Tot i la complexitat que comporta, l'escala sempre ha aportat grans beneficis en els negocis. Els costos fixos es compensen amb més ingressos, cosa que augmenta els beneficis i afavoreix la inversió. La dimensió aporta més poder de negociació amb els proveïdors i els financers. Des de principis dels anys 2000, els avantatges d'escala s'han anat fent encara més evidents. Els actius intangibles, com ara el programari i la propietat intel·lectual, van donar avantatge a les empreses que es podien permetre invertir-hi. La globalització va proporcionar a les grans empreses més espai per créixer, així com accés a reserves de mà d'obra més grans (i més barates). Als Estats Units, la bretxa de rendibilitat entre les grans empreses i les petites es va ampliar. Els economistes van començar a parlar d'empreses "superestrella" que s'avançaven a la competència.

Si estàs fart dels companys de feina, recorda que podria ser molt pitjor. Butch Wilmore i Suni Williams, dos astronautes nord-americans, van tornar a la Terra el 18 de març després que un viatge suposadament de dies a l'Estació Espacial Internacional es convertís en una estada de nou mesos. A l'estació de recerca SANAE IV de l'Antàrtida, segons algunes informacions, hi ha hagut casos d'assalt, amenaces de mort i intimidació en l'equip de científics sud-africans que hi van arribar al febrer. No en marxaran fins al desembre. Els mariners dels submarins atòmics britànics poden passar en alta mar sis mesos o més.

Fa molt de temps, els companys de feina suggerien canvis als documents l'un darrere l'altre. Feien comentaris i introduïen revisions en un fitxer al seu ordinador i, després, el passaven a la següent persona. Era un procés feixuc i poc transparent. L’arribada dels documents compartits ha fet que tot sigui més àgil i clar. Però, com qualsevol activitat col·laborativa, també té un gran inconvenient: t’exposa als altres.

Aquest respir de la realitat, per als pocs afortunats que l'han gaudit, ha estat meravellós. Fa tres anys encara era possible fixar un tipus hipotecari al Regne Unit i a bona part de la zona euro a prop de l'1%. Els préstecs per a l'habitatge nord-americans eren més cars per només un o dos punts percentuals. Tot i que els tipus d'interès han augmentat i els costos d'endeutament de les noves hipoteques s'han duplicat o triplicat, els propietaris que van mantenir les taxes envejables de principis dels 2020 han viscut feliçment. A més, la inflació que va provocar l'augment dels tipus ha mossegat una mica el valor real del seu deute.

El terme comunitat de jubilats ens fa pensar en butaques, menjar massa cuinat i televisors encesos tot el dia. Aquesta imatge ha estat desmentida per Latitude Margaritaville, una comunitat que s'està creant en un poble de Carolina del Sud. “Hi va haver una festa de togues el cap de setmana passat”, explica Lynette, una resident. “Hi havia un grup en directe i va ser un veritable descontrol”. Barbie, una altra de les “ambaixadores” de la comunitat, compara la vida en aquest lloc amb “tornar a començar la universitat”. La gent, diu, “beu en el camí d'entrada, pren còctels a terra”. Molt probablement, a la festa de togues no només abundaven les disfresses. Aquests adults ja grans pertanyen a una generació que va experimentar amb el sexe, les drogues i el rock'n'roll. I, a l'arribar a una edat més avançada, no sembla que abandonin els seus vells hàbits.

The Economist, que és una revista molt influent (en general, de manera merescuda), acaba de coronar l’economia espanyola com la millor d’entre les avançades de l’any 2024. Ho lamento.

No ets prou important per anar en primera classe en un avió, però ets prou important perquè la teva empresa vulgui que hagis completat una actualització dels riscos del projecte en el qual estàs treballant en el moment en què aterris. Tens sis hores ininterrompudes al cel i la feina no hauria de durar més de tres hores. No estàs assegut al seient del mig i ningú et pot enviar cap correu electrònic. Què podria sortir malament?

Quan es tracta de creixement econòmic, Amèrica guanya còmodament Europa. Molts factors han alimentat el rendiment superior dels Estats Units, des de la innovació tecnològica fins a les grans reserves de petroli. Però hi ha una explicació que sembla fins i tot massa simplista: "els nord-americans treballen més", com va dir el cap del fons petrolier de Noruega en una entrevista al Financial Times el 24 d'abril.

Fa una dècada els ministeris d'Hisenda estaven atrapats per la febre de l'austeritat. Els governs feien tot el que podien per reduir els dèficits pressupostaris, fins i tot amb un atur elevat i un creixement econòmic feble. Avui les coses són molt diferents. A Occident la majoria de les economies estan en millor forma. La gent té feina. El creixement dels beneficis corporatius és fort. I, tanmateix, els governs gasten molt més del que ingressen.

Si treballes en una gran oficina, és difícil que sàpigues exactament a què es dediquen els teus companys de feina només fixant-te en la seva roba. Això, però, contrasta amb la majoria de les persones amb què interactues cada dia. El conductor de bus que et porta fins a casa o a la feina, el cambrer que et prepara el cafè, la gent a la recepció que et desitja un bon dia quan entres en un edifici... Amb tota probabilitat tota aquesta gent vesteix alguna mena d'uniforme. Sobretot si estàs als Estats Units. Una enquesta de la consultora nord-americana Gallup va revelar que, tot i que la majoria dels treballadors estatunidencs poden escollir com vestir a la feina, gairebé el 25% han de portar un uniforme.

