Joachim-Friedrich Martin Josef Merz –nom complet de Friedrich Merz– ha passat de ser el rival polític d'Angela Merkel dins del partit conservador a convertir-se en el nou canceller d'Alemanya. Merz, de 69 anys, governarà la principal economia d'Europa els pròxims quatre anys en coalició amb els socialdemòcrates, després que el seu partit guanyés les eleccions federals el febrer passat. I després que hagi aconseguit prou suport al Bundestag per ser elegit cap de govern, tot i l'ensurt de la primera votació, en la qual no ha obtingut prou vots: un avís que probablement no li espera una legislatura plàcida.

Fins al 20 de gener del 2025 la guerra no deixarà de sobrevolar Europa. Tant en forma de míssils intercontinentals balístics llançats per Putin –una mena d’aperitiu de la seva constant amenaça nuclear– com amb sortides retòriques, com les del general Valeri Zalujni --ex-comandant militar ucraïnès i ara ambaixador a Londres—que no s’està de dir que la Tercera Guerra Mundial ja ha esclatat, però els aliats europeus no se’n volen adonar. Potser sí que la guerra plana sobre Europa, però no es veu que tingui cap intenció d’aterratge. I com n’hauria de tenir, d’intenció, si només falta un mes i tres setmanes perquè Donald Trump es proclami amo d’Occident i alhora amic de Vladímir Putin, amo d'una sisena part del món.

“No vaig néixer per ser cancellera”, assegura Angela Merkel a Libertad, la seva esperada autobiografia, escrita a quatre mans amb la seva assessora Beate Baumann i publicada a Espanya per l'editorial RBA.

En la que molt probablement sigui l'última cimera europea de la cancellera alemanya Angela Merkel, el seu posicionament ha sigut clau per refredar un xoc amb Polònia després de l'explosiva sentència del Tribunal Constitucional del país. "Hem de trobar vies i possibilitats de tornar a acostar-nos, perquè una cascada de litigis davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no és una solució al problema", ha dit la mandatària germànica en el que suposa el seu 107è Consell Europeu. La posició de Merkel ve secundada per la de França i també Espanya, que van voler escenificar la voluntat de diàleg amb reunions bilaterals amb el primer ministre del país, Mateusz Morawiecki, abans d'asseure's tots al voltant de la taula d'un consell en què trobaria interlocutors molt més hostils.

L'encara president de la regió del Rin del Nord-Westfàlia i candidat de la CDU/CSU a les eleccions de diumenge passat, Armin Laschet, no sap perdre. Es resisteix a admetre que el guanyador és el socialdemòcrata Olaf Scholz (SPD), que ara per ara és qui està més ben posicionat per encapçalar la coalició que acabi governant l'Alemanya post-Merkel. Laschet fa el sord davant dels sondejos de l'institut demoscòpic Civey, que apunten que un 51% dels alemanys volen que deixi de liderar la CDU. Entre els militants conservadors, la xifra arriba al 70%. Sembla clar, doncs, que el factor Laschet ha sigut decisiu en la rotunda davallada dels conservadors a les urnes federals: un 24,1% dels vots, la pitjor xifra de la seva història, i 8,9 punts menys que el 2017.

Tessa Ganserer i Nyke Slawik, diputades dels Verds alemanys, han fet història al convertir-se en les primeres transsexuals que obtenen un escó al Bundestag. "És una victòria històrica per als Verds, però també per al moviment d'emancipació trans i per a tota la comunitat queer", ha dit Ganserer, de 44 anys, que és membre del Parlament bavarès des del 2013. "En un moment en què la gent encara es burla de nosaltres, quan algunes persones trans encara s'enfronten a intimidacions o perden la feina, això és històric", ha afegit Slawik, de 27 anys, que ha reclamat un pla d'acció nacional contra l'homofòbia i la transfòbia, a més de millores en la llei federal contra la discriminació. Segons dades oficials, els delictes d'odi contra persones LGTBI van créixer un 36% l'any passat a Alemanya.

Aquest dilluns ha arrencat el ball de negociacions per formar govern a Alemanya. Els socialdemòcrates de l'SPD volen governar i els grans derrotats, els conservadors de la CDU/CSU, tampoc no hi renuncien, així que verds i liberals poden tenir la clau de la governabilitat. En parlem amb l'investigador del Cidob Héctor Sánchez Margalef.

En plena gestió de la crisi ambiental després de les inundacions a l’oest d’Alemanya, en un moment en què les xifres de nous contagis per coronavirus ballen entre la tendència a la baixa i una nova escalada, la cancellera Angela Merkel ha fet aquest dijous la seva última roda de premsa d’estiu. A la catàstrofe de les riuades i a la pandèmia de covid-19 s’hi ha afegit un últim gran tema que fa que Merkel vagi tancant els seus 16 anys de cancellera amb titulars de pes. Poques hores abans, la nit de dimecres a dijous, Washington i Berlín han arribat a un acord en un dels projectes que més han enfrontat la diplomàcia alemanya i nord-americana els últims anys: el gasoducte Nord Stream 2.

