El PP ha guanyat 92 regidors en aquestes eleccions municipals (de 265 a 357), i això ha tingut un efecte clar en les majories absolutes que ha obtingut el partit. Si el 2019 en va assolir deu, aquest diumenge n'hi ha afegit nou més, i a totes les illes. Sa Unió –la marca del PP a Formentera– ha tret 9 dels 16 regidors, a Menorca ha sumat Ferreries –Entesa va tenir majoria absoluta fa quatre anys– i es Castell a Alaior i es Migjorn Gran, a Mallorca s'ha fet molt fort a Andratx, Mancor de la Vall, Maria de la Salut i Sineu, i finalment hi ha Eivissa: majoria a quatre dels cinc municipis (Santa Eulària des Riu, Sant Joan de Labritja, Sant Antoni de Portmany i Eivissa), i a Sant Josep de sa Talaia pot pactar amb Vox o governar en solitari, ja que suma més que l'esquerra.

La política municipal té un fet diferenciat de l'autonòmica per superar el possible bloqueig després d'unes eleccions: si no hi ha una majoria absoluta, i els partits no arriben a un acord, automàticament la llista més votada passa a obtenir la vara municipal. Així i tot, al llarg de la història democràtica de les Illes han estat freqüents les majories absolutes –només el 2019 n'hi va haver 22–, i també casos més especials: pobles on, perquè només s'ha presenta un partit o perquè una formació ha acaparat gran part del vot, no hi ha hagut oposició.

A un de cada tres municipis de les Balears (22 de 67) un partit va obtenir la majoria absoluta el 2019. Això implica tenir més de la meitat dels regidors, però no requereix superar el 50% dels vots. A Ferreries, per exemple, Entesa va treure el 45,4% dels vots i 6 dels 11 regidors, o el Grup Independent de Valldemossa es va quedar en el 45,7% dels vots i 5 dels 9 regidors. També va succeir a Llubí, Mancor de la Vall i es Migjorn Gran.

L’objectiu principal del PP balear és arribar al Consolat de Mar el maig de 2023, després de vuit anys de govern del Pacte amb Francina Armengol al capdavant. Així i tot, el partit treballa per revertir la situació en els governs municipals. En aquest sentit, amb l’arribada de Marga Prohens, la direcció autonòmica va recuperar el que anomenen G-10, en referència a les cimeres que duen a terme els deu països més poderosos del món: reunions periòdiques amb les juntes dels municipis illencs de més de 30.000 habitants, per treballar de manera específica l’estratègia política o la comunicació. En qüestió de tres legislatures, el partit ha passat de governar en tots ells a tenir només dues batlies.

L'únic guanyador de les eleccions andaluses ha estat el PP. El PSOE, amb Juan Espadas com a candidat, ha empitjorat els resultats de Susana Díaz, a que ha perdut fins i tot a la província de Sevilla; l'espai a l'esquerra dels socialistes ha sumat només set escons -entre Por Andalucía i Adelante Andalucía-, en el que era el primer gran experiment de la plataforma de Yolanda Díaz; Ciutadans segueix en la seva particular caiguda lliure i desapareix del Parlament de la comunitat, i Vox ha vist el seu creixement estancat, sense sumar pràcticament vots des de la formació d'Inés Arrimadas i augmentant només dos diputats.

Tres noves enquestes per a diversos mitjans de l'Estat confirmen la tendència fixada per anteriors sondejos –els quals es poden consultar aquí, així com la mitjana de tots ells– en el sentit que Junts pel Sí i la CUP tenen bones expectatives de cara a obtenir la majoria absoluta en escons, encara que no en vots. Així, el diari de les Illes Balears 'Última Hora' ha publicat aquest diumenge una enquesta que assenyala que la candidatura encapçalada per Raül Romeva obtindria 64-65 diputats, mentre que la CUP n'assoliria entre 9 i 10, de manera que entre tots dos sumarien entre 73 i 75 escons, molt per sobre dels 68 de la majoria absoluta. Tot i això, es quedarien amb el 45,5% dels vots. Per darrere, C's seria segona força amb 18-19 diputats, seguits del PSC amb 15-16, Catalunya Sí que es Pot amb 13-14 i el PP amb 12-13. Unió podria quedar fora o entrar amb 2 diputats.

El president de l'Associació Espanyola de Banca (AEB), José María Roldán, ha afirmat aquest dimarts que "no cal exagerar" sobre un eventual panorama polític sense majories absolutes com a resultat dels processos electorals d'aquest any. En aquest sentit, considera que pot ser "positiu" no comptar amb un "poder absolut", és a dir, que el PP perdi les majories absolutes que ostenta tanta al Congrés com també en diferents comunitats autònomes.