L’esportista Andrea Fuentes (1983) va començar a fer natació artística de petita com una extraescolar i abans dels trenta anys ja havia guanyat quatre medalles olímpiques i més de quinze trofeus en els campionats mundials. Nascuda a Valls i criada a Esplugues de Llobregat assegura que ve d’una "família humil de classe mitjana". El que al principi era una afició, explica, va acabar convertint-se en la seva vida.

Vaig conèixer Andrea Fuentes fa nou anys. Acabava d’anunciar la retirada de la natació sincronitzada i s’asseia dues taules més enllà en un restaurant de la Floresta –paradís per als celíacs–, prop de casa seva. Amb la seva discreció habitual, explicava als amos de l’establiment que era el moment de fer un canvi en la seva vida. Deia, més o menys, el que havia anunciat en una roda de premsa multitudinària al Centre d’Alt Rendiment. Aquell matí, als periodistes els costava d’entendre que l’esportista catalana amb més medalles olímpiques, en el moment que estava en la seva hora sublim, digués prou, decidís sortir de la piscina i abandonar la competició. “Ho he donat tot”, deia en públic. “He perdut la motivació”, afegia. Al restaurant, quan ens la van presentar, va explicar-nos que volia dedicar-se a la natura, als animals i que el món era ple de tasques socials boniques per dur a terme. Tot allò era coherent amb algú que mai no li ha agradat el soroll, ni ser notícia. Tot d’una, però, Andrea Fuentes és protagonista en majúscules d’una informació que ha fet la volta al món. Als Mundials de natació de Budapest li ha salvat la vida a la nedadora americana que s’ofegava al fons de la piscina, després d’acabar el seu exercici de solo. Fuentes, seleccionadora dels Estats Units, va ser la primera a intuir aquell desmai fatal i va tirar-se vestida a la piscina per socórrer Anita Alvarez. La va rescatar del fons, la va pujar fins a la superfície i va mirar que la nedadora tornés a respirar després de gairebé dos minuts de no fer-ho. Ras i curt, els socorristes van entrar en xoc i tan sols la seva actitud, la seva determinació i la seva sang freda li van salvar la vida a una persona. Andrea Fuentes és, a pesar d’ella, l’heroïna d’aquests Mundials de Budapest. No guanyarà cap medalla, però la seva biografia quedarà marcada per aquesta reacció que ens entronca amb els valors més purs. Sovint el destí endevina a quines persones ha de tocar amb la vareta de la generositat. 

]]>

La nedadora estatunidenca de natació sincronitzada Anita Álvarez va ser víctima d'un gran ensurt en la jornada de dimecres dels Mundials de natació que se celebren a Budapest. L'atleta es va desmaiar dins de l'aigua mentre feia els seus exercicis en la final de solo lliure de natació artística. L'accident va quedar en només un desagradable ensurt gràcies a la ràpida intervenció de la seva entrenadora, la catalana Andrea Fuentes, que es va tirar immediatament a la piscina per rescatar la seva pupil·la.

]]>

La catalana Andrea Fuentes, membre de l'equip de natació sincronitzada espanyol durant molts anys, s'ha convertit en l'entrenadora en cap de l'equip nord-americà de natació artística, segons ha anunciat USA Syncro. Fuentes, tres vegades olímpica (Atenes, Pequín i Londres) i l'esportista espanyola amb més títols de la història dels Jocs juntament amb Mireia Belmonte, que també acumula quatre medalles, va entrar en contacte amb les nord-americanes després d'entrenar en alguns campus de desenvolupament i tecnificació als Estats Units.

]]>

El món de la natació està de dol després de la mort de la nedadora catalana Tina Fuentes, germana d'Andrea Fuentes, als 34 anys, a causa d'un càncer. Membre del 'dream team' de la natació sincronitzada, va ser una peça important en els triomfs de la selecció espanyola entre el 2002 i el 2007. Entre els seus èxits destaquen la medalla de plata per equips en l'Europeu del 2002, la plata del Mundial de Barcelona 2003 i la plata i el bronze en rutina tècnica assolits a Melbourne 2007. Després d’escriure la pàgina més gloriosa del seu esport al país, Tina Fuentes va formar part del grup de noies de l’equip de sincronitzada que van convertir-se en les Olympias, un grup dedicat a meravellar els espectadors per a clients diversos, des de conferències a casaments, passant per empreses o clubs.

]]>

Els anys més intensos de les seves vides s’han acabat. Queden enrere les sessions maratonianes d’entrenaments, l’exigència de la competició, l’obligació de ser sempre al podi. Ara tenen una vida molt més relaxada. Cadascuna amb el seu projecte personal. Però, ho reconeixen, s’enyoren una mica de l’aigua. Per això es reuneixen de tant en tant i converteixen el que abans eren exàmens en exhibicions. Es tracta de passar-s’ho bé, sense la pressió de tenir una filera de jutges puntuant. Després d’escriure la pàgina més gloriosa del seu esport al país, les noies de l’equip de sincronitzada s’han convertit en les Olympias.

]]> Andrea Fuentes, amb tres medalles de plata i una de bronze, és la millor esportista catalana de la història. La nedadora ha conversat aquest dilluns a la tarda amb els lectors de l'ARA.

]]>

Després que la Federació Espanyola de Natació decidís fer fora la seleccionadora de l'equip de natació sincronitzada, Anna Tarrés, i que l'exnedadora canària Paola Tirados acusés l'entrenadora d'haver tapat positius d'orina i d'haver-les obligat a prendre antidepressius, aquest dilluns la nedadora Andrea Fuentes ha desmentit aquestes declaracions a TV3 i ha assegurat que mai hi ha hagut cap cas de dopatge dins l'equip.

]]>

Andrea Fuentes s'ha penjat la medalla de plata en la final de solo en els europeus de natació sincronitzada que se celebren a Eindhoven.

]]>

Andrea Fuentes ha aconseguit la quarta medalla, però la d'aquest migdia ha sigut de plata. Després de tres bronzes, en la final de solo lliure la catalana ha aconseguit pujar fins al segon graó del podi.

]]>

Segona medalla per a la natació catalana, i com era d'esperar, han arribat de la mà de la natació sincronitzada. Andrea Fuentes i Ona Carbonell han quedat terceres en la disciplina de duet tècnic, i s'han penjat la medalla de bronze. Només les russes i les xineses, com era d'esperar, han fet millor puntuació que la parella catalana. Fuentes i Carbonell han aconseguit la medalla amb 95.400 punts (47.700 en execució i 47.000 més de valoració general), només per darrere de les russes, amb 98.200 punts (48.900 en execució i 49.300 de valoració de conjunt), i de les xineses, que amb un públic entregat van aconseguir 96.500 punts (48.200 i 48.300, respectivament). Demà serà el torn de la final de la prova tècnica per equips.

]]>