El 16 de novembre del 2016, Angela Merkel i Barack Obama van sopar junts a l’Hotel Adlon de Berlín, a pocs metres de la Porta de Brandenburg. Era un sopar de comiat. Més de tres hores de repàs d’una relació que s’havia forjat a cops de crisi econòmica i amb el desafiament rus a Ucraïna, i que havia hagut de superar l’escàndol de l’espionatge nord-americà al mòbil de la cancellera. Donald Trump acabava de guanyar la presidència dels Estats Units i a la sala del costat dels dos mandataris els assessors de l’un i de l’altra brindaven per la nova “líder del món lliure”. Ho explicava fa uns anys en un llibre l’antic col·laborador d’Obama Ben Rhodes.

Putin se sentia més còmode tractant amb Trump, però no es pot dir que no estigui aprofitant al màxim les possibilitats que li ofereix el mandat de Biden. Tot i que aquestes últimes setmanes la retòrica antioccidental del Kremlin –retòrica, cal no perdre-ho de vista– s’ha intensificat, no es pot dir que la nova Guerra Freda no tingui fases de tebior que permeten tant al president rus com al nord-americà prometre’s espais de diàleg.

Les discrepàncies entre els Vint-i-set van anar més enllà de la defensa dels drets LGTBI i la confrontació amb Viktor Orbán durant la cimera de líders europeus. Dimecres a la tarda, a última hora, França i Alemanya van posar sobre la taula de la resta de governs de la UE una proposta per rellançar les relacions amb el Kremlin i fins i tot convidar el president rus, Vladímir Putin, a una cimera europea. Però la proposta no va caure bé a bona part dels representants de la Unió, sobretot a països com Polònia o els bàltics, que se senten amenaçats directament pel poderós veí rus. Finalment, l'oposició d'aquests països va fer fracassar la proposta en un debat que va acabar a quarts de quatre de la matinada.

La revelació que els Estats Units havien punxat durant anys el telèfon mòbil personal de la cancellera alemanya, Angela Merkel, va generar un conflicte diplomàtic entre Alemanya i el llavors govern de Barack Obama l'any 2014. Ara, un cop els ànims s'havien apaivagat i la marxa de Donald Trump de la Casa Blanca semblava tornar a acostar les dues administracions, l'escàndol torna a esclatar i l'ona expansiva arriba fins al bàltic, ja que involucra directament Dinamarca. Segons una investigació de la televisió pública danesa DR, les escoltes il·legals nord-americanes tant a Merkel com a altres líders europeus es van fer amb la col·laboració dels serveis d'intel·ligència danesos.

El president sortint dels EUA, Barack Obama, analitza aquest divendres a Berlín l'era Trump amb 5 dels líders de la UE: la cancellera alemanya, Angela Merkel; el president francès, François Hollande, i els primers ministres britànic, italià i espanyol, Theresa May, Matteo Renzi i Mariano Rajoy.

El govern d'Angela Merkel ha informat que els deu morts que va deixar l'atemptat suïcida d'aquest dimarts a Istanbul . Una afirmació que desmenteix el balanç provisional que es va difondre poques hores després de l'atac i que indicava que hi havia vuit alemanys, un peruà i una altra persona de nacionalitat no identificada entre les víctimes mortals (a part de l'atacant).

Alemanya està trasbalsada pels atacs perpetrats la nit de Cap d’Any als voltants de l’estació central de trens de Colònia, on desenes de dones van ser assetjades sexualment per un miler d’homes. Les agressions han desencadenat reaccions durs i debats encesos a les xarxes socials, als mitjans de comunicació i a la política del país mentre les autoritats policials tot just es troben a l’inici de les seves investigacions.

Dirigir un país és perjudicial per a la salut: els presidents viuen una mitjana de 2,7 anys menys que els candidats a qui vencen a les eleccions. Així ho recull un estudi publicat per la revista British Medical Journal, que contrasta els casos de 279 líders de 17 països amb els de 261 candidats que s'hi van enfrontar però no van aconseguir la presidència. Els investigadors han escollit aquesta comparativa perquè els dos grups pertanyen a una mateixa classe social i tenen accés a un nivell similar de benestar i cobertura mèdica.

Angela Merkel està sota més pressió que mai des que fa deu anys és la cancellera d’Alemanya. La gestió de la crisi dels refugiats és la prova més dura a la que s’ha sotmès durant el seu llarg mandat i per això el discurs que ha pronunciat aquest dilluns al congrés anual de la Unió Democratacristiana (CDU) ha estat considerat d’entrada com un dels més importants de la seva carrera política.