Avui en dia, el so d’una havanera ens remet a la flaire de rom cremat i a un públic nostàlgic movent un mocador blanc al so d’una guitarra i un acordió a la platja de Port Bo de Calella de Palafrugell. Un grup de pescadors evocant les històries dels seus avantpassats mariners a Cuba. A lletres en català com El meu avi, que parlen de la derrota en la guerra colonial del 1898. Ens remet, en essència, a la Costa Brava i a una nit d’estiu tranquil·la arran de mar. A cançons passades de generació en generació només per la memòria oral. Un conjunt de tradicions que tenen molt poc a veure amb l’origen documentat d’aquesta música, rescatat de l’oblit gràcies a tres musicòlegs gironins després de més d’una dècada de recerca, tant a Catalunya com a Madrid i París.

Per a alguns l’arribada del setembre no significa la temuda tornada a la rutina, sinó que és el final d’un any laboral i el principi de la tranquil·litat. Parlem dels negocis estacionals, com restaurants i hotels de costa o empreses d’activitats d’aigua, que fan la temporada i quan acaba l’estiu tanquen la paradeta fins a l’any que ve i ho aprofiten per relaxar-se. Tradicionalment, aquest punt i final era al setembre, coincidint amb la tornada a l’escola i la fi del mes de vacances per excel·lència, l’agost. Però des de fa uns anys, la temporada s’allarga una mica més i molts aprofiten el bon temps per mantenir obert fins ben entrada la tardor. Sigui com sigui, la feina dels mesos de setembre i d’octubre no té res a veure amb el ritme frenètic que molts d’aquests negocis porten durant el juliol i l'agost. Hem parlat amb tres empreses: un hotel de Cadaqués, un restaurant a peu de platja de Calella de Palafrugell i un negoci d’activitats d’aigua a Sort per saber com viuen la tornada a la calma i la transformació que pateixen les seves poblacions.