“La banca sempre guanya” és una frase feta que en els últims temps ha perdut vigència. L’influent sector financer ha viscut en els últims quinze anys un viacrucis que a Espanya s’ha saldat amb una desaparició massiva d’entitats, especialment caixes d’estalvi, la pèrdua de més de 120.000 llocs de treball i importants caigudes en el preu de l’acció. 

La decisió sobre la macrodemanda presentada per l'Associació d'Usuaris de Banca, Caixes i Assegurances (Adicae) contra 101 entitats –bancs i caixes– per les clàusules terra encara es farà esperar. El ple de la sala civil del Tribunal Suprem ha decidit preguntar a les parts afectades per la demanda si és procedent formular una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la demanda col·lectiva d'Adicae. Dit de manera planera: el Suprem té dubtes jurídics sobre la demanda i entén que és necessari elevar una pregunta a Europa perquè sigui el tribunal comunitari qui els resolgui.

Després que la justícia europea dictaminés que els bancs espanyols havien de tornar tots els diners que van cobrar de més gràcies a les clàusules terra que fixaven en les hipoteques, el govern espanyol va organitzar un pla de jutjats especialitzats dedicats únicament a aquestes demandes. En el cas de la província de Barcelona, és el jutjat número 50, que només l'any passat va rebre 23.000 casos. Aquest juny, el president de l'Audiència de Barcelona Antonio Recio ja alertava que, si seguissin amb aquest ritme i volum de treball, les magistrades que el conformen necessitarien cinc anys per dictar sentència. Ara el Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) ha demanat canviar la llei, anul·lar aquests jutjats i descentralitzar les demandes de clàusules terra. "Hem donat per acceptables unes condicions que en absolut són dignes pel servei a la ciutadania", alertava la degana de l'ICAB, Maria Eugènia Gay.

L'organització de defensa dels drets dels consumidors Facua ha denunciat 13 entitats bancàries davant el Banc d'Espanya, el ministeri d'Economia i l'Agència Espanyola del Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (Aecosan) del ministeri de Sanitat. La plataforma veu "irregularitats" en el reial decret llei aprovat al gener que donava als bancs la potestat d'arribar a acords extrajudicials amb els clients afectats. Davant aquesta situació, Facua denuncia que les entitats posen "traves" a l'hora d'atendre les reclamacions.

El canvi de criteri del Suprem sobre la devolució del que els bancs van cobrar indegudament per les clàusules terra no pot afectar sentències anteriors que ja són fermes. Així ho ha establert la sala civil de l'alt tribunal, que s'ha negat a reobrir un cas ja jutjat i sentencia per aplicar-li la sentència del tribunal de la UE que va permetre tornar a cobrar tot el que ja s'havia pagat per aquestes clàusules abusives i no només una part, com inicialment havia establert el tribunal espanyol.

La data ha arribat. Des d’aquesta setmana, els afectats per clàusules terra poden apropar-se al seu banc a informar-se de quina quantitat té intenció de tornar-los l’entitat dels diners que els van cobrar per aquest concepte. Les successives sentències del Tribunal Suprem, de la justícia europea i el mecanisme impulsat pel govern espanyol han propiciat que s’automatitzi el que fins ara es feia exclusivament per la via judicial. Els bancs han hagut de fer els deures i, en els casos on admetin que la clàusula va ser abusiva, hauran de fer una oferta. Aquestes són les qüestions bàsiques a què han de prestar atenció els clients.

La decisió era reglada després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ho ordenés. El Tribunal Suprem ha acordat per primera vegada que els bancs haguessin d'indemnitzar els seus clients amb el que va cobrar de manera indeguda per les clàusules terra des del primer moment de constitució de la seva hipoteca i no únicament des del 2013, com havia establert prèviament el tribunal. La sala civil ha confirmat una sentència de l'Audiència de Barcelona que reconeixia aquest dret a un client de la Caixa d'Estalvis Comarcal de Manlleu, absorbida pel BBVA. Aquest últim banc reclamava que la Sala apliqués la seva decisió anterior.

Bankia ha posat en marxa un procediment exprés a les seves oficines perquè els consumidors que hagin tingut un préstec hipotecari amb clàusula terra puguin demanar el reemborsament, segons ha anunciat aquest dilluns l'entitat. Mitjançant aquest tràmit gratuït, es determinarà l'import que l'entitat haurà de tornar als seus clients per l'aplicació d'aquestes clàusules, que Bankia va retirar dels seus préstecs a particulars el setembre del 2015.

Després de dos endarreriments, el govern espanyol ha aprovat aquest divendres definitivament el mecanisme que ha de permetre que els usuaris afectats per les clàusules terra cobrin els diners que van pagar de més per unes clàusules declarades abusives tant pel Tribunal Suprem com pel Tribunal Superior de Justícia Europeu. El mecanisme extrajudicial entrarà en vigor dilluns, 23 de gener, data a partir de la qual els bancs tindran un mes per prendre totes les mesures necessàries per posar a disposició dels clients un departament de reclamacions i informar-los que aquesta via ja està disponible. Aquests són els passos a seguir per reclamar la devolució:

Després de diverses sentències judicials i davant la possibilitat que els jutjats espanyols es col·lapsin per un allau de reclamacions d'usuaris afectats per les clàusules abusives de les hipoteques, a més de la pressió d'usuaris i oposició, el govern espanyol mou fitxa. Segons ha explicat aquest dimats el ministre d'Economia, Luis de Guindos, l'executiu de Rajoy aprovarà divendres en consell de ministres el mecanisme extrajudicial que permeti als afectats per les clàusules terra reclamar i recuperar els diners en un màxim de tres mesos i sense costos.

La majoria de les hipoteques que tenen una clàusula terra també tenen una clàusula que carrega totes les despeses que suposa crear-la a l'usuari. Així ho han explicat aquest dilluns els portaveus de l'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (ADICAE) a Madrid després que el Tribunal Suprem declarés abusives aquestes condicions del contracte a principis de gener. ADICAE calcula que entre 6 i 8 milions d'hipoteques compten amb aquestes clàusules. Segons aquesta sentència, que ja han començat a aplicar jutjats de Granollers, Pontevedra i Gijón, els bancs han de retornar als usuaris les despeses notarials i de gestoria que els havien cobrat per la creació de la hipoteca.

El president de l'Associació Espanyola de Banca (AEB), Miguel Martín, ha considerat aquest dijous que no hi haurà una posició comuna al sector, sinó que cada banc decidirà per el seu compte si anul·la les clàusules terra de les hipoteques després que el ministeri d'Economia hagi demanat al Banc d'Espanya que supervisi si tot el sistema respecta la sentència del Tribunal Suprem. De moment, només les entitats afectades directament per la sentència, com el BBVA, han decidit retirar aquestes clàusules mentre que la resta ho han descartat.