Les denúncies per presumptes abusos sexuals contra Juan Carlos Monedero han posat en el punt de mira Podem, que sosté que la seva actuació va ser correcta quan el va "apartar", el setembre del 2023. "Vam activar el protocol immediatament. Des del moment que vam conèixer els testimonis ens vam posar a disposició de les víctimes, que, pel motiu que sigui, van decidir no continuar", ha esgrimit la líder del partit lila, Ione Belarra, en una atenció als mitjans aquest divendres en referència a diversos testimonis que van rebre fa un any i mig contra un dels cofundadors de la formació. Davant les crítiques pel fet que no continuessin la investigació dels casos que els havien arribat i que no denunciessin públicament Monedero, Belarra ha fet servir l'espantall de l'escàndol d'Íñigo Errejón per defensar-se.

Expliquen fonts de la justícia madrilenya que es van encendre les alarmes quan el cas Errejón va caure al jutjat d’instrucció 47, ocupat per Adolfo Carretero (1958). Originari de València i fill d’un exvicepresident del Consell General del Poder Judicial i expresident del Tribunal de Comptes, aquest magistrat és conegut als passadissos judicials com el Pistolas. Diuen col·legues seus que guarda un revòlver al calaix del seu despatx i que abans l’ensenyava, presumint-ne. Ara l’envolta la polèmica pel dur interrogatori a l’actriu Elisa Mouliáa, que va denunciar l’exportaveu de Sumar per presumpta agressió sexual. El CGPJ ha obert un expedient al jutge davant l’allau de queixes, però ell es defensa: “Ni empàtic ni no empàtic, [ella] ha de respondre respecte a allò que diu a la seva denúncia”, deia divendres a Antena 3. Carretero ha demanat empara per la filtració del vídeo.

Aquesta setmana hem pogut veure un clar exemple de com no hauria de ser l'interrogatori d’un jutge a una víctima de violència sexual. Adolfo Carretero ens ha fet una classe magistral de què és la violència institucional i en què consisteix la revictimització. 

Llegim a l'ARA que el polític –avui ja expolític– Errejón va ser convidat a un concert de Silvio Rodríguez per la seva presumpta abusada sexual, l’actriu Mouliaá, temps després dels fets que es jutgen. Ella va esborrar els missatges que li va enviar, però ell els conserva (suposo que es podran recuperar). Pel que diu la defensa de l’acusat, ella també li va demanar “el nom d'un advocat per a un procediment penal que tenia contra el seu exmarit”.

La defensa de l'exdiputat de Sumar Íñigo Errejón ha presentat al jutge d'instrucció una acta notarial i un peritatge informàtic amb totes les converses que va mantenir amb Elisa Mouliaá, en el marc del procediment penal contra ell per presumpta agressió sexual. Així consta en un escrit de la defensa d'Errejón al qual ha tingut accés Europa Press i en què s'explica que les converses entre tots dos comencen l'agost del 2019 i continuen fins a l'abril del 2023, moment en què l'actriu va demanar a Errejón el nom d'un advocat per a un procediment penal que tenia contra el seu exmarit.

L'allau de queixes de ciutadans contra el jutge del cas Errejón, Adolfo Carretero, ha portat el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a moure's. El promotor de l'acció disciplinària ha incoat una diligència informativa per estudiar si s'ha d'expedientar el magistrat per l'interrogatori a la presentadora Elisa Mouliaá de la setmana passada. El jutge va adoptar un to dur i incisiu i, tal com s'ha pogut comprovar en els vídeos de la declaració, va incomodar la víctima. "No deu ser que vostè sí que volia alguna cosa amb aquest senyor i que, com que no li va correspondre, ara el denuncia?", va ser una de les preguntes que va fer el titular del jutjat d'instrucció 47 de Madrid.

A Tv3 ens mostren l’interrogatori (no és el judici, és l’interrogatori per saber si “hi ha cas”) del jutge a Elisa Mouliáa per la denuncia d’agressió sexual a Iñigo Errejón. Son preguntes barroeres com ara: “¿Le bajó las bragas?”.

A les gravacions que s'han filtrat de les declaracions d'Elisa Mouliaá i Íñigo Errejón, per la demanda per agressió sexual que l'actriu ha presentat contra l'expolític, se sent literalment bavejar el jutge Adolfo Carretero durant l'interrogatori que fa a la víctima i a l'acusat. Sobretot a ella. Les preguntes són d'un to impertinent i el jutge les ensaliva mentre les formula, cada vegada més impacient, excitat, sense esperar luxe de detalls en les respostes, perquè els detalls ja els aporta ell. Imagina, pressuposa, acorrala. L'objectiu és fer quedar Errejón com un calent enxampat en flagrant contradicció amb el seu discurs polític, pel qual el jutge pregunta explícitament. Amb Mouliáa, el propòsit és fer-la quedar com una beneita i una porca, i ridiculitzar-la davant del tribunal al qual ella ha tingut el descuit d'acudir a demanar justícia.

