Vespre d'altura al Primavera Sound gràcies a PJ Harvey. La britànica fa tres dècades que ofereix concerts memorables. Al mateix Primavera Sound n’ha fet alguns de magnífics: un el 2011, a propòsit del disc Let England shake, i l’altre el 2016 per presentar l'àlbum The hope six demolition project. I aquest dissabte hi ha tornat per començar a Barcelona la gira de festivals europeus associada a I inside the old year dying, millor disc del 2023 segons l'ARA. I, efectivament, l’actuació a l'escenari Santander ha sigut extraordinària.

La 22a edició del Primavera Sound concentra el gruix de l'activitat al Parc del Fòrum del dijous 30 de maig al dissabte 1 de juny: més de 150 concerts en tres dies. Una de les novetats respecte a l'any passat és la desaparició de l'escenari que hi havia just abans de la plataforma marina, el so del qual envaïa els escenaris principals, fins a l'extrem d'esguerrar el concert de Rosalía, si més no per a la meitat del públic. Sí que es mantenen els patrocinadors principals: una cervesera (Estrella Damm), un banc (Santander), un imperi tèxtil (Pull&Bear), una fàbrica de cotxes (Cupra), el gegant del comerç electrònic (Amazon, que també ofereix concerts en streaming) i una energètica (Plenitude). Un dia abans de l'inici del festival encara es podien comprar abonaments a 341,70 euros i entrades de dia a 134,64 euros, uns preus similars als del 2023.

Artistes i grups amb tres dècades de trajectòria han sorprès amb obres majúscules, justament en un any de noves revelacions i de consolidació de promeses. Manen les solistes, algunes de les quals es projecten des de la música de ball, però també hi ha bandes, trios i duos. Temàticament, 2023 ha sigut prou variat: continuen fent via les cançons sobre desastres sentimentals, i alhora hi ha espai per a fantasies, històries terribles i una interessant dosi de denúncia. Així és la tria de discos del 2023 de l’ARA.

Lana del Rey, Pulp, Sza i PJ Harvey són alguns dels principals reclams del Primavera Sound 2024, que se celebrarà al Parc del Fòrum del 30 de maig a l'1 de juny. És a dir, quatre caps de cartell prou diferents i alhora representatius de la història del festival barceloní. Per una banda, la nord-americana Lana del Rey, estrella del pop sofisticat que va irrompre en el mainstream amb Born to die (2012), i que any rere any ha anat consolidant el seu estatus com a referent per a altres artistes i amb un ampli coixí de fans, tal com ha demostrat en visites anteriors a Barcelona, i que ara podrà refrendar al Primavera Sound.

Com els bards celtes que recorrien les contrades cantant històries, Billy Bragg (Barking, 1957) va agafar la guitarra per fer costat als miners britànics en vaga. Era el 1984. El govern del Partit Conservador de la primera ministra Margaret Thatcher havia tirat pel dret en la política de “no hi ha alternativa” anunciant el tancament de mines de carbó. Bragg, com altres músics, va donar suport als vaguistes i les comunitats afectades pels tancaments recaptant diners per a les caixes de resistència i cantant cançons empeltades d’un sentiment de lluita sindical, com les que va incloure a l’EP Between the wars (1984).

Entre Ivette Nadal i Pascal Comelade flueix una passió discreta, d’aquelles que no necessiten focs d’artifici per afirmar-se. Només cal escoltar la cançó Farem un foc per adonar-se de la complicitat que hi ha entre els dos, a partir de la qual han bastit l’espectacle Arquitectura primera que estrenaran al Teatre Auditori de Granollers el 19 d’octubre. “Vull tancar una etapa de deu anys, des que vaig editar el primer disc, lligada al pop, el rock i el folk. I ho vull fer de la manera més elegant”, explica la cantant i poeta de Granollers, que ha obert el seu cançoner a Comelade. Plegats, i amb la col·laboració essencial de Caïm Riba (guitarra), Lluís Riera (baix) i Santi Carcasona (bateria), han construït un repertori que beu de la discografia de Nadal però que també inclou novetats i un parell de versions de PJ Harvey i els Rolling Stones amb lletra en català d’Enric Casasses.

El punt final a una edició del festival Kosmopolis que ha aplegat més de 10.000 persones en cinc dies el va posar diumenge a la tarda el recital poètic de la britànica PJ Harvey (Dorset, 1969). El hall del CCCB es va omplir d’un silenci devot que anava més enllà del respecte. Durant 35 minuts, el públic atent i callat que havia pagat 7 euros semblava interioritzar cada una de les paraules per reflexionar-les convenientment. Només en una ocasió es va deixar anar, justament quan PJ Harvey va fer flotar el vers “love me tender”. Aleshores sí, un somriure tendre es va escampar per la sala. Curiosament, va ser el final del recital, tot i que no de la presència de Harvey, que va dedicar una bona estona a signar llibres.

Els vuit concerts amb més repercussió del 2011 han estat:

p { margin-bottom: 0.21cm; } PJ Harvey, un de les veu més singular de rock britànic, relata la crònica un moment difícil al seu país per culpa de la guerra i la pèrdua de les il·lusions a Let England shake (Deixeu que Anglaterra tremoli), el seu vuitè àlbum en solitari.