Marina Portabella (Barcelona, 1972) va ser durant 20 anys la relacions públiques de la discoteca Luz de Gas, fins que va decidir deixar la nit, fer un canvi de vida i dedicar-se als altres. És la fundadora i presidenta de l’ONG Dream Nepal, que es dedica a rescatar nens i nenes que malviuen a les presons de Katmandú, i a oferir-los una llar i un futur. El 7 d’abril organitza al Teatre Victòria una Nit d’humor per recaptar fons per als seus projectes. Portabella també és la directora d’una altra ONG, Valora’t, que ha replicat el projecte nepalès en presons de Colòmbia, de manera que trobar-la a Barcelona és cada vegada més difícil.

La compra (primer) i el lloguer (després) d’un habitatge ha passat de ser un procés natural en la trajectòria vital de qualsevol persona a convertir-se en un impossible. Les formes més salvatges del capitalisme han anat acorralant els més vulnerables enfront dels qui no han fet més que asfixiar-los amb béns heretats que ni tan sols han lluitat per aconseguir. Barris de gent treballadora ara estan monopolitzats per negocis de magdalenes fatxendes o immobiliàries sueques. Els expulsats sobreviuen en zones degradades on intenten comprar pisos ocupats, els únics assequibles de la ciutat. Després d’escripturar-los, paguen als intrusos per poder viure-hi. I arribaran a comprar-los si no se’ls avança un particular avariciós que hagi interioritzat que qualsevol inversió en habitatge a les Balears és rendible. Només cal cercar algú prou desesperat per vendre-li o llogar-li després. I n’hi ha. Centenars.

"És trist preguntar a un nen de 7 anys què serà quan sigui gran i que et respongui que serà pobre i remenarà escombraries. Això no pot ser i s’havia de saber. La meva manera de comunicar-ho ha estat a través d'un llibre". El llibre en qüestió és Relats i l'autora és Carme Santamaria (Barcelona 1949), una de les voluntàries de l'associació Narinan, una entitat que ofereix suport educatiu a infants de 6 a 12 anys en risc d'exclusió social o econòmica. Ara ha convertit les seves experiències i també les històries que li han explicat en un llibre de relats il·lustrat per Neus Ramon.

Aquest 7 d’abril farà sis mesos de l’inici dels atacs indiscriminats contra la població palestina i el balanç és de més de 32.000 persones assassinades, la majoria de les quals dones i nens i nenes, i de més de 75.000 persones ferides. Totes aquestes víctimes tenen nom, cognom i famílies. Totes importen tant com les sis persones occidentals assassinades dimarts.

Voluntaris de les Illes Balears participen aquest dijous en la inauguració de les noves instal·lacions de la Fundació Dentistes sobre Rodes a la remota població de Missirah, al sud del Senegal, a prop de la frontera amb Gàmbia. És un lloc on una persona es pot haver de desplaçar durant hores per tenir atenció sanitària. En concret, s'hi ha instal·lat un quiròfan, una sala d'òptica i optometria, tecnologia d'odontologia i implantologia digital i una sala d'educadors. D'aquesta manera, l'ONG, que va començar desplaçant-se en furgonetes i camions des d'Espanya i apropant així tractaments i intervencions de dentistes a diferents zones desfavorides del Senegal, ara incrementa les instal·lacions en quantitat i qualitat a la seva clínica de Missirah.

Poc després de la mort de Mohammend Idil en accident de trànsit el passat 24 d'octubre, s'inicià un corrent solidari entre amics i coneguts del jove i també en el CF Vilafranca, equip en el qual militava el jugador conegut amb el sobrenom de Camorro.

“Un segon abans de l’explosió vaig sentir alguna cosa. El míssil va impactar al vehicle i vam bolcar. Jo anava a la part del darrere i vaig poder sortir de pressa del cotxe. Notava que em cremava tot el cos: la cara, les cames, els braços”. Ruben Mawik no pot evitar sentir-se culpable. Ell va sobreviure, encara que arrossegarà lesions tota la vida, però els seus companys, la barcelonina Emma Igual i el canadenc Anthony Tonko Inhat ja no hi són. Van morir el 9 de setembre quan el cotxe amb què evacuaven civils de la primera línia de front al Donbass va rebre l’impacte d’un projectil. Ell no té cap dubte que va ser un atac deliberat: “Els russos ens van atacar, no va ser un accident”, remarca amb la veu entretallada.

Els bells paratges i una població acollidora fan de la zona de la baixa Casamance una de les zones més atractives del Senegal. A la desembocadura del riu que duu el mateix nom, i localitzat al municipi de Kafountine s'hi troba el conjunt de quatre illes anomenades Bliss Karone: Kailo, Boune, Boko i Saloulou. Una vegetació exuberant i una rica biodiversitat conformen el llençol en el qual resideixen un poc més de dues mil persones que practiquen la pesca, el cultiu d'arròs i l'horticultura com a principals activitats econòmiques.

