El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts la concessió, a títol pòstum, de la Gran Creu de la Reial ordre de Carles III a l'expresident del Govern balear Francesc Antich, mort a principis d'enguany.

L'Ajuntament de Pollença ha declarat en un ple extraordinari, per unanimitat, l'escriptora Xesca Ensenyat (1952-2009) Filla Il·lustre del municipi. El març es va registrar al Consistori una iniciativa ciutadana que comptava amb prop d'un centenar d'adhesions del món cultural, educatiu i associatiu del municipi i de Mallorca per sol·licitar a l'Ajuntament que declarés Filla Il·lustre l'escriptora.

“La banda sonora de les nostres vides”. Amb aquestes paraules s'ha presentat aquest dimecres a l’Escola Municipal de Mallorquí el Reconeixement de Mèrits 2025 que es concedirà al grup Antònia Font. L’acte central d’aquest homenatge serà un espectacle creat especialment per a l’ocasió, que tindrà lloc dijous, 5 de juny, a les 19 h, a l’Auditori de Manacor, amb entrada lliure i sense reserva prèvia.

L'ARA Balears ha estat guardonat a la 38a edició dels premis 31 de desembre de l'Obra Cultural Balear (OCB) amb el premi Climent Garau per la tasca que duu a terme des de l'àmbit de la comunicació en la contribució a l'ús social del català. En un comunicat, la institució cultural ha assenyalat que l'ARA Balears destaca per "exercir un periodisme compromès, rigorós, professional, arrelat a la nostra realitat i en català".

El món creatiu i científic de Ramon Llull dona nom als nous premis que s'han lliurat a la primera Nit de l’Edició i la Lectura que s'ha duit a terme aquest dissabte, 30 de novembre, al monestir de la Real, a Palma. És una iniciativa de la Institució Francesc de Borja Moll, entitat que promociona la lectura amb activitats diverses, a més de tenir la titularitat exclusiva dels drets sobre el Diccionari català-valencià-balear d'Alcover i Moll.

El món creatiu i científic de Ramon Llull dona nom als nous premis que es lliuraran a la primera Nit de l’Edició i la Lectura que es durà a terme dissabte, 30 de novembre, a partir de les 18 h, al monestir de la Real, a Palma. Els periodistes Cati Moyà, col·laboradora de l'ARA Balears, i Xavier Grasset, el traductor Josep Maria Jaumà i les llibreteres Maria Barceló, Miquela Torrens i Miquela Serra seran les persones distingides en aquesta iniciativa de la Institució Francesc de Borja Moll, entitat que promociona la lectura amb activitats diverses, a més de tenir la titularitat exclusiva dels drets sobre el Diccionari català-valencià-balear de Moll i Alcover. 

"Es tracta d’una decisió històrica amb un únic objectiu: que israelians i palestins assoleixin la pau". Amb aquestes paraules ha justificat el president espanyol, Pedro Sánchez, la decisió de reconèixer l'estat de Palestina en la reunió del consell de ministres d'aquest dimarts, de manera simultània a Irlanda i Noruega. El cap de l'executiu de l'Estat, que fa setmanes que liderava aquesta iniciativa perquè l'adoptessin al màxim de països europeus, fa un nou pas en l'ofensiva diplomàtica contra el govern de Benjamin Netanyahu, amb qui té oberta una crisi diplomàtica.

Espanya, juntament amb Irlanda, ha anunciat la intenció de reconèixer l'estat de Palestina. S'argumenta que aquest reconeixement enviaria un missatge de suport a la sobirania i al marge de maniobra palestins. Tot i això, abunden els que dubten de l'impacte real de la decisió i suggereixen que podria representar una distracció per fer veure davant la ciutadania que s'està fent alguna cosa sense adoptar accions substancials. De fet, pocs dies abans de la data rumorejada per al reconeixement s'ha fet públic que un vaixell amb carregament militar que es dirigia al port israelià d'Ashdod tenia previst fer parada a Cartagena –al final no s'hi va aturar–.

Carmeta Torrents (Barcelona, 1988) és una torrentada d'energia. Si heu tingut la sort de menjar a l'Hisop, el restaurant d'Oriol Ivern ubicat al passatge Marimon de Barcelona, ben segur que us haurà cridat l'atenció. És propera i eficaç. Divertida i correcta. Una cap de sala que ha trencat el motlle. El seu estil és únic i contagiós, segurament per això els responsables del premi de sala revelació que es dona cada any en el congrés gastronòmic de Madrid Fusión van considerar que havia de ser una de les finalistes per rebre el guardó. I què va fer Carmeta Torrents quan ho va saber? Decidir que el reconeixement era també per a les seves companyes de sala a l'Hisop, Sophie Glossin i Paula García. A la llista de finalistes tot eren fotos de persones soles, menys elles tres. "Tendim a l'individualisme, però sense elles no ens haurien reconegut", manifesta.

