Colòmbia s'acomiada aquest dimarts dels vuit anys de Juan Manuel Santos, el president que va signar la pau amb la guerrilla més temuda de l'Amèrica Llatina però que no ha aconseguit cicatritzar les ferides que deixen els 52 anys de guerra amb les FARC. La implementació de l'Acord de Pau del 2016 serà un dels grans reptes als quals a partir de demà haurà de fer front Iván Duque, que amb els 42 anys acabats de fer serà investit al Congrés com el president més jove de la república en les últimes set dècades. Un novell en la política, Duque, advocat de família benestant, no té un passat que li pugui passar factura en el futur. Fins a deu caps d'estat i delegacions d'una vintena d'altres països acompanyaran Duque en una cerimònia convencional, en la qual se li imposarà la banda presidencial amb la idea clara que haurà d'afrontar grans reptes. Poques hores abans de la presa de possessió, un terratrèmol de 6,1 de magnitud s'ha fet sentir per tota la geografia colombiana, sense que de moment hagi transcendit si hi ha hagut víctimes.

“Per descomptat, mai m’hauria imaginat ser senadora”. Parla l’exguerrillera de les FARC Victoria Sandino, convertida en parlamentària després de tota una vida a la insurgència. Amb l'estrena de la nova legislatura de Colòmbia i en compliment dels Acords de Pau signats pel govern de Juan Manuel Santos, Sandino ocupa un dels deu escons de la Força Alternativa Revolucionària del Comú, el partit hereu de la guerrilla que manté l'acrònim FARC. “Això es tracta d’un procés democràtic, de tolerància i no estigmatització. És la nostra aposta, i independentment de les diferències ideològiques actuarem amb respecte i aspirem a rebre el mateix tracte”, subratlla Sandino amb esperança però també alerta.

Colòmbia es juga avui el futur dels acords de pau amb les FARC, o si més no el ritme amb què s’aplicaran. La campanya de les eleccions presidencials s’ha basat en aquest pacte, que ha permès fer callar les armes de la guerrilla, ara transformada en un partit polític que té la representació parlamentària garantida per a dues legislatures.

El president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, ha suspès les negociacions de pau amb la guerrilla de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN) després dels atemptats que es van registrar el cap de setmana passat al nord del país.

Després de les FARC, ara toca el torn de l'ELN (les sigles en castellà de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional), la guerrilla més organitzada que queda a Colòmbia. Govern i guerrillers han signat una treva bilateral de tres mesos per millorar les condicions de vida de la població civil. El pacte entrarà en vigor a partir del diumenge 1 d'octubre i s'ha signat a Quito, la capital de l'Equador, ciutat on des del febrer les dues delegacions tracten d'aconseguir un acord de pau, a l'estil del de les FARC.

Cinc dècades després d'iniciar la lluita armada, les FARC fan l'últim pas per convertir-se en un partit polític i tancar definitivament l'etapa com la guerrilla en actiu més antiga i guanyar-se un lloc al Parlament colombià en compliment dels acords de pau amb el govern de Juan Manuel Santos. Segons el text consensuat, durant les dues pròximes legislatures l'estat garanteix a les FARC 10 escons al Senat i el Parlament, així com al voltant de mig milió d'euros.

El president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, ha rebut avui a Oslo el premi Nobel de la pau pels esforços que ha fet per acabar amb el conflicte armat al seu país i com un tribut als colombians.

Sorpresa total: victòria del 'no' al referèndum de Colòmbia, per 60.000 vots. I una xifra de participació que permet interpretacions: important, 13 milions de vots (37% cens), en termes de referèndums i plebiscits, amb una abstenció del 63%, la més alta en 22 anys tenint en compte totes les conteses electorals. Territorialment, el resultat donarà per fer anàlisis detallades: victòria del 'sí' a totes les grans ciutats, llevat de Medellín; victòria aclaparadora a les poblacions més victimitzades; resultat desigual als territoris que han patit la guerra (guanya el 'sí' a Putumayo, Chocó, Guaviare, Cauca, Amazones.. i el 'no' a Antioquia, Caquetà, Meta...).