No importa el temps que passi. No importa els canvis que s’hi facin. No importa que el barri estigui assotat per l’especulació. Al mercat dominical de Sant Antoni sempre s’hi poden trobar meravelles. Llibres, tebeos i papers del passat, pàgines velles que testimonien històries i vides. Porto tota la vida anant-hi quasi cada diumenge. Si tanqués Sant Antoni -els diumenges- seria una hecatombe emocional difícil de superar. D’entre totes les parades, la del Lluís Millà és la que més m’agrada, plena sempre de llibres que valen la pena, de propaganda vella, de catàlegs d’art, de programes de teatre, d’originals i manuscrits de tota mena. Fa cosa d’un mes i mig, una troballa sensacional. En Lluís sap que una de les meves debilitats és en Cesc, el gran ninotaire, humorista, dibuixant, artista extraordinari. Francesc Vila Rufas (1927-2006) era veí meu al carrer Còrsega (ell a l’àtic i jo al principal) i li vaig fer l’última entrevista, l’estiu del 2006, molt pocs mesos abans de morir.