Els investigadors del grup Gravity de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha registrat un "esdeveniment excepcional", segons ha qualificat la doctora en Física i investigadora principal del grup, Alícia Sintes, que va tenir lloc fa 600 milions d'anys llum. Es tracta d'un sistema binari, format per la fusió d'un objecte compacte desconegut i una estrella de neutrons, que podria tractar-se d'un forat negre primordial. Sintes ha qualificat aquest objecte d'"extraordinari". Té una massa solar de 3,6, la qual cosa desafia els models actuals de poblacions de forats negres i estels de neutrons segons els quals no podrien existir objectes en l'interval d'entre tres i cinc masses solars. Fins ara, els estels de neutrons detectats tenen menys de tres masses solars, mentre que els forats negres en tindrien més de cinc. "Posaria la mà al foc que és un forat negre, el problema és explicar com s'ha format. Aquests objectes no són fàcilment explicables amb els coneixements actuals que tenim d'evolucions estel·lars", ha assegurat Sintes. "Hem vingut per revolucionar els conceptes usuals que tenim del cosmos", ha remarcat.

Catedràtica. Doctora en Física per la UIB. Més de tres centenars de publicacions a tota classe de revistes científiques. Assessora científica de l'Agència Espacial Europea. Experta en ones gravitacionals. Les investigacions del seu equip els varen valer part del Premi Nobel de Física del 2017. Aquest estiu, com molts altres, aprofita per anar a veure la família a Àustria, lluny de la calor de Mallorca i lluny de telescopis astronòmics i de la feina (més o menys).

El municipi de Sant Lluís ha obert una votació telemàtica per donar nom a un carrer a la qual opta la investigadora Alícia Sintes, que guanyà part del premi Nobel de física l'any 2017 per la detecció de les ones gravitacionals.

El grup de recerca Gravity de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha participat en la detecció de dos senyals d'ones gravitacionals procedents de la fusió d'estels de neutrons i forats negres, un esdeveniment que fins ara mai no havia estat observat. Les ones gravitacionals són ones que es desplacen a la velocitat de la llum i que arriben a la Terra procedents d'un esdeveniment catastròfic produït a l'univers.

Els científics Rainer Weiss, Barry C. Barish i Kip S. Thorne han estat guardonats aquest dimarts amb el premi Nobel de Física 2017 per la seva "decisiva contribució al detector LIGO i l'observació de les ones gravitacionals", ha anunciat la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències.

La detecció d'ones gravitacionals ha estat nomenat descobriment de l'any per la revista 'Science'. En aquesta descoberta hi va participar el Grup de Relativitat i Gravitació (GRG) de la Universitat de les Illes Balears (UIB). De fet, va ser l'únic grup d'investigació a l'Estat que va col·laborà amb l'èxit científic.

El grup de recerca de la Universitat que va col·laborar en la confirmació que existeixen les ones gravitacionals predites fa 100 anys per Einsten rebrà, durant quatre anys, 175.000 euros del Govern. El rector de la UIB, Llorenç Huguet, i el conseller d'Innovació, Recerca i Turisme, Biel Barceló, han signat aquest dimecres un conveni de quatre anys que permetrà els investigadors "consolidar aquesta línia d'investigació".

La Universitat de les Illes Balears torna a detectar ones gravitacionals. D'aquesta manera, s'està més a prop de ratificar la teoria que Albert Einstein va formular fa 100 anys. A partir de la fusió de forats negres, els investigadors de la col·laboració científica LIGO –en què la UIB és l'única universitat de l'Estat que hi participa– han fet aquest nou descobriment. La fusió es va produir fa 1.400 milions d'anys i l'anàlisi d'aquestes ones permetrà acostar-se més a entendre l'origen de l'univers.