La investigació dels casos de nadons robats de les seves mares per oferir en adopció a canvi de diners, com els que van tenir lloc a la Clínica L’Aliança de Girona entre els anys 60 i 70, xoca contra la cautela dels arxius, que han de preservar la identitat de les dades personals, però també contra la llei 16/2020 de desaparició forçada de menors a Catalunya, que encara no s’ha dotat de pressupost ni s’ha desplegat. El marc normatiu preveu una Oficina de la Víctima que hauria d’ajudar a aclarir la veritat, conèixer els progenitors biològics i els germans dels nens sostrets i retre la reparació legítima a les víctimes. Tot està aturat des de fa cinc anys.

Molts historiadors situen el final de la Transició el 28 d’octubre del 1982, el dia de la primera victòria del PSOE a les eleccions espanyoles. Aquella mateixa nit, mentre els socialistes començaven la construcció d’aquella Espanya que segons Alfonso Guerra no havia de reconèixer “ni la mare que la va parir”, un taxi madrileny s’obre camí entre grups de joves que criden “Salta a la vista, España es socialista”. A dins hi ha una mare que es debat entre la ràbia i la vergonya i una filla adolescent, embarassada i sense veu, que va cap a un convent que els ofereix una solució al seu problema: la maternitat de Peña Grande, un internat franquista que acollia les noies embarassades de famílies sense recursos, una opció discreta i barata per estalviar-se l'oprobi social. “Som aquí per ajudar-te, res més”, assegura la superiora del convent, on la mare deixa la filla caiguda en desgràcia (“no facis que m’avergonyeixi”, li diu quan se n'acomiada) i aquesta és traslladada a la maternitat en un cotxe de la policia, amb manilles. “Només te les posem per la teva seguretat”, li diu un dels agents abans d’afluixar-les, commiseratiu.

Deixeu que els nens s’acostin a mi. La innocència, a més d’un veredicte, és un estat de l’ànima. Potser per això l’Evangeli, curull d’imatges ambigües, indica als fidels com han d’abraçar el regne de Déu. Lliures de prejudici, de càlcul, de suspicàcia, com un infant. Parafrasejant Sant Agustí, qui no confia massa, no confia prou. 

Fa anys que Joan Beamonte Isern lluita per reconstruir el puzle de la seva vida, fer justícia i que el reconeguin com un nen robat. Després d’anys de batalla als tribunals, el 2018 en Joan va aconseguir que li restituïssin el que mai hauria d’haver perdut, els cognoms del seu pare biològic, i que s’anul·lés la partida de naixement irregular en la qual els pares adoptius el van inscriure com a fill biològic. Aleshores va engegar un nou procediment als jutjats contra aquest matrimoni per haver-li falsejat la identitat. D’això fa més de tres anys, però ara el jutge ha premut l’accelerador del cas després de rebre un informe dels Mossos d’Esquadra i ha citat a declarar dues persones com a investigades, segons fonts judicials consultades pel diari ARA.

El compàs d’espera en el cas del presumpte nen robat de Banyoles continua allargant-se. Després d’anys de lluita per reconstruir el puzle de la seva vida, Joan Beamonte va aconseguir que una jutge anul·lés la seva filiació d’adopció, després de demostrar que els seus pares adoptius el van inscriure com a fill de manera irregular, i es va querellar contra ells per haver-li falsejat la identitat. La investigació fa més de tres anys que està en marxa. Beamonte va declarar el desembre del 2020. Poc després, el jutge va encarregar un informe als Mossos. El magistrat confia que aquesta investigació policial sigui el desllorigador que ajudi a assenyalar els “presumptes responsables” de l’adopció irregular.

"Si no pots tenir cap fill, et poses una panxa postissa, fas les visites al metge de manera normal, ingresses i et donarem un nadó en adopció. No ho has de dir a ningú, només al teu marit". Aquestes són les paraules que va dir una infermera de la Clínica La Alianza de Girona, avui Clínica Onyar, a la Paquita fa més de 50 anys. Havia tingut problemes amb els embarassos, havia perdut tres criatures, i la infermera, amiga de la família, va plantejar aquesta possibilitat. Al cap d’un temps, i després d’haver tingut una filla sana, la Paquita va veure com li desapareixia una criatura acabada de néixer. Sana i forta. Just abans de rebre l’alta com li havia anunciat el metge. Al quart dia, sense cap preavís, li van dir que la nena havia mort i no l'hi van deixar veure mai més. El naixement i la seva hipotètica defunció no consten enlloc. A la família Sitjà sempre han tingut clar que van robar-los la filla, que ja tenia nom: Lourdes. I ho saben perquè a ells mateixos els havien ofert la possibilitat d'obtenir un nadó robat.

Els milers de casos de criatures robades continuen sent una de les grans assignatures pendents de la democràcia espanyola. Dels 2.136 casos que va impulsar la Fiscalia en l'última dècada, només queda obert el que es va presentar el desembre de l'any passat a Barcelona, mentre que diferents jutjats han arxivat la resta de causes per considerar majoritàriament que ja havien prescrit. És aquesta falta de resposta a fills i mares que busquen els familiars biològics la que alimenta un "clima d'impunitat", denuncia Amnistia Internacional en un informe sobre aquestes "violacions de drets humans" que van durar fins ben entrats els anys 90.

L'Audiència Provincial de Madrid ha absolt el doctor Eduardo Vela, de 85 anys, l'únic acusat en el primer judici de nadons robats a Espanya perquè han prescrit tots els delictes que se li imputaven per suposadament haver participat en el robatori d'Inés Madrigal el 1969.

El primer cas de nens robats a l'estat espanyol ha arribat aquest dimarts a judici. El doctor Eduardo Vela, que va ser director de la Clínica San Ramón de Madrid, epicentre de la trama, s'asseu des d'avui al banc dels acusats de l'Audiència de Madrid per un delicte de sostracció, suposició del part i falsedat documental. Vela, de 85 anys, va ser la mà dreta de Sor María, la monja que va morir el 2013 dies després de declarar per un dels casos. El fiscal demana per a ell onze anys de presó. La seva defensa, però, ha demanat que es valori la conveniència de fer el judici pel seu estat de salut.

L’Audiència de Girona ha tornat a obrir la porta perquè el veí de Banyoles Joan Coll, que porta anys lluitant als tribunals perquè reconeguin el seu cas com el d’un nen robat, continuï el periple per recuperar la seva identitat originària i poder dur, a tots els efectes, el nom de Juan Beamonte Isern, el que tenia quan va néixer segons va descobrir fa set anys. Inicialment, una jutge de primera instància de Girona va admetre a tràmit la demanda, però després d’uns mesos la va arxivar al·legant que l’afectat no estava “legitimat” per impugnar la filiació adoptiva -perquè això només ho podien fer els pares que no haguessin intervingut en l’adopció- i perquè entenia que el cas estava prescrit. Ara, el tribunal gironí ha acceptat el recurs del demandant i ha ordenat al jutjat tramitar la causa.