El pop art s'ha convertit en un clàssic. Com és inevitable, la realitat acaba passant per davant de l'art, per trencador que pugui ser. Unes setmanes després de la cruel execució de Kenneth Eugene Smith amb hidrogen, provoca una certa estranyesa veure un dels quadres de cadires elèctriques d'Andy Warhol, tan punyents en el seu moment, a la nova exposició temporal del museu Guggenheim de Bilbao, titulada Signes i objectes: Art Pop de la Col·lecció Guggenheim, en cartell fins al 15 de setembre. També crida l'atenció, entre la proliferació actual d'imatges i mems i l'impacte de la IA, que resultés provocatiu que el mateix Warhol i altres artistes nord-americans i europeus s'apropiessin dels objectes quotidians i les imatges publicitàries i dels mitjans per fer les seves pintures i les seves escultures, com van fer Roy Lichtenstein, Claes Oldenburg, Robert Rauschenberg, Richard Hamilton, James Rosenquist, Sigmar Polke, Mimmo Rotella i Jim Dine. Això va suposar qüestionar els límits entre l'alta cultura i la baixa cultura, en un moment en què dominava l'expressionisme abstracte.

El Somni Americà havia de portar “una vida millor, més rica i plena per a totes les persones”, com va dir l’historiador James Truslow Adams als anys 30. També havia de donar “una oportunitat per a tothom segons la seva habilitat o la seva feina, independentment de la seva classe social o les circumstàncies" de les quals provingués. Els ideals es mantenen purs damunt el paper, però quan topen amb la realitat sorgeixen les problemàtiques racials, econòmiques i socials i els artistes són moltes vegades els que se’n fan ressò amb les seves obres, com es pot veure a la nova exposició del CaixaForum de Barcelona, El Somni Americà. Del pop a l’actualitat. Andy Warhol va fer nombrosos retrats de Jackie Kennedy desolada després de l’assassinat del president JFK i va començar a fer gravats d’una imatge d'una cadira elèctrica el 1963, l’any de l’última execució a Nova York. Catherine Daunt és conservadora del British Museum, d’on provenen la majoria de les 219 obres exposades, i ha comissariat la mostra del CaixaForum juntament amb Stephen Coppel. La comissària explica que Andy Warhol va fer obres amb “temàtiques fosques i desoladores” fent servir fotografies extretes dels diaris, però els colors “brillants” distancien el públic del xoc que provoquen. 

El pintor nord-americà Mel Ramos va morir aquest diumenge als 83 anys a Oakland, Califòrnia, a causa d'una insuficiència cardíaca. Ramos va aconseguir la popularitat als anys 60 gràcies al moviment del 'pop art'. Ramos va optar per pintar nus femenins idealitzats de dones famoses combinats amb anuncis de productes de gran consum, com Coca-cola, els puros Cohiba o les sopes Campbell. L'artista assegurava que la seva inspiració la va trobar en els còmics i en Catalunya, en la figura de Dalí i al poble on Picasso "va canviar el món de l'art", Horta de Sant Joan (Terra Alta). A Horta, seguint "el fantasma" del pintor malagueny, s'hi va establir amb la seva dona Leta fa gairebé 50 anys. Passaven la meitat de l'any a Califòrnia i l'altra meitat a la casa-estudi que tenien al casc antic d'Horta.