Tancarem aquesta secció d’estiu amb un article que, perfectament, podria haver sigut el primer de la sèrie. “Si vols ser feliç tota la vida, fes-te jardiner”, diu un proverbi xinès. I sembla que no va gens desencaminat, ja que està demostrat que la jardineria és terapèutica! De fet, la coneguda com a jardineria terapèutica és un procés que utilitza plantes i activitats de jardineria per millorar l’estat social, educacional, psicològic i físic de persones: per millorar els seus cossos, ments i esperits.

Primavera i estiu són la millor època per omplir els nostres balcons i jardins amb plantes de flor ornamentals, que donen vida i color als nostres espais. Calèndules, dàlies, clavells xinesos, petúnies, berbenes... Durant uns mesos floreixen de manera continuada i no demanen gaires cures, ja que són moderadament resistents a tots els tipus de sòl. Volen reg abundant però cal evitar els tolls i intentar no mullar les flors o les fulles per evitar que hi apareguin fongs. La freqüència a l’hora de regar-les ha de ser més elevada durant l’estiu i més baixa a l’hivern. També requereixen adob durant l’època de floració per regular l’aparició de flors i la intensitat dels colors.

Si sou un desastre amb la cura de les plantes, però, tot i això, us agraden, aquest és el vostre article! Avui parlarem de plantes d'interior especialment resistents, el que podríem anomenar “plantes per a negats”. Les orquídies us encanten, oi? Quina meravella! Doncs oblideu-vos-en! Si en això de la jardineria aneu justets, heu de retenir aquests cinc noms:

Avui, més que mans a terra, posarem mans al mòbil! I és que les noves tecnologies també han arribat al món de la jardineria i l’horticultura. Si aquest és l’estiu en què heu decidit treure partit al vostre jardí, us presentem algunes aplicacions que us poden ajudar a resoldre dubtes i a plantejar-vos nous reptes. Som-hi!

Són família, però avui ens fixarem especialment en el cultiu del carbassó. A diferència de les carbasses, que fan plantes molt grans, la del carbassó té un creixement més limitat, tot i que deunidó! Les varietats del carbassó es classifiquen en funció del seu color: verds, grocs o blancs.

És una de les fruites que fan més estiu. Les cireres, dolces, rodones, vermelles... una delícia! A més, són riques en vitamines A i C i ens aporten ferro, calci i fòsfor. Si us plantegeu tenir un cirerer, el primer que heu de tenir present és que és un arbre amb una escorça molt sensible, que si es malmet pot acabar morint. I, sobretot, tenir present que és una varietat autoestèril, que vol dir que necessitarà tenir a prop un altre exemplar per a la pol·linització. Floreix i fructifica al final de l’hivern a partir dels 6 o 8 anys de vida.

Per cultivar les síndries haureu de seguir unes pautes molt similars a les que donàvem amb els melons. Per tant, necessitareu un substrat ric en nutrients, molt sol i, com a mínim, 3 o 4 mesos de clima càlid. Cultivar-les demana un adobat amb matèria orgànica fins que els fruits comencin a créixer. Durant el procés no caldrà fer cap tipus de poda de la planta.

Última estació de l’any del nostre calendari de l’horticultor. Encara que, de fet, hauria de ser la primera, ja que arriben els mesos en què haureu de fer més feina! Amb l’ abril arriben les plantades de les solanàcies (tomàquet, pebrot, cogombre, albergínia) i serà important que tingueu en compte el clima de la vostra zona abans de plantar aquests cultius més sensibles a les glaçades. Recordeu que tant la carbassa com el carbassó, i també la mongeta tendra, les podeu fer amb sembra directa. Pel que fa als fruiters, haureu d’esclarissar presseguers, pruneres i albercoquers i fer una ullada als arbres per evitar que tinguin insectes xucladors.

Avui ens fixarem en les tasques per fer durant la tardor per mantenir l’hort en plena forma. Comencem pel mes d’octubre. Serà el moment que sembreu bledes, enciams, escaroles, cebes, espinacs, raves, julivert, pèsols i faves, i de trasplantar els bròquils de primavera. Si la collita ha anat bé (i si n’heu plantat, esclar!) podreu recollir alls tendres, apis i porros, a banda d’alguns fruits més d’estiu, com la carbassa, el carbassó, el cogombre i enciams i tomàquets. Pel que fa als fruiters, és temps de collir peres, figues, codonys i caquis, i també d’adobar els arbres fruiters. També podeu aprofitar per començar a preparar compost amb les restes de les collites, fulles, fruits, etc.

Tot l’any és un bon moment per plantar patates, ja que toleren bé el fred, tot i que la millor època per fer-ho és la primavera. La patata es reprodueix a partir d’un tubercle i a casa les podem sembrar aprofitant les velles que es comencen a grillar. Les haurem de plantar a uns 40 cm de separació. Si les voleu plantar en testos o taules, penseu que necessitareu un mínim de 10 litres de substrat i que tinguin una profunditat mínima de 30 cm. També caldrà que tingueu present que a l’hora de plantar-les heu d’adobar el terreny, afegint-hi una mica de compost. Convé plantar-les a uns 10 cm de profunditat. Les patates no són gaire exigents amb el terreny i només haurem de mirar que sigui flonjo i ben airejat.

Els tomàquets són un altre dels imprescindibles de l’estiu. És un cultiu bastant exigent pel que fa a nutrients o dedicació, però la recompensa és elevada, ja que amb constància podreu obtenir una bona producció.

Disposar d’un jardí o una terrassa és un factor que ajuda de manera determinant a tenir un bon hort urbà, però no tenir-ne no és excloent. Hi ha algunes alternatives interessants, com els horts verticals que podeu col·locar, per exemple, en una paret de la cuina o del petit balcó que tingueu.

Per alimentar el substrat del nostre hort o jardí la solució més ecològica és que fabriquem el nostre propi compost, que ens servirà d’adob. Cada dia llencem a les escombraries matèria orgànica que podríem aprofitar per beneficiar el nostre hort i, de retruc, el medi ambient. El compost és, simplement, el resultat de la descomposició de restes de matèria orgànica pels microorganismes fins a obtenir una substància d’aspecte i color semblants a la terra de bosc.

El substrat que triem i un reg adequat són elements imprescindibles perquè el nostre hort, jardí o plantes es mantinguin en un bon estat de salut. Però cal afegir-hi un element més: la llum, un element imprescindible per a la vida de les plantes, ja que els permet processar els nutrients del sòl i convertir-los en el seu aliment. Cal tenir present, però, que no totes les llums són iguals i que cada planta necessita una quantitat i un tipus de llum diferent.

Ja tenim a punt l’espai on farem créixer el nostre hort urbà i arriba la primera gran pregunta: plantem o sembrem directament? Fer un planter previ en petits recipients té dos avantatges destacats: escurçarà el temps que dediquem a cultivar i farà que el cultiu creixi més segur i amb més força, ja que no haurà de competir amb les males herbes que podrien sortir si sembrem les llavors directament a terra. Ara bé, també hem de tenir present que fer planter és delicat i que algunes plantes poden tenir problemes a l’hora de trasplantar-les després, ja que les arrels en poden sortir perjudicades, com en el cas del carbassó, el cogombre o la pastanaga.