La filtració del vídeo de l'interrogatori a l'exportaveu parlamentari de Sumar, Íñigo Errejón, i a l'actriu Elisa Mouliáa atempta contra l'article 68 de la llei d'enjudiciament criminal, que vetlla per la intimitat de les víctimes d'agressió sexual. De fet, la publicació del procés ha sigut denunciada pel Consell General del Poder Judicial i el govern espanyol, per a qui el to del jutge instructor deixa en evidència la necessitat que tots els casos de violències masclistes acabin en tribunals especialitzats.

Ens han filtrat l’interrogatori del jutge al presumpte abusador sexual Íñigo Errejón, polític, i a la presumpta víctima, Elisa Mouliaá, actriu. El to del magistrat és barroer amb ella, però també amb ell. Hem vist el to, de vegades, en algun judici de furts o de baralles, on hi ha clarament una superioritat moral per part de qui fa les preguntes a qui considera uns pobres diables que li fan perdre el temps.

"No seria que vostè sí que volia alguna cosa amb aquest senyor i com que no li va correspondre per això ara el denuncia?". És una de les preguntes que va fer el jutge que investiga Íñigo Errejón quan la seva denunciant per agressió sexual va relatar que es va sentir "molt humiliada". "Com si s'hagués rigut de mi i m'hagués tractat com un objecte", va afirmar dijous de la setmana passada l'actriu Elisa Mouliaá durant l'interrogatori el vídeo del qual s'ha filtrat aquest dilluns. En la gravació es pot veure com Adolfo Carretero, titular del jutjat d'instrucció 47 de Madrid, empra un to dur i incisiu amb l'actriu i qüestiona el seu relat i les seves reaccions quan era amb l'exportaveu de Sumar la nit de la presumpta agressió sexual, a finals de setembre de 2021. Les preguntes de Carretero han generat polèmica i crítiques per ser una "revictimització" –segons ha sortit a denunciar fins i tot la ministra d'Igualtat, Ana Redondo, a X– i pel fet que no es posa el focus en el consentiment en positiu, sinó en si Mouliaá va oposar resistència.

Gairebé tres mesos després que esclatés l'escàndol d'Íñigo Errejón, l'exportaveu de Sumar al Congrés ha reaparegut aquest dijous per declarar com a investigat als jutjats de Madrid, on ha defensat la seva "innocència". Si bé no ha negat els fets pels quals l'actriu Elisa Mouliaá l'ha denunciat per agressió sexual, la versió que ha donat l'exdirigent polític és que "va ser tot consentit", segons han explicat fonts jurídiques a la sortida. Mouliaá, per contra, ha ratificat el contingut de la denúncia. "Ha estat molt dur reviure-ho tot de nou, però he explicat la veritat i confio molt en la justícia", ha dit la denunciant en una breu atenció als mitjans després d'una hora i mitja de declaració. Al seu torn, Errejón ha afirmat davant de càmera que s'ha quedat "tranquil" i "content" d'haver-se pogut explicar finalment en seu judicial. En tot aquest temps s'havia mantingut en silenci i lluny dels focus.

La investigació per assetjament sexual contra Íñigo Errejón es reactiva. El jutjat d'instrucció número 47 de Madrid ha aixecat la suspensió del procediment i ha citat a declarar l'exportaveu de Sumar el 16 de gener a les 12.30 h. També està citada a declarar la denunciant, l'actriu Elisa Mouliáa, el mateix dia però a les 11 h. D'aquesta manera, el magistrat ha estimat els recursos d'Errejón i de la Fiscalia contra la decisió de suspendre la causa fins que l'advocada de Mouliáa es reincorporés de la seva baixa per "incapacitat temporal", segons expliquen fonts jurídiques a l'ARA. Amb l'aixecament de la suspensió del procediment, la causa continua el seu curs.

Unes consideracions del tot impopulars, com a senyora que soc, filla de les que cremaven sostens als 60, sobre el cas d’Íñigo Errejón, acusat d’agressió sexual. Els fets: ell i la denunciant van anar a una festa. Ell, després de tancar amb baldó una habitació, va tocar-la i petonejar-la, la va empènyer al llit, es va “treure” el penis i li va llepar els pits. Ella es va sentir paralitzada i no va consentir res de tot això. Després tots dos van anar a casa d’ell. I ell va tornar a fer el mateix. A ella li va semblar "tot molt violent", motiu pel qual li va dir: "Només sí és sí, sembla mentida que m'estigui passant amb tu" (la llei es publicaria l’any següent). Ella li va dir que “parés” i ell “va parar”.

