<![CDATA[Ara Balears - bitllet]]> 10 <![CDATA[El bus nàutic del port de Palma tindrà tres línies i costarà 6 euros per trajecte]]>

El futur bus nàutic del port de Palma tindrà tres línes diferenciades i el bitllet costarà 6 euros per trajecte. Així ho ha explicat aquest divendres el president de l’Autoritat Portuària de les Balears (APB), Javier Sanz, durant la presentació del projecte, que gestionarà durant 15 anys una unió temporal d’empreses formada per TUI i MallorcaAventura.

]]> <![CDATA[L'EMT vol augmentar el preu del bitllet: passarà de dos euros a tres]]>

El consell d’administració de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de Palma ha donat llum verda aquest divendres a la proposta d’augmentar el preu del bitllet senzill de dos a tres euros a partir del 2026. La pujada, però, només afectaria les persones que no facin servir cap de les targetes de transport disponibles –la Targeta Ciutadana, la del TIB o la nova Targeta Única– o que, simplement, no la duguin damunt en el moment de pujar a l’autobús.

]]> <![CDATA[El BCE presenta els nous bitllets de 100 i 200 euros]]>

El Banc Central Europeu (BCE) ha presentat aquest dilluns els nous bitllets de 100 i 200 euros, que entraran en circulació a partir del pròxim 28 de maig, segons ha informat la mateixa autoritat monetària.

]]> <![CDATA[La Crida topa amb el PDECat]]> Carles Puigdemont va aconseguir els seus objectius al congrés del PDECat, però va haver d’assumir un cert grau de desgast per la defenestració pública de Marta Pascal. La incògnita era si aquest era tot el preu que s’havia de pagar per matar el PDECat o n’hi hauria més. L’espectacle lamentable d’ahir al Congrés demostra que sí, que hi ha una part de l’independentisme conservador que es resisteix a subsumir-se en un moviment més ampli de contorns difusos i entregar la bandera del pragmatisme a l’ERC de Junqueras.Aquesta guerra de guerrilles té poques possibilitats d’èxit, però sí que suposa un entrebanc al relat d’una Crida que absorbeix de forma imparable tots els actors de l’independentisme. D’entrada, el PDECat se li ha ennuegat.

]]> <![CDATA[Unilateralisme o intervencionisme?]]> De què serveix debatre sobre el model de país que voldríem si no tenim clar com arribar a la independència? Aquesta pregunta té tot el sentit per a aquell que ja és independentista, però es pot formular d’una altra manera si del que es tracta és d’ampliar la base: per què no demanem a tots els catalans que dibuixin el seu país ideal, articulant grans majories al Parlament, i després anem al Congrés de Diputats a intentar implementar-les? Convertir el Parlament en una font d’iniciatives legals equival a transformar Catalunya en un actor polític diferenciat, un Partit dels Catalans, dins de la legalitat espanyola. D’entrada es podria forçar una votació sobre la monarquia. Òbviament es pot objectar el poc recorregut que tindrien algunes de les propostes, però tampoc es pot menystenir l’impacte que tindria un procés semblant entre la població contrària a la independència però crítica amb l’ statu quo. ¿Es pot transitar des del paradigma unilateral, fàcil de combatre per Madrid tal com s’ha vist, fins a un intervencionisme extrem que li pot resultar molt i molt molest?

]]> <![CDATA[Un combat desigual]]> La campanya que comença dimarts que ve serà la més atípica de la història de la Catalunya moderna, amb candidats empresonats, exiliats o, en el millor dels casos, investigats per la Guàrdia Civil. A grans trets n’hi ha uns que tenen la llibertat d’expressió condicionada per la pressió judicial (amb la paraula unilateral com a anatema culpabilitzador), la llibertat de moviments limitada (els exiliats faran campanya a distància) i fins i tot tenen amenaçada la seva economia, a causa de les fiances i multes. I, per sobre de tot, n’hi ha uns que tenen un programa electoral proscrit i uns altres que tenen carta blanca. Ara mateix a Catalunya està prohibit fer, no la independència, sinó fins i tot una consulta, mentre que la llei permetria desmuntar el model d’escola catalana o tancar TV3. Un combat massa desigual.

]]> <![CDATA[El realisme no il·lusiona]]> De totes les missions del Procés, potser la del 21-D sembla la més difícil. L’independentisme encara uns comicis en què l’única manera de persistir passa per obtenir el 50% dels vots. Necessita, per tant, la màxima mobilització. En un clima il·lusionador, com el que envoltava el 27-S, va estar a punt d’aconseguir la xifra. Però ara toca realisme: després de l’estèril declaració d’independència, els polítics comencen a dir que tot allò que semblava fet i en mans de la gent en realitat no ho estava, i que el Procés va per llarg. Sobiranisme decepcionat, unionisme extramotivat, i tot en un clima en què els retrets poden marcar una campanya de llistes separades. Queda intacte, però, l’element que més uneix l’independentisme. No l’il·lusiona, però és el millor per mobilitzar-lo: Mariano Rajoy.

]]> <![CDATA[Única o separada per fer què?]]> Com a mínim aquest cop el debat de la llista serà ràpid. Una balança: a un costat, una candidatura única que reforça el 21-D com a plebiscit, i és la fórmula ideal per recuperar el Parlament segrestat i aturar l’activitat política fins que es recuperin les institucions i tornin els presos. A l’altre costat, per separat es guanya amplitud ideològica, però el risc de confrontació en campanya entre independentistes és fort, i això desmobilitza. I després, què? El Procés de tres velocitats farà que la llista única sigui ingovernable, amb tensions que ara ja són intenses a JxSí. I per separat s’intensificarà: ERC, preocupada per governar; el PDECat, amb el fre posat, i la CUP pressionant per fer efectiva la República. L’independentisme, més que debatre la llista del 21-D, ha de pactar què fa a partir del 22.

]]>