En podíeu detectar una de falsa a un quilòmetre de distància. Les carteres plàstiques Prado exposades damunt de llençols a les voreres prop de Canal Street a Nova York només tenien una lleugera semblança amb les que es venien a la botiga Prada del Soho. Les bosses de mà de Chanel falses que hi havia al costat eren deformes i feien una mica d'olor de gasolina. Un intent de guanyar diners ràpidament comprant-ne una i fent-la passar per genuïna –potser portant-la a una botiga de segona mà– hauria topat amb un arqueig de celles i una rialla. Quins temps més innocents! 

En les pròximes setmanes el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, vol aprovar a la Knesset un pressupost d'emergència per a la guerra. El pressupost inclou més diners per als colons israelians a Cisjordània i per a les escoles religioses, on els adolescents estudien la Torà en lloc de ciències, i forma part d'un pla del govern per unificar la seva volàtil coalició. El pressupost també conté un sorprenent trencament amb el passat. La despesa en l'estat del benestar (tradicionalment generosa a Israel) caurà dràsticament per finançar l'exèrcit. El pressupost militar serà gairebé el doble que el del curs polític 2023-2024. El contracte social israelià, que des de fa uns 70 anys assegurava tant un generós estat del benestar com unes temibles forces armades, està amenaçat.

Els dies de conscienciació estan pensats per recordar a la gent les causes importants i el comportament desitjable. Així, al febrer se celebra el Dia Internacional de la Fraternitat Humana, el Dia Mundial de la Justícia Social i –el favorit de tothom fins que es va tornar massa comercial, una mica– el Dia Mundial dels Llegums. El Dia Internacional de la Felicitat cau al març; i hem d'esperar fins al novembre per al Dia Mundial de la Bondat.

Delegar bé és el six pack de la gestió d'empreses: molt desitjat i més difícil d'aconseguir com més gran et fas. En teoria, confiar les decisions adequades a persones més baixes en l'escala corporativa significa més satisfacció a tot arreu. Els caps tenen més temps per concentrar-se en els problemes que realment mereixen la seva atenció. Els directius intermedis i els treballadors tenen més sensació d'autonomia. I l'organització es beneficia d'una presa de decisions més ràpida de les persones que estan més ben informades del tema en qüestió. Però, a la pràctica, delegar és un camp minat.

Són temps difícils per a les start-ups més antigues. Els dèbils debuts recents a la borsa d'empreses com Arm, un fabricant de xips britànic; Instacart, un grup de lliurament de queviures, i Klaviyo, una empresa de programari, han disminuït l'entusiasme per les ofertes públiques inicials. El capital risc s'ha assecat. Les dades de PitchBook, una empresa d'investigació, mostren que les start-ups en fase madura necessiten gairebé tres vegades més diners que els que hi ha disponibles. Moltes s'estan posant a la venda. Les adquisicions d'empreses privades valorades en 100 milions de dòlars o més estan en màxims des del setembre del 2022.

Heus aquí alguns fets clau sobre l'estructura familiar i els nens a Amèrica. Mentre que la taxa de pobresa entre els joves que viuen amb dos progenitors casats és del 7,5%, entre els criats per una mare soltera és del 35%. Els nens de pares casats tendeixen a comportar-se millor a l'escola, a estar més temps en el sistema educatiu i a guanyar més diners quan són adults. El fet d'estar criats per pares casats té més incidència que l'edat, l'educació i la raça de les seves mares.

Quan es pregunta als amics d'Europa d'arreu del món què pensen de les perspectives del Vell Continent, sovint responen de dues maneres. Una és l'admiració. En la lluita per ajudar Ucraïna i resistir l'agressió russa, Europa ha mostrat unitat, valentia i uns principis pels quals ha hagut d'assumir costos enormes. Però la segona resposta és d'alarma. Una depressió econòmica brutal suposarà una prova de la resiliència d'Europa el 2023 i més enllà. Hi ha una por creixent que la reestructuració del sistema energètic global, el populisme econòmic nord-americà i les fractures geopolítiques amenacin la competitivitat a llarg termini de la Unió Europea i dels països no membres, inclosa la Gran Bretanya. No només la prosperitat del continent està en risc, també ho està la salut de l'aliança transatlàntica.

Si sou del tipus de persona que no vol invertir en empreses que contaminen el planeta, maltracten els treballadors i omplen els seus consells d'administració d'amics, sens dubte estareu al corrent d'una de les tendències més actuals en els negocis: la inversió mediambiental, social i de governança (de les sigles en anglès ESG). Aquesta tendència és un intent de fer que el capitalisme funcioni millor i fer front a la greu amenaça que suposa el canvi climàtic. I s'ha disparat en els darrers anys: els titans de la gestió d'inversions afirmen que més d'un terç dels seus actius, o 35 bilions de dòlars en total, es controlen a través d'un prisma ESG o un altre. Està en boca de caps i funcionaris de tot arreu.

La majoria de la gent sent, de tant en tant, que la seva feina no té sentit. El ja traspassat antropòleg David Graeber va construir una elaborada tesi al voltant d’aquesta premissa. El 2018 defensava en un llibre que la societat ha anat creant deliberadament cada cop més “feines collonada” (bullshit jobs) en professions com per exemple les financeres per ocupar el temps de treballadors formats que necessiten els diners per pagar deutes relacionats amb els estudis, però que acaben patint depressió per culpa de la seva feina. La seva tesi l’han citada més de 800 cops altres acadèmics, segons Google Scholar, i sovint l’han repetit els mitjans de comunicació.