La comitiva màgica dels Reis d’Orient, a més de protagonitzar una cavalcada multitudinària pel centre de la ciutat de Girona, també recorre els carrers del poble veí de Salt. Té menys patges desplegats, vestits humils i carrosses modestes, però igualment moltes ganes de repartir màgia i il·lusió entre la canalla. Salt és una de les poblacions amb més immigració de Catalunya, on conviuen fins a 89 nacionalitats, i molts dels veïns no celebren les festivitats de Nadal. Tot i això, la tradició de l’arribada de Melcior, Gaspar i Baltasar, malgrat ser d'arrel cristiana, té al municipi una vitalitat i naturalitat genuïnes, amb saltencs de tots els orígens, cultures i religions implicats en la celebració de la festa.

La Ludwig Band no para de fer concerts cada vegada més multitudinaris arreu de tot Catalunya. Entre bolo i bolo, però, els músics de la banda nascuda a Espolla també troben temps per dedicar-se a altres projectes personals i artístics, amb menys focus i repercussió, però igualment interessants. És el cas de Los Bongos, un grup de versions de boleros que formen Quim Carandell, Andreu Galofré i Pau Esteve, de La Ludwig Band, juntament amb el percussionista Roger Calduch i la cantant Paola Licari. Actuen de tant en tant, aproximadament un cop al mes, en concerts de petit format, i la seva pròxima cita serà el divendres 22 a l’Ateneu Popular de Salt. 

Les bambolines del Teatre de Salt bullen de personal. El gran festival gironí d’arts escèniques acaba d’engegar motors i desenes de persones treballen a tot drap en el que a primer cop d’ull sembla un espai diminut. Sí, som a la seu de Bitò Produccions, on es cou el Temporada Alta, el festival organitzat entre tres amics ben avinguts que va començar al Teatre Municipal de Girona amb només “quatre miserables espectacles i 6.000 euros de pressupost”. Ara acaba de programar l’edició més ambiciosa i internacional dels seus 33 anys d’història. Al darrere de tota aquesta maquinària ben greixada continua havent-hi Salvador Sunyer i Bover (Salt, 1957), que amb el seu posat sorneguer em recalca que ell no és la notícia, sinó la programació d’un festival que ha creat un caldo de cultiu teatral difícil de reproduir en altres ciutats. Jo insisteixo, i molt ràpidament m’obre les portes del seu petit món glocal: el Salt on va créixer, del qual no ha marxat, i on ha portat amb el Temporada Alta moltes de les millors companyies del món mentre impulsava a nivell internacional el millor que tenim a casa.

Fins als 20 anys, Manel Vidal Boix (1989) va créixer i viure al barri vell de Salt amb la seva família, prop de la plaça de les Llúdrigues, a tocar de les hortes i la séquia Monar. Ara, l'humorista està completament establert a Barcelona, on ha consolidat la seva carrera professional, s'ha fet famós com a veu autoritzada de La Sotana, escriu guions a La Competència de RAC1 i fa monòlegs amb El Soterrani. Tanmateix, tot i la distància física i temporal amb el poble natal, el seu vincle amb Salt és honest i es manté consistent, com una mena de pòsit llunyà però latent, sense el qual no s'explica la seva trajectòria. Des del dia a dia de la capital catalana, Vidal recorda i defineix els punts més identificatius del seu particular món petit.

Salt només surt als diaris quan hi ha problemes, que són majúsculs, i no els vull minimitzar. Però és una mica el meu barri, perquè comença just a dues cantonades de casa, i de tant en tant m’hi perdo. Escric més des que he canviat de ciutat, perquè perdre’m per carrers que no conec em treu de la retòrica habitual i d’alguns debats que se m’han fet estèrils. Això, i llegir articles com el de Maria Garcia, del passat 25 de desembre, denunciant en aquest diari les barreres per accedir als serveis públics amb què topen tantes persones que el sistema no reconeix.  

Aliou Diallo (1996) va arribar a Salt des de Guinea Conakry amb 13 anys. Va començar els estudis en una aula d’acollida i ha acabat amb una doble titulació de dret i ciències polítiques i un màster en relacions internacionals. Treballa a la Fundació IRES, especialitzada en donar atenció integral a les famílies, col·laborant en un projecte a Salt. Diallo protagonitza la docuficció El Cau, de Pere Solés, centrat en un grup d’escoles que vol mirar d’acollir immigrants al seu grup.

En els seus quarts Jocs Olímpics, Daley ha aconseguit per fi penjar-se una medalla d'or. Supera d'aquesta manera els dos bronzes que ja tenia en cites precedents. Juntament amb el seu company Matty Lee, el britànic ha vençut els xinesos Cao Yuan i Chen Aise, la dupla de favorits que, amb un error en la quarta ronda, ha perdut l'oportunitat de confirmar els pronòstics. D'aquesta manera, Daley i Lee s'han coronat amb un or en el trampolí de deu metres sincronitzat, fita que Daley ha aprofitat per llançar un missatge de suport i orgull a la comunitat LGTBI.

