Els problemes visuals són cada cop més freqüents, sobretot entre els nens. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) adverteix que mil milions de persones a tot el món tenen problemes visuals evitables. De fet, gairebé una de cada quatre és miop. Aquest tipus de discapacitat visual afecta totes les edats, però és especialment rellevant abordar-la en etapes primerenques de la vida per començar un tractament i alentir-ne la progressió. De mesures n'hi ha diverses –algunes molt conegudes, altres no tant–, però, abans de posar-hi remei, la clau de volta és la detecció. "Només dos de cada deu persones es fan una revisió visual anual, cosa que pot impedir una detecció precoç de la miopia sobretot en edats més joves", alerta el doctor Joan Pérez, òptic-optometrista, professor i investigador de la Facultat d’Òptica i Optometria de la UPC a Terrassa.

Els joves tenen problemes visuals en edats cada cop més primerenques. En cinc anys, els casos de miopia han augmentat, de mitjana, dues diòptries, i els més greus, els de més de sis diòptries (coneguts com a miopia magna), s'han disparat fins al 8,2% entre els adolescents de la generació zeta, la nascuda entre 1997 i 2011. El 2017, la xifra era de l'1,3%. Aquestes són les conclusions de l'informe L'estat de la salut visual dels adolescents a Espanya, de l'associació Visión y Vida, la Fundació Mapfre i Correus Express, que constata que l'evolució miòpica és cada cop més intensa en els nadius digitals.

Efectivament, de vegades la vida és de color ultraviolat. O infraroig. I, altres vegades, el que veiem no és el que sembla. Però anem a pams. Els colors que veiem els humans formen el que es coneix com a espectre visible —la porció de les ones electromagnètiques que podem veure—. Ara bé, quins colors hi ha més enllà i com els perceben altres animals? Podem començar amb la llum ultraviolada, per exemple, que ocupa el rang espectral de longituds d'ona lleugerament més curtes que les visibles pels humans.

L’atenció visual té com a definició més important la de mecanisme per centrar l’atenció tenint en compte la manera com es processa la informació sobre alguna situació, objecte, persona, etc., per aconseguir fer alguna acció o aconseguir un objectiu, en què s’activen alguns mecanismes i habilitats (Dehaene, 1994, i Tudela, 1992).

"L'últim que voldria veure és la cara de les persones que m'estimo", diu l'actor Josep Maria Pou. "Si em demanessin quin dels cinc sentits em faria mal perdre, és la visió", reconeix el síndic de greuges, Rafael Ribó. Ells són dos dels protagonistes de la campanya de la Fundació Ulls del Món per evitar la ceguesa de 500.000 persones en els pròxims cinc anys.

El Carlos és sordcec. Té la síndrome d'Usher, un trastorn genètic que es caracteritza per sordesa i pèrdua gradual de la vista. És sord de naixement i cec des dels 25 anys. Ara en té 53. El Carlos únicament és capaç de comunicar-se a través d'un intèrpret i del llenguatge de signes. Ell serà el receptor del primer ull biònic que s'implanta a Europa i el segon al el món a un pacient amb aquesta malaltia. L'implantarà aquest dimarts el Centre d'Oftalmologia Barraquer. Juntament amb aquest pacient, el centre també implantarà un altre dispositiu de visió artificial Argus II, també anomenat ull biònic o implant de retina, a un altre pacient. Els dos implants els realitzarà el cirurgià i coordinador adjunt del Departament de Retina i Vitri del Centre Barraquer, Jeroni Nadal.

Segons indica un informe del Col·legi Oficial d'Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC) presentat en roda de premsa aquest dimarts, un 70% de la població de l'Estat pateix la síndrome visual informàtica com a conseqüència de la sobreexposició a les pantalles, ja siguin de televisió, ordinador, mòbil o tauleta, entre d'altres. Els principals símptomes d'aquesta síndrome són fatiga visual, sequedat, picor, visió borrosa, envermelliment, llagrimeig o visió doble.

Televisions, ordinadors, tauletes, telèfons mòbils... La nostra exposició a les pantalles és constant i en els darrers anys s'ha incrementat fins al punt de ser excessiva, tal com alerta un informe del Col·legi Oficial d'Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC), presentat en roda de premsa aquest dimarts. Després d'enquestar un total de 1.400 persones de l'estat espanyol d'entre 14 i 70 anys, l'estudi arriba a la conclusió que "la majoria de la població passa mirant una pantalla més temps del que seria recomanable, unes dues hores al dia com a màxim".