Íñigo Errejón es defensa de l'acusació d'agressió sexual i sosté que l'actriu Elisa Mouliaá va presentar una "denúncia falsa". Així ho reflecteix un escrit presentat davant el jutjat –al qual ha tingut accés Europa Press– en què demana declarar per "exposar la realitat dels fets", després que la seva compareixença prevista per aquest dimarts se suspengués a petició de la denunciant. El motiu és que la seva advocada, Carla Vall, està embarassada i va al·legar que està de baixa mèdica. "Donada l'excepcional transcendència mediàtica del procés, no meny excepcional ha de ser el respecte als drets processals que emparen al senyor Errejón per evitar les greus dilacions indegudes que pretén la lletrada fins a la seva reincorporació al cap de ¿més de 16 setmanes? ¿Març o abril del 2025?", es pregunta en el seu escrit l'advocada de l'exportaveu de Sumar al Congrés, Eva Gimbernat.

La investigació per assetjament sexual contra Íñigo Errejón havia d'agafar velocitat amb la declaració judicial de l'exdirigent de Sumar i d'una de les denunciants, l'actriu Elisa Mouliáa, aquest dimarts. Ara bé, la baixa mèdica de l'advocada de la víctima ha obligat el jutge a cancel·lar aquestes citacions i a deixar el procediment en standby. La raó? Es preveu que la baixa de la lletrada sigui llarga i Mouliáa no ha designat una substituta. "A l'haver-se rebut avui el document d'incapacitat temporal prolongada de l'advocada citada, que s'ha negat a designar un lletrat que la substitueixi de la seva confiança, la conseqüència inevitable és la impossibilitat de continuar el procediment", explica el jutge en una interlocutòria coneguda aquest dilluns. L'actriu i presentadora va denunciar Errejón per assetjament sexual després que el cas explotés a les xarxes socials, on una dotzena de dones l'acusaven de violència sexual i d'haver tingut comportaments vexatoris amb elles. Errejón ja havia dimitit i havia deixat la seva acta com a diputat al Congrés, per la qual cosa la investigació l'ha assumit el jutjat d'instrucció 47 de Madrid.

Gairebé dues setmanes després que esclatés l'escàndol d'Íñigo Errejón, Sumar ha triat qui serà la nova cara visible del grup parlamentari al Congrés. A partir del 14 de novembre, el rellevarà la diputada Verónica Martínez Barbero. Aquesta és la decisió presa per unanimitat pels partits que conformen Sumar a la cambra baixa, segons un comunicat de la formació. Hi havia una cosa clara i és que seria una dona, en un intent de contrarestar la mala imatge que han deixat en la marca els casos d'assetjament i violència sexual i psicològica que envolten l'exportaveu a la cambra baixa. Martínez Barbero és gallega d'adopció –es va presentar a les eleccions generals per la circumscripció de Pontevedra– i és una estreta col·laboradora de Yolanda Díaz. De 2020 a 2023, de fet, va ser directora general de Treball al ministeri pilotat per la vicepresidenta segona del govern espanyol.

Íñigo Errejón va dimitir dijous passat després que, tímidament, afloressin a les xarxes i de forma anònima –a través del compte d'Instagram de la periodista Cristina Fallarás– les primeres acusacions d'assetjament sexual. Van ser anònimes, però al cap de poques hores en van sorgir més amb noms i cognoms. Els focus es van posar sobre elles i, fins i tot, se'n va qüestionar la veracitat de la seva versió dels fets. Un patró que ja va viure la regidora del PP de Ponferrada Nevenka Fernández l'any 2001. Més de vint anys després, però, ara s'ha desencadenat un Me Too polític a Espanya –ja s'havia estès en països com França i el Regne Unit– que moltes dones esperen que sigui un punt d'inflexió, perquè aquestes violències deixin de viure's en silenci en l'esfera política –i en qualsevol àmbit–.

Aquests darrers dies, a les portes del mes de novembre, que es dedica justament a reflexionar sobre la violència contra les dones, diversos fets m’han semblat especialment colpidors: la pel·lícula sobre Nevenka; la que potser no veurem sobre els abusos dels Jesuïtes a Bolívia; les informacions sobre els abusos sexuals d’Errejón, un home que semblava íntegre i compromès amb la causa feminista. Tot això no és nou, però pres així, de cop, i amb el teló de fons d’unes guerres genocides, fa pensar que, en comptes de progressar, la humanitat retrocedeix cap a etapes de destrucció i crueltat que semblaven superades i que, malauradament, se’ns mostren totalment vigents i sense aturador. Quants horrors haurem de viure encara per adonar-nos que la civilització no és sinó una aparença en aquesta societat que es diu avançada?