir plenes competències en cultura, llengua i ensenyament. Socialment vam convertir això en un gran consens a favor de la immersió lingüística, concebuda com la via per evitar la segregació per idioma, i per garantir per tant la cohesió social i la igualtat d’oportunitats: tothom havia de tenir la possibilitat de saber el català, la llengua més afeblida.

]]> <![CDATA[El problema tabarnès]]> Si hem de ser sincers, un balanç objectiu dels assoliments del procés català no pot ser especialment optimista. El Procés no solament no ha conduït a la meta que era suposadament a un pam -la independència efectiva- sinó que ha contribuït a crear un problema que pot llastar qualsevol estratègia independentista futura i l’estabilitat mateixa del país. Ens referim a l’eclosió d’una minoria nacional espanyola dins de Catalunya amb un partit de referència -Ciutadans- que renuncia a representar tots els catalans per enarborar la bandera tabarnesa. Fa poc Jordi Muñoz escrivia en aquestes mateixes pàgines que “Tabàrnia no és una broma”. Així com ell reflexionava preventivament sobre el possible dret a decidir dels tabarnesos proposant de revisar la concepció decimonònica de la nació, en aquest article volem insistir en els efectes catastròfics que el tabarnesisme pot tenir en la convivència entre catalans. I ara que celebrem el primer centenari del famós discurs dels 14 punts del president Wilson, pot resultar oportú situar el nostre problema en aquell marc de reflexió.

]]> <![CDATA[Tabàrnia no és una broma]]> Immediatament després de la victòria de l’independentisme a les eleccions del 21 de desembre, els líders de Ciutadans i el seu aparell mediàtic es van coordinar per posar en primera plana una idea que feia un cert temps que vivia als soterranis de l’espanyolisme: Tabàrnia. Com a reacció a la derrota electoral té un punt ridícul, i suposo que per això alguns van jugar a l’ambigüitat, i ho van plantejar en termes de mitja broma. Es tractava, deien, de posar els arguments independentistes davant d’un mirall, per desarmar-los. Es difícil empassar-se que un llançament tan coordinat, que fins i tot va ocupar la primera plana d’El País l’endemà, fos només una broma.

]]> <![CDATA[Als patrocinadors de Tabàrnia]]> El país és en un atzucac. Es pot passar d’una situació aguda a una de crònica. I ens hauríem de permetre les mínimes tonteries.

]]> <![CDATA[5/1: Endavant, Tabàrnia!]]> LLÀSTIMA QUE això de Tabàrnia sigui un farol, perquè si anés de veres tindria gràcia. Seria la primera vegada que l’unionisme acceptaria que el conflicte entre Catalunya i Espanya es resol votant, i que és el vot dels ciutadans i no la metafísica constitucional de la unitat d’Espanya (immune al vot i defensada per les forces armades) el que defineix la comunitat i dibuixa les fronteres. Però em temo que és només una broma sense recorregut polític, només mediàtic, dels qui encara creuen que el seu estatus el mantindrà l’Estat per la força, no el definiran ells mateixos sent majoria (encara que sigui en una part del territori). Personalment, Tabàrnia em sembla una invent absurd i inviable, contra el qual seria un plaer debatre en el camí cap a les urnes. Però si el procediment anés de veres, si creuen de veritat en les urnes, parlem-ne. Posem la pertinença a votació. Successivament o simultàniament, a tot Catalunya. Comptem-ho per províncies, per comarques, per partits judicials, per municipis. Expliquem a tothom els beneficis i els riscos de cada opció. I pactem com s’haurien de llegir i aplicar els resultats. I votem. Legalment, pactadament, amb el compromís de tothom d’acceptar els resultats. Si no és un farol, quan vulguin.

]]> <![CDATA[Tabàrnia es fa real en el ‘Telediario’]]> Dimecres l’edició del vespre del Telediario de TVE va convertir en notícia Tabàrnia. Però el més sorprenent és que no en va informar com un concepte satíric, com una fal·làcia política, sinó que el plantejament periodístic va convertir la nova regió en una opció que s’acabava d’iniciar.

]]> <![CDATA[El Parlament de Tabàrnia]]> Dels productors de la majoria silenciosa ens arriba l’estrena nadalenca de Tabàrnia, un país normal on passen les coses que haurien de ser normals: tothom és espanyolista i, a les eleccions, hi guanyen sempre els partits del nacionalisme espanyol, una mena de Shangri-La unionista. Per si algú no n’està al cas, els productors són Cs i Societat Civil Catalana, amb el suport del PP i, per descomptat, de la Fundación Francisco Franco, que de seguida va aplaudir l’ocurrència amb entusiasme. Tabàrnia, segons la gent del partit taronja i la seva il·lustre companyia, estaria formada per Tarragona i una part de Barcelona, que és on Cs va aconseguir més vots el 21-D. Res de nou: és una llegenda molt arrelada dins l’imaginari espanyolista, aquesta que contraposa Barcelona com una ciutat avançada i cosmopolita (que ho és, i per això el que succeeix és que el nacionalisme espanyol no hi és majoritari) amb la resta de Catalunya, un lloc selvàtic i primitiu poblat per uns homínids anomenats catalans que pasturen en estat salvatge mentre torren botifarres i fan rots d’allioli.

]]>