Una nit qualsevol, Ariadna allita la seva filla dins el seu habitatge, una caravana. Cada vespre té la mateixa incertesa: quant de temps podrà viure així; quan li reconeixerà l'Administració el dret d'existir oficialment allà on viu? La nina té sis anys i ja en fa tres que intenta empadronar-se a ca seva. Sense èxit.

Un capvespre d’octubre, en començar a fer fosca, la Policia Local es va personar a Son Bordoy, un terreny immens situat al barri del Molinar on viuen aproximadament 200 persones, entre elles algunes amb discapacitat, víctimes de violència de gènere i menors d’edat. “Varen venir dues furgonetes i em vaig espantar. Tot d’una vaig demanar què passava i em varen donar un avís que teníem 10 dies per abandonar el terreny”, conta Paco, un jove de 24 anys, els mateixos que fa que viu allà i que hi està empadronat. Després de tot aquest temps sense tenir “cap problema amb ningú”, segons assegura, ara viu amb la incertesa de no saber què passarà amb ca seva.

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) Mallorca ha denunciat la manca d'habitatges socials per a les dones víctimes de violència masclista. En un comunicat, el col·lectiu ha recordat que des del punt de vista del dret a l'habitatge, un dels col·lectius més afectats per la manca de solucions és el de les dones víctimes de violència.

Àngela Pons ha estat voluntària de diferents causes des dels anys 70, “quan encara no existien els serveis socials”. En aquells dies, ajudava a Can Gazà. Va viure els estralls de l’heroïna, “una autèntica xacra”, i fa 14 anys va entrar a formar part de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca a Mallorca (PAH), una associació gratuïta que ajuda persones amb dificultats per pagar la hipoteca, el lloguer o que es troben en un procés de desnonament. Com molts altres, dedica el seu temps lliure, desinteressadament, a defensar el dret a l’habitatge. “Som cuinera i no tenc estudis. Vaig haver de posar colzes”, afirma sobre uns coneixements que va aprendre sobre la marxa, forçada per la conjuntura de la crisi generada per la bombolla immobiliària i la pujada de l’Euríbor, que va deixar milers de famílies al carrer. “Em semblava molt injust que, després d’anys pagant al banc, no donessin una oportunitat a la gent quan als més rics els refinançaven els crèdits”, recorda dels inicis. L’agreujament del problema fins a tornar-se transversal i, ara, traslladat als lloguers, va fer que l’associació ampliés els serveis. “L’habitatge s’ha convertit en un producte de borsa inflat amb el qual les empreses [fons d’inversió i voltor] guanyen molts doblers. Els governs els permeten utilitzar l’habitatge per especular en comptes de parar els monstres i crear habitatge. En dos anys, varen desnonar 250.000 famílies”, critica.

La Plataforma d'Entitats contra l'Ordenança (In)Cívica s'ha reunit avui a la plaça de Cort per dur a terme un acte reivindicatiu contra aquesta norma perquè, a parer seu, "vulnera drets fonamentals humans". L'Ordenança Cívica va ser aprovada el mes de gener passat en un ple municipal de l'Ajuntament de Palma amb els vots favorables del PP i Vox, però que encara no ha entrat en vigor.

Caravanistes, membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i artistes de la plataforma Nou Circ Social s'han manifestat davant de l'Ajuntament de Palma per expressar el seu rebuig contra la nova Ordenança Cívica que ha aprovat el govern municipal del PP amb el suport de Vox. La normativa prohibeix viure en caravanes i fixa multes per a artistes de carrer i persones sense llar. 

La Plataforma d'Afectades per les Hipoteques a Mallorca convoca una concentració aquest dilluns, 28 d'octubre, a les 18 h a la plaça d'Espanya de Palma per exigir que els habitatges buits en mans de fons voltor, entitats financeres i altres grans tenidors es posin a disposició de les persones i les famílies vulnerables per tal de garantir el dret a un habitatge digne en aquest moment d'emergència.

Catalina Pomar Ballesta, la dona de 67 anys i el seu fill Raúl, amb un 50% de discapacitat, que havien de ser desnonats el passat 11 de setembre, ja tenen un habitatge nou. "Tanc la porta de l'altra casa i començ una nova vida des de zero", celebra ella. Segons expliquen fonts de l'Institut Balear d'Habitatge, "donada la singularitat i la urgència del cas", l'Ibavi i la PAH es varen reunir fa uns dies per analitzar la situació i acordar un conveni excepcional entre les dues entitats. Arran d'aquest pacte, l'Ibavi ha cedit un pis a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), en tant que entitat del tercer sector.

“La banca sempre guanya” és una frase feta que en els últims temps ha perdut vigència. L’influent sector financer ha viscut en els últims quinze anys un viacrucis que a Espanya s’ha saldat amb una desaparició massiva d’entitats, especialment caixes d’estalvi, la pèrdua de més de 120.000 llocs de treball i importants caigudes en el preu de l’acció. 

