Tot i trobar-se a Madrid, Costa-Gavras (Loutra-Iraias, 1933) no ha estat aliè a les dinàmiques de Sant Jordi durant la promoció a Espanya d'El último suspiro (Le dernier souffle en la versió original), el seu últim film sobre la mort digna, que s'estrena aquest divendres. El director de cinema grec –francès d'adopció– recorre al seu amic Jorge Semprún, que va morir a París el 2011, a l'hora de triar una recomanació literària. La novel·la El llarg viatge és el testimoni d'una època marcada pels totalitarismes, un dels grans temes de la filmografia del cineasta, que va abordar en col·laboració amb l'escriptor i polític espanyol a pel·lícules com Z (1969) o La confessió (1970). "Amb Semprún havíem començat a pensar en un film sobre la Guerra Civil espanyola. Malauradament, es va posar malalt", recordava aquest dimecres.

El director de cinema Costa-Gavras ha hagut de desmentir la seva pròpia mort després que avui diversos mitjans haguessin anunciat la seva defunció. El cineasta, de 85 anys, ha entrat per telèfon a la televisió pública grega Ert per deixar clar que segueix viu i que tot havia sigut "una broma de mal gust".

Fidel a una mirada sempre crítica, el cineasta Costa-Gavras ha lamentat la mercantilització de la cultura durant el discurs d'acceptació del Premi Internacional Catalunya. En un acte celebrat aquest dilluns al Palau de la Generalitat, el director de pel·lícules com 'Z', 'La confessió' i 'Desaparegut' ha començat explicant que va descobrir que el cinema era una eina que podia "explicar el món" i també "la ràbia contra la injustícia". Precisament l'esperit crític és el que ha valorat el sociòleg Richard Sennett en la glosa de Costa-Gavras que ha fet al principi de la cerimònia.