El pintor, cartellista i poeta Helios Gómez (Sevilla, 1905 - Barcelona, 1956) era "artista per ser revolucionari i revolucionari per ser artista", segons el crític Jean Cassou. La seva trajectòria artística va tenir sempre una forta càrrega política que el poder va intentar reprimir una vegada i una altra. La policia franquista el considerava "un home perillós, d'acció i propagador d'idees", així que va entrar i sortir de la Model en diverses ocasions. Una de les seves grans obres la va fer, precisament, durant una de les estades a la presó: la Capella Gitana, que el 1998 va quedar coberta de pintura blanca i blau cel adduint raons d'higiene. Els protagonistes dels murals són, amb els trets calés que donen nom a la capella, la Mare de Déu de la Mercè (patrona de Barcelona i dels presos), el nen Jesús, els àngels i un grup de presos demanant clemència. Ara, el departament de Cultura impulsa la recuperació de les pintures a través del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC). Els tècnics van començar a treballar el 17 de desembre amb la col·locació de les bastides, i està previst que el descobriment i la consolidació dels murals duri uns tres mesos.

El 2 de març del 1974, el règim franquista va executar Salvador Puig Antich. Tenia 26 anys i era militant del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL). Sobre qui era i la seva execució al garrot vil n'hi ha hagut llibres i pel·lícules, però no una obra de teatre. Aquest novembre s'estrenarà la primera: Puig Antich, cas obert, a l'antiga presó Model de Barcelona. L'obra de teatre es basa en el llibre Salvador Puig Antich, cas obert. La revisió definitiva del procés, del periodista i escriptor Jordi Panyella, amb la dramatúrgia de Mercè Sarrias, la direcció de Jordi Pérez Solé i la interpretació de Marc Pujol, Carme Sansa i Bàrbara Roig.

Al subsol de Barcelona hi ha una xarxa immensa de refugis: n'hi ha 1.322 de censats, però en poden ser molts més. La majoria van ser construïts pels mateixos veïns com a espais comunitaris per refugiar-s'hi quan plovien bombes. Són exemples de solidaritat i, malgrat estar documentats pel Servei d'Arqueologia, no són visibles. "Saber que existeixen no és el mateix que descobrir-los", diu Ana Sánchez, que ha pogut entrar en alguns refugis segellats durant dècades. Sánchez n'ha pogut fotografiar 40 i els mostra, a través de 170 imatges, dins de 42 cel·les de la Model.