El mateix dia que l'Ajuntament de Lleida ha acceptat la renúncia d'Àngel Ros com a alcalde de la ciutat, l'Associació de Diplomàtics d'Espanya ha criticat el seu nomenament com a ambaixador d'Espanya a Andorra. L'ens, que representa al 75% dels professionals en actiu, ha mostrat en un comunicat la seva "disconformitat" amb el que ells asseguren que és un nomenament "polític". El de l'exalcalde de Lleida no és l'únic que critiquen; també parlen de Juan Andrés Perelló Rodríguez, nomenat ambaixador delegat a la Unesco, i de Manuel Escudero Zamora, nomenat ambaixador representant davant l'OCDE.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha demanat públicament a l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, "lluitar junts per la llibertat d'expressió" i que a la capital del Segrià "no es criminalitzin colors, expressions o llaços grocs". Ho ha dit just al costat del paer en cap de Lleida, que l'ha rebut a l'arribada al recinte de l'Aplec del Caragol, la primera visita oficial que fa a la ciutat des que ha assumit el càrrec. El president ha rebut el suport dels assistents a la festa, mentre que l'alcalde ha sigut escridassat per una cinquantena de membres del CDR que han seguit la comitiva. Cal recordar que l'alcalde de Lleida va assegurar que comparteix amb el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, el concepte de "neutralitat" de l'espai públic. En aquest sentit, Ros va assenyalar aquest divendres al ple municipal que la Paeria seguirà actuant com fins ara –i no perquè ho demani Millo–, és a dir, retirant els símbols dels carrers, places o edificis municipals "que no siguin compartits" pel conjunt de la ciutadania, ja puguin ser llaços i pancartes de color groc o pintades "ofensives" amb motius, per exemple, de caràcter feixista.

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha manifestat aquest dimecres que el Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal té "tota la tranquil·litat que s'ha de tenir quan s'està completament convençut que la llei t'empara", en relació amb la denúncia presentada per la via civil pel bisbat de Barbastre-Montsó per reclamar 111 obres d'art originàries de parròquies de la Franja que formen part de la col·lecció del Museu de Lleida.

Pedro Sánchez ha aterrat aquest diumenge a Lleida per apel·lar al vot útil contra l'independentisme i l'immobilisme. En el seu tercer acte de campanya en dos dies, el secretari general del PSOE ha deixat clar que hi ha quatre partits que poden guanyar les eleccions del 21-D, però que només el PSC "representa la convivència i la concòrdia". És per això que ha demanat el vot per a Miquel Iceta a "la gent catalana que se sent d'esquerres", i també a tothom que "vulgui superar la dinàmica de blocs".

El director del Museu de Lleida, Josep Giralt, ha defensat en una entrevista al programa 'Via lliure' de RAC1 el dret a manifestar-se pacíficament contra el trasllat a l'Aragó de les obres del monestir de Sixena fixat pel jutge d'Osca per a aquest dilluns, 11 de desembre. Giralt s'ha referit així a una convocatòria anònima que s'ha estès per les xarxes socials amb el suport de la CUP i els Comitès de Defensa de la República que convida a trobar-se a les 07.30 h davant del museu per "fer un cafè".

Al segle III aC, els cabdills ilergets Indíbil i Mandoni es van revoltar contra el general romà Escipió. La revolta va tenir un destí tràgic: el poderós general va castigar els revoltats amb una gran matança. Ara la llança de l'escultura dedicada a aquests herois ilergets de Lleida ha desaparegut. Ho explica l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, en un tuit:

Després que l'Ajuntament de Lleida aprovés una proposta de Ciutadans per convidar la selecció espanyola de futbol o la sub-21 a jugar un partit al Camp d'Esports, la una carta adreçada a Àngel Rosmateix plevan rebutjar cedir espais municipals per al referèndum del pròxim 1 d'octubre.

El ple extraordinari sobre l'estat de la ciutat celebrat aquest dimarts a l'Ajuntament de Lleida ha aprovat una proposta de Ciutadans per convidar la selecció espanyola de futbol o la sub-21 a jugar un partit al Camp d'Esports de la ciutat lleidatana. La proposta del partit taronja ha tirat endavant gràcies als vots a favor del PSC, partit de l'alcalde que governa Lleida, Àngel Ros, i del PP.

La Crida per Lleida – CUP ha recollit la "invitació" de l'alcalde de la ciutat, Àngel Ros, d'''agafar l'escala i el tornavís'' i han retirat una placa franquista del Ministerio de la Vivienda amb el jou i les llances d'un edifici del centre històric de la ciutat. La formació de l'esquerra independentista ha volgut respondre de forma simbòlica Ros, que en una entrevista dilluns a La Xarxa proposava aquesta solució literal per retirar les plaques a aquells a qui els hi fan nosa.

El president del PSC, Àngel Ros, ha defensat aquest dimarts que no s'aparti el PSC dels òrgans de direcció del PSOE com a sanció perquè els diputats del partit trenquessin la disciplina de vot a la sessió d'investidura de Mariano Rajoy: "Si es fessin actuacions d'aquest tipus seria un error polític important", ha opinat en una entrevista a Catalunya Ràdio. Aquest dimarts, 'La Vanguardia' afirma que tant Meritxell Batet (PSC) com Sofía Hernanz (PSIB-PSOE) perdran els seus càrrecs a la direcció del grup parlamentari.

L'acord 'in extremis' entre Junts pel Sí i la CUP sembla, a hores d'ara, molt complicat. La mediació de les entitats sobiranistes no va servir dijous per desencallar la qüestió de la presidència de la Generalitat, que dificulta l'entesa i la investidura. Mentre la CUP manté el veto a Artur Mas, aquest insisteix que no farà cap pas enrere. En tot cas, però, els negociadors s'han donat un últim intent aquest divendres en una cita que ha arrencat a la seu de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a dos quarts de sis de la tarda i ha acabat a les set. Hi eren presents representants de Junts pel Sí, l'ANC, Òmnium i la CUP.

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, renunciarà aquesta tarda al seu escó de diputat. Ja ho ha comunicat a Pere Navarro i ja és oficial. El dirigent socialista, que forma part del corrent crític Agrupament Socialista, es nega a votar en contra de demanar al Congrés el traspàs de la competència per celebrar un referèndum, tal com ha fixat el líder del PSC, Pere Navarro. La cúpula del partit s'ha negat rotundament a acceptar l'abstenció, una solució de consens que hauria garantit la unitat d'acció del grup parlamentari.