<![CDATA[Ara Balears - Gaziel]]> 10 <![CDATA[La fascinació dels totalitarismes]]>

Què tenen de fascinant les ideologies totalitàries perquè hagin resultat i resultin tan seductores per a molta gent? I hi ha una segona part de la pregunta encara més inquietant: aquesta fascinació, ¿té més a veure amb l’emissor, amb el discurs dels líders, partits o mitjans que el formulen, o més aviat recolza en els receptors, en els ciutadans diguem-ne “normals”?

]]> <![CDATA[Gaziel i Pla, una idea de catalanitat]]> He llegit el llibre 'Estimat amic', que parcialment compendia la correspondència entre Agustí Calvet (Gaziel) i Josep Pla. Passada la Guerra Civil van esdevenir amics, aliats contra la sordidesa que els envoltava, contra els enemics de Catalunya. Foren uns grans tipus, amb un sentit de la catalanitat que avui es pretén frivolitzar. No és per casualitat que, per sobre de tot, tinguessin, i encara tinguin, enemics ferotges. I és que cap dels dos era d’esquerres. La seva repugnància pel règim instaurat després de la guerra no els va portar a enaltir una República que havia resultat un desastre. Van pagar car no practicar el pueril principi que diu que l’enemic del meu enemic és el meu amic. Els va sortir costós, en resum, ser liberals.

]]> <![CDATA[Seré jo espanyol? / Espanya té un problema]]> Seré jo espanyol?

]]> <![CDATA[Proa recupera les memòries de Gaziel]]>

"Podem considerar Gaziel el nostre Stefan Zweig: com ell, podia haver titulat les seves memòries 'Un món d'ahir', i, com ell, les podria haver subtitulat 'Memòries d'un europeu". Amb aquest elogi contundent presenta Vicenç Pagès Jordà el llibre de memòries d'Agustí Calvet 'Gaziel' (1887–1964), 'Tots els camins duen a Roma', que Proa acaba de reeditar en un sol volum que inclou dos plecs de fotografies.

]]> <![CDATA[La Magrana publica una antologia inèdita d'articles de Gaziel]]> A mitjans de la dècada dels cinquanta del segle XX, quan vivia desarrelat a Madrid i feia gairebé dues dècades que no publicava un sol article a la premsa, Agustí Calvet, Gaziel, va decidir rellegir tota la seva obra periodística. Aleshores va fer una selecció dels seus textos sobre Catalunya i el catalanisme, que havien estat publicats sobretot al diari 'La Vanguardia' però també al liberal 'El Sol' de Madrid, i els va corregir a fons. El resultat és aquesta antologia de la col·lecció 'Biblioteca del catalanisme' d'RBA-La Magrana, inèdita fins avui i que recopila articles escrits entre els anys 1922 i 1934.

]]>