Internet i Google han creat el miratge que tenim tot el saber de la humanitat a l’abast d’un clic. La tecnologia digital de la informació ha donat ales als posicionaments antiintel·lectuals, que s’han descarat en l’era Trump, un senyor que no passarà a la història com el president autoritari que va intentar desmuntar l’estat de dret democràtic als EUA o va esforçar-se a desfer l’ordre internacional de la postguerra freda, sinó com el mandatari que va menysprear la intel·ligència, la ciència, la cultura i l’educació. Serà recordat com el governant més orgullosament inculte i cregut. En el futur, serà objecte de riota i menyspreu. Quedarà com una taca negra, com una vergonya. No en tingueu cap dubte. L'única incògnita és saber quant trigarà. Abans, esclar, haurà fet molt mal.

En un nou estirabot, Donald Trump ha proposat cancel·lar les subvencions a les universitats, entre elles la de Harvard, la més antiga del país, per provar de capgirar-ne la “ideologia”, que considera hostil als seus sorprenents ideals polítics. Es veu que troba que Harvard és woke.

“No tenc accés a dades específiques de quants alumnes de la Universitat de les Illes Balears (UIB) utilitzen ChatGPT. No obstant això, l’ús d’eines d’intel·ligència artificial (IA) ha anat en augment en moltes institucions educatives”. Així respon precisament el ChatGPT, una de les majors revolucions de la intel·ligència artificial dels darrers anys, quan se li demana pel seu grau d’implantació a la universitat. Diu que no sap quants alumnes l’empren, però potser oculta informació.

Els germans Guillem i Miquel Martí Bibiloni, músics i propietaris de l'estudi de gravació Can Recó de Manacor, han llançat el primer videoclip musical fet íntegrament amb intel·ligència artificial: 'Jo venc de l'espai', que és així com es titula la nova cançó del seu grup DGXR, ha estat dissenyat i fet a partir de vídeos casolans, "un tocant la guitarra i l'altra cantant davant una paret blanca", diu Guillem Martí, per després aplicar-los una sèrie de programes d'intel·ligència artificial. El resultat és un espectacular conjunt d'imatges a mig camí entre el còmic i la realitat, que donen força a la lletra i la tonada, amb reminiscències a Dream Theater. "Al final li hem afegit un parell més d'efectes especials i la lletra de la cançó".

Llegia dissabte passat a l'ARA una entrevista que Xavier Bosch li va fer a la doctora Patrícia Ventura sobre el cada cop més desacreditat concepte d'intel·ligència artificial. "Abans –deia Ventura– intel·ligència artificial es deia simulació computeritzada. El concepte intel·ligència artificial neix el 1956 [...] i es manté pel seu èxit periodístic". I així doncs, per què continuem emprant aquesta terminologia absurda? Ventura era taxativa: "Hi ha interessos econòmics perquè pensem que les màquines poden reproduir les persones". Penso que és una resposta molt i molt prudent, tenint en compte que no són uns interessos qualssevol, sinó els dels productors de les llaminadures digitals amb les quals avui estan aixecant la camisa al personal les megaempreses tecnològiques (els mercats financers ja no hi creuen). Em refereixo a aquestes corporacions que gairebé no paguen impostos, trafiquen il·legalment amb dades privades, creen algoritmes que en el millor dels casos són distorsionadors i en el pitjor manifestament discriminatoris, i ignoren l'existència del català, entre altres remarcables virtuts cíviques. Val a dir que als milions de pobrets d'esperit que han transformat el mòbil en una pròtesi multiús o en un sonall ja els va bé, i als qui viuen de la mal anomenada "economia de l'atenció" (s'hauria de dir més aviat "de la distracció") també. Tots contents, doncs.

En aquest dossier exploram quines són les possibilitats de les aplicacions d'intel·ligència artificial, capaces de conversar en llenguatge natural i crear textos i imatges. Explicam què pot fer ara chatGPT, quin potencial té i com funciona, i també per on falla. Fins i tot la posam a provar contra un dels nostres periodistes.

El que normalment entenem com a al·lucinació, que és aquella deformació de la realitat associada habitualment a un trastorn psiquiàtric com l’esquizofrènia o el consum de drogues psicodèliques, té una relació llunyana amb el que un nombre cada cop més gran de neurocientífics consideren que és. Per a aquest col·lectiu, té a veure amb com el nostre cervell percep el món que ens envolta amb els sentits i el transforma en prediccions que s’ajusten amb allò que convenim que és la realitat. Anil Seth (Regne Unit, 1972), neurocientífic de la universitat britànica de Sussex, és un dels investigadors d’aquesta línia de pensament més reconeguts internacionalment. Actualment al departament de neurociència cognitiva i computacional, fa més de vint anys que investiga els mecanismes biològics de la consciència, com actua i si hi ha alguna manera objectiva de mesurar-la. Aquesta setmana ha visitat la capital catalana per participar en un col·loqui sobre la consciència a la Biennal de Pensament de Barcelona 2022.

Les agències d'intel·ligència dels Estats Units creuen que parts del govern ucraïnès van autoritzar l'atac amb cotxe bomba prop de Moscou que l'agost passat va matar Dària Dúguina, la filla d'un destacat ideòleg nacionalista rus aliat de Vladímir Putin. Seria part d'una campanya encoberta que els serveis nord-americans temen que pugui ampliar el conflicte. Els Estats Units no van participar en l'atac, ni proporcionant intel·ligència ni cap altre tipus d'ajudes, van especificar els funcionaris.

Passats els anys, un recorda els pares. La meva mare, vídua als 23 anys amb un fill encara no nascut, va transformar el negoci familiar d’una fàbrica de gènere de punt a una de confecció. Es va avançar a la transformació del negoci tèxtil, que va suposar la confecció industrial. Zara, HM, etc. varen seguir l’estela a gran escala. Es va anticipar i va tenir èxit. Era exigent. Li vaig sentir dir en referència a algun col·laborador amb qui tractava: “A aquest no li aniria gens malament ser una mica més intel·ligent...”

És una realitat que partint de la psicomotricitat es pot arribar a totes les àrees del desenvolupament, entre les quals trobam la intel·lectualitat.

'Efecte Flynn' és com es va anomenar el fenomen de l'augment del coeficient d'intel·ligència que es va produir arreu del món durant el segle XX. Els últims anys, però, els resultats dels tests d'intel·ligència s'estan revertint, segons un estudi de la revista 'PNAS' recollit al 'The Times'. A més, la publicació atribueix aquest fenomen a canvis d'hàbits i no a causes genètiques.

El govern del Regne Unit recopila més dades dels seus ciutadans i de comunicacions amb l'exterior que no pas els Estats Units. És la conclusió a què arriba el diari britànic 'The Guardian' en la publicació d'una nova exclusiva d'Edward Snowden, el jove informàtic que ha sacsejat tant Washington com Londres en treure a la llum els programes d'espionatge massiu que duen a terme els dos països.