"Al final em vaig donar de baixa. Estava cansada de passar hores mirant perfils de nois desconeguts, fent-me pel·lícules, imaginant que tot sortia bé i en realitat mai acabava bé". Així explica l'Anna, una jove de Barcelona, els motius pels quals va acabar farta de les aplicacions de cites i va decidir desinstal·lar-se-les. "He tornat a la manera antiga de conèixer gent", diu. "És més lent i conec pocs nois nous, però ho agraeixo, és millor. Les aplicacions em produïen ansietat i al final em costava molt gestionar la frustració cada vegada que les coses no sortien bé", reconeix.

Tinder, Bumble, Happn, Grindr, Badoo, Meetic, AdoptaUnTio i un llarg etcètera. Les aplicacions per lligar i trobar parella han revolucionat la manera com es relacionen els humans pel que fa a les relacions sexoafectives a Occident. Aquesta mena d'aplicacions són tan comunes que fins i tot sembla inviable que hi hagi altres maneres d'avenir-se més enllà de mercadejar amb imatges i xatejar davant la pantalla del telèfon mòbil. En aquest sentit, les dades són clarificadores, perquè s'estima que un 40% de les noves parelles que es formen a l'Estat s'han conegut a Tinder. Però encara que semblin d'una altra època, les agències matrimonials físiques no han desaparegut, tot el contrari. Aquest sector, que es va crear a Catalunya durant els anys seixanta, existeixen i funcionen tan bé com en dècades passades. N'hi ha moltes menys i no competeixen de tu a tu amb els milions d'usuaris que usen l'entorn digital, però asseguren que ofereixen un plus d'atenció i personalització que mai podrà donar-te cap màquina.

El món de les relacions sentimentals ha canviat i, en conseqüència, també han canviat les maneres d’anomenar-les. Dir que qualcú festeja ara fa antic, perquè la gent, avui dia, ja no festeja. O almanco no ho fa en el sentit que ho feia antigament, quan el festeig era el preludi del matrimoni. Ara les persones s’entenen, s’enrotllen, s’emboliquen, estan en parella, viuen junts, són amics o, senzillament, es coneixen. La vida fa més via que els diccionaris i, per tant, algunes accepcions socialment acceptades, de moment encara no s’hi recullen. De les que s’hi recullen i les que no, aquí us n’oferim un mostrari.

El mes de gener és la temporada alta de les aplicacions de cites. Segons dades facilitades per Tinder, s’envien més d’11 milions de missatges a escala mundial entre principi d’any i el 14 de febrer en comparació amb la resta de l’any. Milions d’usuaris han convertit aquestes plataformes en el seu mètode preferit per conèixer gent.

Lliscar el dit cap a l'esquerra o cap a la dreta de la pantalla no és una acció fútil. Fa deu anys no hi havia cap simbolisme especial en aquest gest, però avui dia, tot just ara que se celebra una dècada de la creació de l'aplicació, pràcticament tothom entén de què va la cosa. És la manera amb la qual interactuem amb Tinder, una eina que s'anuncia per "tenir cites, fer amics i conèixer gent nova", l'instrument que ha canviat el paradigma de com lliguem i trobem parella en l'última dècada. Si ens decidim per la dreta, és que la persona que ens mostra el telèfon ens agrada; si ho fem a l'esquerra no hi marxa enrere: aquell perfil no tornarà a aparèixer mai més.

Amb l'explosió de les aplicacions de cites la manera de buscar i trobar parella ha canviat radicalment. Som en un punt en què l'ús que se'n fa és tan generalitzat que hem entrat en plena era de la targetització, i per això d'aplicacions que ens ajuden a conèixer algú especial n'hi ha per a tots els gustos: condició sexual, edat, localització, aficions comunes o, fins i tot, poder adquisitiu. Hi ha tanta oferta que les novetats que destaquen mínimament han de tenir alguna cosa nova que les diferenciï de la resta, ja que el mercat sembla haver cobert totes les expectatives de sobra. En aquest sentit, ha aparegut una nova manera de lligar que, si presenta una gran novetat, és que funciona mitjançant Twitter. A més, té tres diferències de pes respecte de la majoria d'aplicacions: no hi ha cap gran empresa al darrere, ni tan sols una d'emergent amb elaborats plans financers; l'exposició dels usuaris és totalment pública i gratuïta i està pensada en català i per a usuaris dels Països Catalans.

Els responsables de màrqueting de la cadena de supermercats Edeka han justificat de sobte el cor groc que acompanya el logo de l’empresa en temps de coronavirus. La pandèmia ha fet que un establiment de Volkach, un poble bavarès de menys de 10.000 habitants entre les grans ciutats de Nuremberg i Frankfurt, passi a ser conegut a tot el país des de principis de febrer. “No és una acció nova: fa dos anys que vam introduir l’hora dels solters (single shopping ) els divendres entre les 18.00 i les 20.00 hores”, explica un portaveu del supermercat. Però el covid-19 els ha redescobert: ves al supermercat per poder lligar és un eslògan que fa setmanes que ha enganxat més d’un client, si bé aquesta opció només s’ofereix en aquesta sucursal del sud del país. Altres supermercats ofereixen franges horàries perquè la gent gran o persones de risc hi puguin anar a comprar de manera segura, però aquesta és una altra història.

Un dia la Gemma, una gerent de 53 anys, va fer-se de Tinder. Com que no coneixia gaire el funcionament d’aquesta aplicació de cites, va començar a passar els perfils sense adonar-se que estava marcant un “m’agrada” a tots. De seguida li van sortir tres pretendents. I d’aquests tres amb un es va entendre i ja fa un any que són parella. Està encantada. “És una manera molt fàcil de trobar gent, encara més fàcil que anar a una discoteca”, comenta sobre aquestes plataformes. 

L’Oriol es va quedar viudo fa tres anys. Quan la seva dona va morir per culpa d’un càncer ell tenia 55 anys i va sentir que el món se li enfonsava sota els peus. Amb el pas dels mesos, l’ajuda dels fills, els nets i els amics li va permetre anar-se refent i construir una nova vida, però trobava a faltar la companyia d’una parella i per això va decidir apuntar-se a una aplicació per conèixer gent. “Em feia respecte i vergonya”, reconeix l’Oriol, que no vol donar el seu nom real i en prefereix un de fictici perquè no ha explicat aquesta història a alguns dels seus familiars i amics. “Però un cop hi vaig entrar i em vaig familiaritzar amb el funcionament, vaig veure que allà hi havia gent normal, com jo”.