L'artista d'origen xilè Alfredo Jaar ha rebut aquest dissabte vespre de mans de Catherine Camus, filla del premi Nobel, la màxima distinció de les Trobades Camus, que s'han celebrat al llarg del cap de setmana a Sant Lluís, d'on era l'àvia de l'escriptor i filòsof francès, Catalina Cardona Fedelich.

El doctor Antoni Serra Ramoneda (Barcelona, 1933) ha estat investit doctor 'honoris causa' per la Universitat de les Illes Balears (UIB). L'acte ha tingut lloc aquest dijous a Son Lledó i hi han assistit la presidenta del Govern, Marga Prohens, i el rector de la UIB, el doctor Jaume Carot, entre d'altres. El Consell de Govern de la UIB, que es va reunir en sessió ordinària el 20 de desembre del 2023, va nomenar Serra doctor 'honoris causa' pels seus mèrits científics, socials i de vinculació amb les Balears. La proposta la va fer la Facultat d'Economia i Empresa de la UIB.

El Govern balear ha anunciat aquest divendres en la roda de premsa posterior al Consell de Govern qui son els guanyadors dels premis Ramon Llull 2024. Enguany s'ha guardonat 16 persones o entitats que des de l'Executiu consideren que, de manera individual i col·lectiva, han destacat dins el territori de les Illes Balears pels serveis prestats en els àmbits cultural, esportiu, empresarial, social, de recerca o d’ensenyament.

L'Obra Cultural Balear (OCB) ha estat guardonada amb la Medalla d'Or al mèrit en les belles arts 2023 que entrega el govern espanyol. El premi és un reconeixement a persones i entitats que han destacat en el camp de la creació artística i cultural o han fet serveis de foment, desenvolupament o difusió de l'art i la cultura o la conservació del patrimoni artístic.

Quan proves de posar-te al mig del conflicte català, i de buscar solucions on ambdues parts cedeixin, les possibilitats són múltiples: pots remetre-ho tot a la sentència de l’Estatut (i, per tant, provar de fer-ne un de nou, o de crear un “estatus especial”); pots, en canvi, circumscriure-ho al debat sobre el finançament (que va ser la gota que va fer vessar el got d’Artur Mas); pots tenir en compte la Declaració d’Independència del 2017 (és a dir, partir de la base que el trencament és real) o pots proposar un referèndum d’autodeterminació (que en cap cas és una proposta de màxims, com diu Pedro Sánchez, sinó normalment una solució del mig on ambdues parts poden guanyar). Totes aquestes zones grises, on les cessions poden ser mútues, es poden posar damunt la taula i desenvolupar-se com a propostes de solució a curt o a llarg termini (sempre que la població les avali). Fins i tot es poden combinar totes elles, com a passos graduals, o com a arbre de possibilitats segons l’evolució de la ruta. Ara bé, hi ha una cosa que han de tenir en compte mentre pensin en totes elles: aquest no és un conflicte administratiu. Ni competencial. Ni de finançament, o de models federals més perfectes o imperfectes. És un conflicte nacional.

Quan es parla de donar un nou valor als residus, el primer que ens ve al cap a les Balears és la Fundació Deixalles. Aquest projecte d’economia social i transformadora és una realitat per la qual han passat milers de persones amb problemes d’inserció laboral des de 1983. Avui, és un model de gestió i de resposta a nous reptes que no són tan nous, com evitar que acabi als fems allò que encara té vida. El PremiARA Balears a la Iniciativa Econòmica ha reconegut precisament això: l’economia del sentit comú i del compromís social. Francesca Martí va arribar a l’organització fa més de 20 anys, i actualment n’és la directora general.

Catalina Rosselló (Palma, 1948) és, des de fa 12 anys, la presidenta de l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears (AAPSIB), però hi està engrescada des que es va crear, l’any 1987. Fa més de tres dècades que l’Associació reivindica que acabi l’ocupació del Marroc, que es faci un referèndum d’autodeterminació i que els sahrauís puguin tornar a la seva terra.

Fanny Tur rebrà enguany la Menció d'Honor de l'Institut d'Estudis Eivissencs. Els guardons, que s'entregaran aquest dissabte, 22 d'abril, a les 19.30 h al centre cultural Can Jeroni, a Sant Josep, reconeixen els mèrits de persones o entitats compromeses amb la cultura.

L'Ajuntament de Palma ha entregat aquest divendres els premis Rosa Bueno 2023. Els guardonats de l'edició d'enguany han estat l'Associació de Veïns Nova Son Cotoner, l'Associació Encabritats de Son Rapinya, el projecte socioeducatiu Naüm-Germanes de la Caritat, Arquitectives, Pedro Antich Petro i Francesc Bonnín Sánchez, els quals han estat escollits entre les 34 candidatures presentades per entitats ciutadanes.

La revista Sa Plaça ha anunciat que la periodista Margalida Solivelles rebrà el Gall de Sa Plaça dia 11 al Museu de Can Planes de sa Pobla. Aquest guardó és una distinció que fa la revista a personatges que han destacat al llarg dels anys per la seva trajectòria professional o cultural o que han mintengut una especial atenció entre la població en moments determinats.