Quan comencen el curs, els infants de primer de primària de l’escola Turó del Cargol de Barcelona s’han de familiaritzar amb una novetat, l’agenda escolar, que va i torna cada dia del centre a casa a les seves motxilles. És, a més, una agenda especial, que elaboren conjuntament vuit escoles del districte de Gràcia. Cada any, entre totes escullen un tema que cadascuna treballa internament. D’aquesta feina n’acaben sortint uns textos i dibuixos, fets per alumnes, que es reparteixen pels diferents mesos i setmanes de l’agenda i que, per tant, després poden veure els infants de tots els centres implicats.

Les prestatgeries de moltes llibreries ja mostren aquests dies un gran ventall de quaderns de vacances, amb l’objectiu que infants i joves consolidin els continguts apresos durant el curs, mantinguin certs hàbits d’estudi i fomentin l’atenció plena en una activitat durant unes hores al dia. És una proposta que ha evolucionat amb el temps i que avui es presenta sovint amb un format molt visual, basat en enigmes i problemes que l’infant ha d’anar resolent a tall de repte.

Les famílies d'avui en dia estan, en general, més implicades en l'escola dels seus fills i això, a vegades, es trasllada també a les tasques i els deures, si és que en tenen, que els alumnes han de fer a casa. Però, fins a quin punt pares i mares han d'ajudar els seus fills a fer els deures? El pedagog Jesús Blanquet opina que les famílies poden ajudar els fills en les tasques escolars –tot i que això també dependrà, diu, del grau de preparació i formació que tinguin i de si poden conciliar feina i família– però deixa ben clar que "ajudar no vol dir fer la feina per ells".

L'Antonio té quinze anys i quatre tardes a la setmana va al Penkamuska, un centre de psicopedagogia de Centelles. La meitat dels dies hi acudeix per fer-hi classes particulars, però les altres dues tardes va a grups de reforç escolar on l’ajuden a fer els deures i a no perdre’s en el dia a dia a classe. Fa molts anys que la seva àvia, Maria Amaya Castro, va decidir portar-lo en aquest centre, perquè va assumir-ne la guarda. El nen tenia problemes de dislèxia. Té clar que l’únic que deixarà en herència als nets són "els valors i l’educació" i els intenta fer entendre que "la seva feina és treure’s el graduat". "Els estudis són el primer", insisteix Amaya Castro, que fa un esforç econòmic perquè l’Antonio pugui gaudir d’aquest suport i li deixa la tarda del divendres per poder anar amb els amics.

L’any 2006 va obrir un blog. El volia titular New Kid on the blog, però el nom ja estava agafat, així que va optar per El Hematocrítico. Més de 15 anys després aquest és el nom (@hematocrítico) que l’ha fet popular a Twitter, on té més de 154.000 seguidors, amb l'humor com a marca de la casa. El seu nom real és Miguel López i és mestre d’educació infantil i primària a la Corunya. També és guionista i autor de literatura infantil. Acaba de publicar el llibre ¡Escúchalos! (Paidós), un manifest en defensa d’una criança més respectuosa no tan centrada en crear supernens i supernenes per al futur sinó en criar persones tranquil·les, segures i felices. Al llibre parla tant de les extraescolars com de les pantalles, l’avorriment o les famílies del segle XXI.

“No vull fer deures a l'estiu perquè vull tenir temps lliure per banyar-me a la piscina i estar amb els meus pares i la meva germana”, afirma l’Aina. “Seria injust perquè, si els alumnes tenim deures, els mestres també n'haurien de tenir”, afegeix l’Arlet. Les dues tenen nou anys i aquest curs han acabat tercer de primària. Parlen des del convenciment que durant les vacances escolars han de poder fer tot el que no poden fer la resta de l’any.

Més enllà del debat sobre si s'han de fer deures a casa o no, ajudar els fills a fer-los té un impacte pràcticament nul en el seu aprenentatge. Pot ser font de conflictes i, en casos extrems, els pares poden acabar fent els deures als seus fills. En canvi, estructurar l'estona per fer els deures, és a dir, fomentar que hi hagi "un espai i una estona per fer-los, ajudar-los a planificar la feina que han de fer i crear ambients i rutines d'estudi" és molt més efectiu, explica l'especialista en avaluació de polítiques públiques, Jaume Blasco, que és també l'autor de l'informe de la Fundació Bofill i l'Institut Català d'Avaluacions Públiques (Ivàlua) 'Com t'ha anat avui l'escola? Què funciona en l'acompanyament familiar a l'escolaritat', que es presenta aquest dijous a la tarda. I l'informe, pel que fa als deures, és clar: "L'ajuda i supervisió en els deures té un efecte feble i, en alguns estudis, fins i tot negatiu". Blasco diu que una cosa és assistir-los si demanen ajuda i una altra, fer els deures conjuntament.