Només 3 de cada 10 llars de Palma han aconseguit renegociar la hipoteca amb el seu banc en els darrers sis anys. De les 265 peticions en els quals ha intervingut l’Oficina Antidesnonaments de Cort entre el 2015 i el juny d’enguany, les entitats bancàries tan sols n’han acceptades 99, mentre que n’han denegades 85 i 51 encara estan pendents de resoldre’s. Però hi ha bancs que posen més dificultats a l’hora d’aplicar el Codi de Bones Pràctiques (CBP), al qual estan adherits voluntàriament. L’acord signat els obliga a aplicar un conjunt de mesures per reestructurar el deute dels hipotecats que no poden continuar pagant perquè tenen una situació econòmica vulnerable, però cada vegada l’ignoren més. El Consistori i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Mallorca acusen el Banc Santander i el BBVA de no atendre les demandes dels afectats quan invoquen el codi.

La feina conjunta entre l'Oficina Antidesnonaments de l'Ajuntament de Palma i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i Stop Desnonaments ha aconseguit aturar el desnonament de Rafaela, una veïna de Son Gotleu amb cinc nets menors d'edat al seu càrrec. Segons ha explicat la dona, el jutjat la va informar dilluns que el desnonament estava previst per aquest dimarts i, a través de les plataformes, va aconseguir que el Consistori aturàs la mesura i que s'ajornàs dos mesos.

La Plataforma d'Afectats per les Hipoteques a Mallorca ha denunciat aquest dimarts davant el Parlament els desnonaments que s'executen diàriament i ha retret que el Govern no garanteix "els drets de la ciutadania", tot i la situació de crisi social i d'habitatge provocada per la pandèmia de coronavirus.

El Tribunal Suprem de Justícia de les Balears (TSJIB) ha paralitzat aquest divendres el desnonament d'un home de 83 anys que pateix càncer i demència senil. L'afectat és Julio Díaz Canellada, un veterà de la guerra del Vietnam de nacionalitat estatunidenca que viu en una planta baixa ubicada entre els barris del Rafal Nou i el Viver, a Palma. S'havia donat l'ordre de desnonar-lo aquest divendres a les 13.30 h, però la querella criminal que han presentat els seus advocats contra el jutge a darrera hora ha aconseguit aturar el procediment.

Uns veïns de la finca ubicada al número 28 del carrer de Gabriel Alomar de Palma han intentat desallotjar aquest dimarts de manera il·legal dues persones que vivien al local dels baixos de l'edifici, una antiga sucursal de Bankia que estava abandonada i havien ocupat. Es tracta de dues persones que havien viscut al parc de Pocoyó, en un assentament que l'Ajuntament de Palma va desmantellar fa dues setmanes.

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca ha organitzat aquest dimarts al matí una concentració a la plaça de Cort, en què ha participat una desena de persones, per protestar contra els vuit desnonaments que hi ha programats al municipi per aquest setembre. La seva portaveu, Àngela Pons, recorda que fa "15 anys que es denuncia aquesta situació a tots els governs", però que "no han perseguit els grans tenidors i per això hi ha persones que no tenen casa".

El seu cas té un final feliç, per ara, reallotjada en un apartament turístic per l'Ajuntament des de dues setmanes abans que comencés l'estat d'alarma i a l'espera que li concedeixin definitivament el seu pis d'emergència. Però Sandra Blasi sap que és "una afortunada". "Molts companys han hagut de passar el confinament en una pensió, cosa que és molt greu, se'm posa la pell de gallina", diu. De la mà de la PAH, ha trigat tres anys a aconseguir una alternativa al pis en què vivia sota l'amenaça del desnonament.

“Volem que els partits tombin aquest decret al Parlament i tornem a la casella de sortida”. Així de contundent va ser ahir la portaveu de la PAH, Lucía Delgado, durant la roda de premsa del grup promotor de la llei del 30%, la norma que obliga els grans constructors a reservar un terç de les obres noves que facin per destinar-lo a habitatge social. Després d’analitzar –durant vint dies– l’extens decret de mesures urgents que va presentar el Govern a principis de març, les entitats (la PAH, l’Observatori DESC, la FAVB, el Sindicat de Llogaters i l’ABTS) han arribat a la conclusió que se senten “enganyats” per la Generalitat.

Al davant d'unes oficines del BBVA i entre crits de 'Sí que es pot'. Aquest ha estat l'escenari triat pel grup promotor de la llei de l'habitatge –la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i l'Observatori DESC– per explicar que el Tribunal Constitucional ha desistit en un dels recursos clau que hi havia vigent contra aquesta norma.

Una trentena d'activistes del Sindicat de Llogaters i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ocupen des d'aquest matí la seu del Partit Socialista de Catalunya, al carrer Pallars de Barcelona, per reclamar una limitació dels preus dels lloguers per part del Govern espanyol. La protesta ha estat convocada davant l'aprovació prevista per demà d'un Reial Decret de mesures urgent en matèria d'habitatge, que segons les entitats "no inclou cap mesura per regular els preus".

Perdre l'habitatge o tenir problemes greus per pagar les factures és una font de preocupacions que pot desembocar ràpidament en malalties mentals. Segons un estudi elaborat per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i altres entitats socials en col·laboració amb l'Agència de Salut Pública, les persones que viuen amb aquest risc tenen un 80% de possibilitats de tenir problemes mentals.