"Moltes criatures han fugit soles, sense pares. Sovint viuen juntes, 10 a la mateixa casa, i la més gran té 12 anys", explica la Lucie Gounabou, que treballa intentant garantir una educació als infants desplaçats del seu país, Burkina Faso. Fins fa uns anys ho feia des del govern, ara ho fa dins de l'ONG Educo, una de les organitzacions que col·labora amb Ouagadougou per crear escoles per a aquests nens. La violència sectària ha deixat dos milions de desplaçats interns a Burkina i el 60% són nens. La greu crisi humanitària de Burkina Faso té una de les seves derivades més greus en l'educació, i és un exemple extrem de la importància que té l'escolarització dels infants en situacions d'emergència. Per a aquestes criatures que viuen soles en camps de desplaçats, i també per a les que han fugit amb la família, "l'escola es converteix també en un espai de protecció", explica l'activista.

No totes les persones sense llar viuen al carrer ni, molt menys, tenen el mateix perfil. Hi ha dones que són explotades sexualment a canvi d'una llar. També existeixen joves migrants que conviuen, amb molts altres, en cases sense cèdula d'habitabilitat. Fins i tot hi ha pares que, pel fet de viure en infrahabitatges, tenen por que els llevin els fills. Aquests són alguns dels rostres, més ocults, de la crisi de l'habitatge de les Illes, i que es veuen abocats a "uns grans llimbs", segons han fet saber les ONG Metges del Món, Càritas i la Creu Roja al Parlament balear.

L'ONG TASNI, de Pollença, ha creat el programa 'Millora dels serveis sanitaris a les illes Bliss Karone, 2023-2025' amb l'objectiu de dotar de serveis sanitaris públics i uns serveis d'evacuació mèdica aquestes quatre illes del Senegal, on resideixen més de 2.000 persones. Segons han explicat a l'ARA Balears, la insularitat i la manca de recursos i de personal sanitari deixen els habitants d'aquestes illes en una situació de desprotecció mèdica que amb aquest programa es pretén resoldre.

Més de 78 milions d'infants al món no poden anar a l'escola. A l'Índia, que aviat serà el país més poblat del planeta, la pandèmia de covid-19 va forçar milers de criatures a deixar les classes i, dos anys i mig després, la majoria encara no hi ha pogut tornar. La Fundació Vicente Ferrer s'ha proposat resoldre aquesta situació i "retornar la màgia als infants de l'Índia". I ho vol fer de la mà del Mago Pop, Antonio Díaz, considerat per la revista Forbes "l'il·lusionista europeu més taquiller del món". Ara, Díaz assegura que vol ajudar els nens d’Anantapur, a l'Índia, perquè també ells puguin somiar amb un futur millor.

Luis Benito ha dedicat tota la seva vida a la tecnologia. Graduat en Enginyeria Telemàtica, fa sis anys que es va traslladar a Barcelona per treballar amb l'ONG Metges Sense Fronteres. Abans, es va dedicar a la investigació, fent alguns projectes amb l'Agència Espacial Europea, i després va ser consultor de sistemes informàtics d'una gran multinacional del sector. A Metges Sense Fronteres lidera el departament de Tecnologia, on una de les funcions és encriptar la informació de les persones que reben ajuda humanitària, ja que –explica– en els països on operen molts cops es criminalitzen les accions de les ONG. "Són zones més complexes on operar té més riscos, però és la nostra raó de ser", destaca.

Cas singular del cinema espanyol, l'actriu Carmen Machi (Madrid, 1963) ha aconseguit navegar amb èxit i naturalitat pel cinema popular d'Ocho apellidos vascos, per muntatges teatrals de prestigi com Prostitución, la comèdia televisiva d'Aída i els projectes de cinema independent. A aquest darrer àmbit pertany La voluntaria, que aquest dijous arriba als cinemes: la segona pel·lícula de Nely Reguera és un drama realista i incòmode en què Machi és una metgessa catalana jubilada que no s'adapta a les regles del camp de refugiats on treballa com a voluntària d'una ONG.

L'escena fa anys que s'ha normalitzat. El vaixell de rescat Geo Barents de l'organització Metges Sense Fronteres (MSF) fa quatre dies que navega amb més de 410 persones rescatades al Mediterrani central, sense un port segur que els deixi atracar. El vaixell fa dues setmanes que va començar la missió i la cap de l'equip de rescat, Anabel Montes, ha demanat ajuda urgent explicant que la situació està empitjorant a bord. Entre els rescatats, persones que intentaven arribar a Europa a través del mar Mediterrani, hi ha una dona embarassada i 91 menors no acompanyats.

El vaixell de rescat humanitari alemany Sea-Watch 3 està immobilitzat per la Guàrdia Costanera italiana, segons ha informat aquest dilluns l'ONG Sea-Watch. La nau està bloquejada al port sicilià d'Augusta, on va atracar el 3 de març, amb 363 migrants a bord. "De nou, ens acusen d'haver rescatat massa gent. L'alternativa: deixar que 363 persones s'ofeguin mentre les autoritats de la UE els giren l'esquena, sense fer cap esforç per tancar la falta de rescat al Mediterrani", ha dit a Twitter l'organització.

L’associació Fòrum d’Entitats del Tercer Sector de Menorca (FETS) adverteix que algunes ONG estan en una “complexa” situació a conseqüència de la manca d’ingressos dels actes benèfics que no s’han pogut dur a terme a causa de les restriccions sanitàries derivades del covid-19.