Els treballadors de la Fundació per a la Dependència han arrencat aquest dimecres la seva vaga indefinida, amb un seguiment d'entre el 85 i el 90%. La seva primera acció reivindicativa ha estat una concentració davant de la seu de la Conselleria de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència, a Palma, que ha congregat al voltant d'un centenar de manifestants. Segons ha explicat la presidenta del comitè intercentres de la Fundació per a la Dependència, Marina Martínez, el seguiment en aquest primer dia de vaga és d'entre el 85 i el 90% dels 850 treballadors que presten servei en una dotzena de centres i residències de Mallorca i Eivissa. Són, concretament, treballadors de les residències de Son Llebre, Son Tugores i Son Güells a Mallorca i de Can Raspall, Can Blai i Sa Serra d'Eivissa. També del Servei de Cures i Suport per a Persones Adultes i del Centre Ocupacional Sa Riera. Aquells que es troben en els seus llocs de treball per cobrir els serveis mínims decretats, ha assegurat, també han expressat el seu suport a les mobilitzacions i la seva "ferma voluntat de secundar la vaga".

Aquesta crònica hauria d’estar il·lustrada amb una fotografia de Jana Casas i Margalida Maldonado davant dels fogons, enfeinades amb les truites que cada setmana preparen al gust de la vintena de clients que els han anat sortint gràcies al boca-orella. Però hem preferit fer servir una fotografia familiar per no córrer el risc de trasbalsar la Jana, acostumada a una rutina, per l’aparició d’una persona estranya al cerimonial de les truites.

La llei de la dependència viu un desequilibri cada cop més accentuat. Entre el 2007 i el 2017, el finançament públic ha crescut però no a parts iguals. L’estat espanyol havia arribat a aportar -els primers anys de la llei- més de 300 milions d’euros a Catalunya; ara aquesta xifra gairebé s’ha reduït a la meitat. És més, la diferència ha arribat a un rècord històric, perquè l’any passat l’Estat només va aportar el 15,7% del finançament públic de la llei de la dependència i el Govern el 84,3% -tot i que la llei preveu que l’aportació sigui paritària-. Una part d’aquest desequilibri es deu a una penalització que aplica el govern espanyol: l’any passat va deixar de pagar 30 milions a la Generalitat perquè Catalunya manté la prestació dels cuidadors familiars. El secretari d’Afers Socials i Famílies del Govern, Francesc Iglesias, valora que “penalitzar aquesta figura no té sentit”.

Poques normatives exemplifiquen tan bé com funciona la relació entre el govern de l’Estat i el de la Generalitat com la llei de la dependència. Des que va entrar en vigor el 2007, cada vegada que se n’ha fet balanç numèric la conclusió és la mateixa: l’incompliment i la deslleialtat de l’Estat i la penalització que pateix la Generalitat van a pitjor. La penalització és sobretot econòmica, esclar, però també social perquè l’administració catalana és qui es desgasta havent de respondre davant els afectats, un col·lectiu que, per meres raons demogràfiques, no para d’augmentar. El text (llei 12/2007) preveu que el finançament públic del servei sigui paritari entre els dos governs, però l’Estat mai, mai en els 11 anys de vigència, ha satisfet el 50% que li pertoca. De fet, ni s'hi acosta, fins a l’extrem que en l’últim exercici es va quedar en el 15,7%, un trist rècord.

Un total de 38.000 persones en situació de dependència van morir el 2017 sense haver rebut les prestacions a les quals tenien dret. Així ho ha denunciat el XVIII dictamen de l'Observatori de la Dependència, que alerta que cada dia moren més de 100 persones en aquesta situació.

De l'amor a l'odi, i viceversa. El PSOE és un partit d'extrems, on es pot passar de dalt a baix i de baix a dalt en un obrir i tancar d'ulls. Com bé li ha passat a Pedro Sánchez. En plena crisi de lideratge, Ferraz ha decidit rehabilitar l'expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, abocat a l'ostracisme des que va abandonar la Moncloa el 2011. El grup socialista al Congrés, justament amb la cúpula de la gestora, l'ha rebut amb honor de president aquest dilluns a la cambra baixa en un acte de commemoració dels 10 anys de l'aprovació de la llei de la dependència.