Joan Ridao Martín (Rubí, Barcelona, 27 de juliol de 1967) és jurista i acadèmic. Actualment, és professor agregat de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i lletrat del Parlament de Catalunya –al llarg de la seva carrera política i jurídica ha rebut diversos premis i reconeixements. Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), ha estat secretari general del partit (2008-2011), diputat del Congrés i diputat del Parlament de Catalunya (1995-2008). Ridao serà a Palma aquest dijous en el marc de les jornades sobre drets lingüístics organitzades per la UIB i l'Obra Cultural Balear, les quals tindran lloc al Col·legi d'Advocats.

L’acord de claredat havia quedat al congelador fa tan sols dos mesos, quan el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va decidir que no portaria a la taula de partits l’informe sobre l’acord de claredat perquè va considerar que els partits estaven actuant de forma “curtterminista” mentre hi havia obertes les negociacions de pressupostos de la Generalitat i la de la llei d’amnistia. Ara, en plena precampanya electoral, Aragonès reviu aquest projecte per presentar una altra de les qüestions que havien quedat pendents: l’informe de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA) que el president havia encarregat perquè dibuixés les vies jurídiques per celebrar un referèndum acordat. El camí que proposa l’organisme que dirigeix Joan Ridao és el de l’article 92 de la Constitució: un referèndum acordat amb l’Estat amb aquesta pregunta: “Voleu que Catalunya sigui un estat independent?”. La Moncloa ja hi ha tancat la porta.

El lletrat major del Parlament, Joan Ridao, encara els seus últims dies en el càrrec després de set anys al capdavant de l'assessoria jurídica de la cambra, tal com va avançar l'ARA. Ridao hi va arribar el 2016 i el seu pas pel Parlament no ha sigut ni fàcil ni tranquil: ha viscut el període de més intensitat política i jurídica dels últims temps a Catalunya i, al departament legal -fins al 2016 com a lletrat i el 2018 ja com a lletrat major-, ha vist passar la llei del referèndum, les de desconnexió, resolucions que reproven el rei i refermen el dret a l'autodeterminació i, sobretot, com les dues meses amb les quals ha conviscut han acabat en mans de la justícia per desobediència. Amb les experiències viscudes –també com a polític, ja que va ser secretari general d'ERC entre el 2008 i el 2011 i diputat al Parlament i al Congrés–, Ridao, en una entrevista al Punt Avui, és taxatiu a l'hora de valorar quina ha de ser la via predilecta per assolir la independència: el dret a decidir. Argumenta que amb els precedents d'Escòcia i el Quebec, "el dret a decidir és imbatible en termes democràtics de legitimació, perquè parteix de l'experiència d'aquests dos països [el Regne Unit i el Canadà], que són homologables a l'Estat espanyol".

Ciutadans ha anunciat que es querellarà contra els membres de la mesa del Parlament, la mesa de la comissió de l'estatut dels diputats i, fins i tot, el lletrat major de la cambra, Joan Ridao, per no "evitar la comissió d'un delicte". El portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha argumentat que la tramitació de les suspensions a través de la comissió de l'estatut del diputat i al ple és "desobediència" a la resolució del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i, per aquest motiu, exigiran "responsabilitats penals".