“Ha sigut increïble. Al principi m’ha xocat veure tanta gent, tots junts i amb mascareta. Però al cap de res… he flipat: ha tornat a ser gairebé com abans!”, confessava l’Ignasi. “Bé, només ens hauria faltat poder fer el gintònic mentre escoltàvem el concert… però almenys… és un pas important!”, el corregia la Sara fent broma. Tots dos sortien amb un somriure i els ulls vidriats després d’una nit que feia 14 mesos que no vivien: un concert a La Mirona de Salt a peu dret i sense distància. Va ser aquest divendres, a l’actuació de Manel que va posar el punt final a la prova pilot Obrir Girona, que ha buscat crear espais amb baixa capacitat de contagi durant un mes.

Més de 3.800 estudiants de Girona i Salt han participat a la prova pilot del projecte 'A tempo, arts i formació' que forma part del festival Temporada Alta. La iniciativa ha inclòs un seminari de formació, accions educatives i artístiques a les escoles i instituts, la producció d'espectacles amb els centres educatius, i ha portat estudiants al teatre durant el festival. L'activitat que completa el projecte és l'estrena, aquest dimecres a la nit, del llargmetratge 'El vent és això'. En aquest projecte audiovisual hi han participat els estudiants de l'INS Santiago Sobrequés de Girona sota la direcció del professor Joan Cumeras i del director de cinema Pere Vilà.

El festival de música negra més popular de Girona, el Black Music Festival, ha confirmat el cartell d'aquesta 17ena edició. A banda de les estrelles ja anunciades - Martha Reeves, Eric Gales i els valencians La Raíz -, el BMF ha fet una aposta clara pels músics locals i les activitats paral·leles per tal d'acostar el soul, el blues o el jazz als espectadors. Una de les principals novetats en aquest sentit és una jornada dedicada a la cultura urbana que se celebrarà al barri de Santa Eugenia. "Volem ser un festival que aporti i aposti pels valors", ha destacat el codirector del BMF, Pau Marquès.

Que la majoria d’escoles i instituts de Salt superin el 90% d’alumnat d’origen estranger i que en un centre de primària, La Farga, no hi hagi ni un sol alumne de pares autòctons demostra que la lluita contra la segregació escolar en aquest municipi no ha tingut els fruits desitjats i que cal adoptar mesures més contundents. És el que sostenen les entitats i institucions que s’han agrupat sota la plataforma Salt Educa, amb l’objectiu de “posar fi d’una vegada per totes a l’estigmatització que recau sobre escoles i instituts del municipi”. Si hi ha fractura escolar, adverteixen, també hi ha fractura a la societat. A Salt, amb gairebé un 37,7% de població d’origen estranger, de 81 nacionalitats diferents i més d’un centenar de llengües, la cohesió social no serà possible si ja des de l’escola es condemna aquests ciutadans a tancar-se en un gueto, asseguren des de Salt Educa.

El festival Temporada Alta celebrarà una nova edició del 2 d'octubre al 8 de desembre. Serà la més extensa del certamen gironí, amb 110 espectacles. Hi haurà 36 estrenes absolutes i una quinzena d'estrenes més a l'Estat o Catalunya. Es podran veure 40 espectacles internacionals i hi haurà 25 coproduccions o produccions pròpies. L'oferta és aclaparadora, amb 30 seus de 10 ciutats. Aquest és un resum en sis eixos del que vindrà:

L'atleta asturià Yao Lamela, de 36 anys, ha estat trobat mort a casa seva, segona informa el diari 'La Nueva España". Lamela, subcampió mundial de salt de llargada el 1999 i plusmarquista europeu durant més de 10 anys, havia patit fortes depressions, segons mitjans asturians. Es va retirar l'any 2009.

Igor Bychkov, el primer atleta català que entrava en competició als Mundials de Moscou i que ha estat eliminat en perxa amb tres nuls en la primera alçada que intentava, ha afirmat, parlant amb l'agència Efe, que el llegendari saltador Sergei Bubka, nascut com ell a Donetsk (Ucraïna), es mostraria molt crític amb la seva actuació.

El Centre d'Arts Escèniques de Salt i Girona ja té seu física. El Canal estrena un espai pràctic i versàtil, adaptat a les necessitats de la creació escènica i a la situació econòmica del món de la cultura, a la Factoria Cultural Coma Cros de Salt. L'edifici ha costat 2,7 milions d'euros i compta amb una immensa sala polivalent on es poden fer tant espectacles a peu dret, com situar l'escenari en diversos punts gràcies a grades desmuntables. L'aforament és de 286 persones. "Ara és només una caixa que cal omplir", ha destacat Salvador Sunyer, l'actual director d'El Canal.