Una de cada sis persones té problemes d’infertilitat, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i un de cada 10 nens ja neixen per tècniques de reproducció assistida a l’Estat —el 2022 van ser 39.546 nadons, segons la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), nascuts de 167.195 cicles de fecundacions in vitro (FIV) i 31.635 inseminacions artificials (IA)—. Encara que l’èxit d’aquestes tècniques és indiscutible, les xifres ja deixen entreveure que passar per un procés de reproducció assistida no és bufar i fer ampolles. Les taxes d’èxit, que depenen de l’edat i d’altres factors, són del 13,7% en cas d’inseminació artificial, i del 43,8% en cada cicle d’in vitro que arriba a la transferència embrionària (quan es deposita l’embrió a l’úter), cosa que succeeix en un 60% dels cicles iniciats.

La investigadora Elvan Böke lidera, des del 2017, el grup del programa de biologia cel·lular i del desenvolupament al Centre de Regulació Genòmica (CRG). Les seves línies de recerca se centren en la maternitat en fase tardana i els problemes de fertilitat associats i, gràcies a la seva investigació, ara sabem que els ovòcits se salten una reacció metabòlica fonamental per a la resta de cèl·lules, el complex I, que s'encarrega de la producció d'energia dins del mitocondri, l'estructura que activa les funcions vitals d'una cèl·lula. Això els permet mantenir la capacitat reproductiva intacta durant dècades. Aquest estudi ha valgut a Böke el XIX premi Fundació Banc Sabadell a la investigació biomèdica, que s'ha anunciat aquest dimarts i s'entregarà dilluns que ve en un acte a la seu corporativa del Banc Sabadell a Sant Cugat del Vallès.

El "si vols, pots" no és aplicable a la fertilitat. "Quan un inesperat desig maternal em va esclatar a la cara, vaig descobrir que ja era massa tard. El meu cos era un desert. Si volia gestar i parir un fill, em quedava una única opció: fer-ho amb l’òvul d’una altra dona", escriu la periodista Júlia Bertran Lafuente (Barcelona, 1980) a Estimada desconeguda (La Campana), un relat en primera persona honest i valent en què planteja a través de la seva experiència personal molts debats socials pendents. Des de l'endarreriment de la maternitat, la donació d'òvuls, el negoci de la reproducció assistida o la falta de polítiques públiques per maternar. La conversa se'ns fa curta per comentar-los tots. Comencem parlant de les contradiccions de la maternitat i acabem parlant dels fills respectius.

“És com una assegurança de la llar. Si et passa alguna cosa, hi pots recórrer. Et fa estar més tranquil·la”, diu sobre la decisió de congelar òvuls –a 39 anys– una de les dones que han explicat el seu testimoni a l’ARABalears i que prefereix identificar-se només amb les seves inicials, A. B. El símil amb una assegurança concentra moltes de les implicacions que té aquest negoci, que a Mallorca s’ha duplicat en tres anys, segons les principals clíniques de fertilitat de l’illa: l’IVI(Instituto Valenciano de Infertilidad)i l’Instituto de Fertilidad de Mallorca. La mercantilització de la maternitat, la falsa percepció de tenir totes les opcions a l’abast –i no haver de renunciar a res– o permetre que la feina condicioni encara més el fet de tenir fills són algunes consideracions socials i psicològiques que fan les expertes consultades sobre la preservació ovàrica. 

Si la teva mare et va tenir als 30 anys, has de saber que la cèl·lula de la qual vas sortir, l'ovòcit, segurament també feia 30 anys que s'havia fabricat, quan ella encara era un fetus. I això no t'hauria de sorprendre: ja fa temps que se sap que la dona neix amb tots els ovòcits de què disposarà al llarg de la seva vida, tot i que només uns pocs s'acabaran convertint en òvuls susceptibles de ser fecundats. I si la reserva ovàrica està predeterminada i es manté al llarg dels anys és perquè els òvuls aconsegueixen mantenir-se inactius durant dècades dins dels ovaris en un estat de conservació òptim. Cap altra cèl·lula humana és capaç de suportar el pas del temps sense oxidar-se o acumular mutacions que puguin degenerar la qualitat genètica de l'espècie de generació en generació, i ara un equip d'investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG) ha trobat l'explicació a aquest fenomen i l'ha publicat aquest dimecres a la revista Nature. Quan els ovòcits estan en aquesta fase dorment o inactivada se salten una reacció metabòlica fonamental per a la resta de cèl·lules, el complex I, que s'encarrega de la producció d'energia dins del mitocondri, l'estructura que activa les funcions vitals d'una cèl·lula. Aquest procés genera residus altament oxidants i, evitant-lo, els ovòcits aconsegueixen estalviar-se danys i perfeccionar la seva missió: mantenir la capacitat reproductiva intacta durant dècades.

La María José ha pogut ser mare quan ja havia perdut tota esperança després de dos anys intentant-ho amb altres mètodes. Diagnosticada de menopausa precoç quan tenia 30 anys, a finals d’agost, amb 32, va donar a llum una nena gràcies a una tècnica pionera al món que ha permès que dones amb símptomes evidents de menopausa avançada hagin pogut tornar a ovular. La fita, realitzada per un equip de ginecòlegs de l’Hospital Clínic de Barcelona liderats per Francesc Fàbregues i Francesc Carmona, millora una tècnica que ja s’havia practicat al Japó, però l’equip del Clínic ha aconseguit que es faci en una sola intervenció i no amb dues com s’havia fet en alguns casos al país nipó.

Amb 20 anys de retard, el ministeri de Sanitat posa en marxa el registre de donants d'òvuls i esperma, una reivindicació històrica dels centres de reproducció assistida, per identificar els donants i el destí de les mostres.