Un equip de recerca ha descobert a Banyalbufar un tipus de petjada fossilitzada, fins ara desconeguda per la ciència, atribuïda a un gorgonopsi, l’avantpassat dels mamífers més antic del món. Aquest grup de depredadors amb dents de sabre del Permià està emparentat amb els avantpassats dels mamífers. Les petjades, de fa entre 270 i 280 milions d’anys, s’han trobat molt a prop de restes òssies d’aquest animal i han permès reconstruir-ne la manera de caminar, més pròxima a la dels mamífers que a la dels rèptils.

El virus H5N1, responsable de la grip aviària, té capacitat per infectar moltes espècies d'animals. Aquest 2024 s'ha reportat la primera mort humana per la malaltia al món i el patogen cada cop es transmet entre més mamífers, un escenari que ha activat algunes alarmes. Investigadors de la Universitat de Wisconsin-Madison han descobert que l'H5N1 es pot transmetre entre mamífers a través de la llet contaminada i pot arribar a les glàndules mamàries. La revista Nature publica els resultats d'aquesta investigació, que han elaborat a partir de l'aïllament del virus en llet d'una vaca infectada als Estats Units, i també han demostrat que les cries de ratolins es poden infectar a través de la lactància si la mare té el virus.

El nostre entorn natural encara té secrets per revelar-nos. Respecte als mamífers, es disposa d'un bon coneixement dels grans i mitjans que habiten a Catalunya, però no tant dels petits, com ara ratolins, musaranyes, talpons i ratpenats. Que l'hi diguin a la barcelonina Jaroa López, que fa poc que ha acabat la carrera de biologia però ja fa temps que cultiva l'interès per fer seguiment de la fauna que ens envolta. Des de fa 10 anys té afició per l'ornitologia, a la natura se sent com a casa i els últims dos anys s'ha passejat per les Garrigues com no ho havia fet mai encara. El seu objectiu: descobrir els mamífers que hi viuen i, malgrat que és una terra que coneix bé perquè des de petita hi ha passat els caps de setmana, l'experiència li ha brindat notables sorpreses.

Charles Darwin va descriure a L’origen de l’home i la selecció en relació amb el sexe (1871) les diferències de mida en funció del sexe en mamífers i determinava que els mascles són, per norma general, més grossos que les femelles. El naturalista anglès vinculava aquestes diferències a estratègies d'aparellament i selecció sexual, és a dir, a la competició física que hi ha entre els mascles per cridar l'atenció de les femelles. Aquesta teoria, però, s'ha posat en entredit arran d'un estudi liderat per investigadors de la Universitat de Princeton que descriu que els mascles no són més grans que les femelles en la majoria d'espècies de mamífers. La troballa, publicada a la revista Nature Communications, parteix de la comparació de la massa corporal de 429 espècies.

El gegant del mar

Tot en aquest animal és gegantí. Una balena blava pot arribar a pesar fins a 180 tones. Això equival a més de 30 elefants! Pel que fa a la llargada, hi ha exemplars que superen els 30 metres de llarg (més o menys l’equivalent a tres autobusos). l el seu cor és més gran que tu: te l’has d’imaginar de la mida d’un cotxe petit.

]]>

Fotografiar o veure mamífers a ull nu no és fàcil. El caràcter espantadís i els hàbits bàsicament nocturns d'aquests animals fan que calgui actuar sovint com veritables detectius per detectar-los. El rastreig és una tècnica que permet obtenir informació d'un animal a partir de la identificació i la interpretació de rastres o senyals. Però per a què s'utilitza? És bàsic per a estudis faunístics i per als naturalistes. Els tècnics que s'encarreguen de la conservació de la fauna protegida l'usen per constatar la presència de determinades espècies, conèixer-ne els moviments o seguir individus particulars.

]]>

Catalunya té un bon grapat d’espècies de mamífers que o bé estan en perill d’extinció o bé ho han estat durant les últimes dècades i han viscut una història de recuperació. Alguns casos són ben coneguts, com el de l’os bru, però d’altres és bastant probable que no n’hàgiu ni sentit a parlar. És el cas, per exemple, del turó, un animal que us sonarà més pel seu altre nom: fura de bosc comuna. El turó és un mustèlid carnívor que és bastant popular en països anglosaxons, on se l’utilitza sovint de mascota, però que en canvi és gairebé desconegut a Catalunya. Ajuda al seu anonimat el fet que és un animal molt discret, tant perquè té hàbits bàsicament nocturns com perquè es mou sovint entre matollars i és molt poc visible. “Podria desaparèixer abans que la gent sabés que existeix”, lamenta Salvador Salvador, un dels biòlegs que més en saben de turons a Catalunya. Ell ha fet durant els últims anys diversos estudis per analitzar fins a quin punt l’animal està amenaçat a casa nostra i quines en són les causes.

]]>