"L'home del camí estava exultant. Avui morireu tots, marxistes! Va tornar a alçar l'arma". L'inici d'Utoya. Un dels nostres (Edicions 62 / Península) d'Asne Seierstad és despietat. Són tres pàgines en què es descriu com van anar caient 69 joves del Partit Laborista, alguns de tan sols 14 anys, a l'illa noruega d'Utoya el 22 de juliol del 2011. En total, Anders Breivik va matar fredament 77 persones (vuit van morir al centre d'Oslo, quan va fer explotar una bomba davant el primer ministre noruec). Aquell estiu, la societat noruega va entrar en xoc, perquè Breivik va créixer en un barri ric i modèlic, amb magnífics parcs infantils, i va fer el mateix recorregut educatiu que molts altres noruecs. Un dia, però, va agafar les armes, es va disfressar de policia i va disparar i disparar.

Amb gestos nazis, proclames supremacistes i arguments per espolsar-se la responsabilitat. Així s'ha presentat aquest dimarts el terrorista d'extrema dreta noruec Anders Breivik davant del jutge que ha de decidir si li atorga la llibertat condicional que sol·licita. Breivik és l'autor del pitjor atemptat de la història de Noruega, el del 22 de juliol del 2011, en què van morir 77 persones en dos atacs, el primer al barri governamental d'Oslo i el segon, el més mortífer, a l'illa pròxima d'Utoya, on se celebrava el tradicional campament d'estiu de les joventuts del partit laborista i on van morir 69 persones.

El 22 de juliol de 2011, en una tarda de divendres en plenes vacances d’estiu, una bomba va explotar al centre d’Oslo, en un punt on es concentren la seu del govern, diversos ministeris i la redacció d’un dels principals diaris de Noruega. Eren gairebé dos quarts de quatre. Començava una llarga tarda de terror que acabaria amb 77 víctimes mortals, la majoria adolescents de les joventuts del Partit Laborista que participaven en una trobada a l’illa d’Utoya, a uns 40 quilòmetres al nord-oest de la capital. L’autor material d’aquella pèrdua d’innocència col·lectiva era Anders Berhing Breivik, que després de crear el caos al centre de la ciutat es va dirigir cap al seu objectiu principal. “Avui morireu, marxistes”, diuen que cridava mentre anava disparant als joves que intentaven fugir.

La Mostra de Venècia va acollir ahir l’estrena de dos nous films tocats pels fantasmes del present, dues pel·lícules que s’afegeixen a les de Rick Alverson, Brady Corbet i Luca Guadagnino en la seva denúncia d’una realitat (nord-americana, però també global) embruixada per l’espectre del narcisisme, la violència i la intolerància. 22 Jul y, la producció de Netflix dirigida per Paul Greengrass, i American Dharma, el documental d’Errol Morris sobre Steve Bannon, l’exassessor de Donald Trump, aborden de manera frontal l’apogeu dels moviments d’ultradreta, un fenomen que observen des d’una urgència meditativa, cercant l’esperança en la fortalesa dels sistemes democràtics i en la intel·ligència de l’espectador.

El tribunal d'Oslo ha donat aquest divendres per acabat el judici a l'autor confés de l'atemptat d'Oslo i la massacre d'Utoya, Anders Behring Breivik. El terrorista ha aprofitat l'última vista per tornar a difondre les seves idees extremistes i xenòfobes. En la seva intervenció final, l'ultradretà ha reiterat que els atacs, que van deixar 77 morts el 22 de juliol, van ser "en defensa" del seu grup ètnic i en contra de la "invasió" musulmana. Per això, argumenta, tot i que accepta els fets, no reconeix la seva culpa, perquè "de vegades és necessari cometre una barbàrie per frenar-ne una altra de més gran".

El sisè dia de judici contra l'assassí d'Utoya, Anders Breivik, ha conclòs aquest dilluns amb noves declaracions insòlites de l'autor confés. Breivik ha explicat que el criteri que va seguir a l'hora de disparar a les seves víctimes va ser la seva inclinació política. "Hi ha gent que sembla més d'esquerres que d'altres", ha dit Breivik, i ha assegurat que ell podia conèixer la ideologia de les seves víctimes només "mirant-les" i que aquesta "habilitat" li va permetre salvar aquells que "semblaven de dretes".

La policia noruega ha admès per primera vegada que podria haver respost més ràpidament durant la massacre al campament juvenil d'Utoya (Noruega) que es va succeir al juliol. Anders Behring Breivik, autor de la tragèdia, va obrir foc contra els joves que es trobaven reunits a l'illa prop d'Oslo i va matar 69 persones.