Si agafam certa distància respecte de les activitats que feim habitualment, algú arribarà a la conclusió que n’hi ha de ben rares. A mi em passa sovint. De cop, crec que em trob en una situació del tot surrealista i em sent estranya, perquè no em trob còmoda si tot no té un sentit. De fet, ser racional fins a la irracionalitat podria ser la primera cosa normal que en realitat és rara.

Rita Hayworth va dir: "Els homes se’n van al llit amb Gilda i es desperten amb mi". A finals dels anys noranta, Julia Roberts també citava la mítica actriu pèl-roja davant Hugh Grant a la comèdia romàntica Notting Hill. En tots dos casos, la frase posa de manifest el temor que la realitat no estigui a l'altura de les expectatives. El cinema clàssic, en el qual es va desenvolupar professionalment Hayworth, ens va mostrar que les dones s’aixecaven del llit radiants: no és d’estranyar, doncs, que la intèrpret tingués por de decebre els acompanyants en traslladar l’escena al món real, amb cabells despentinats i sense pintallavis.