La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha fet aquest dijous un pas més per lligar el suport dels seus socis d'Unides Podem i la resta de grups d'esquerres, com ERC i EH Bildu, al projecte de pressupostos i ha anunciat que l'executiu ja està treballant en un impost a les grans fortunes que seria "temporal". En concret, Montero l'ha lligat al desenvolupament de la guerra a Ucraïna, que està provocant una greu espiral inflacionària. La previsió és que, com els impostos també temporals que s'han aprovat per a la banca i per a les energètiques, entri en vigor a partir de l'1 de gener del 2023, segons ha explicat Montero.

La ministra d’Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, ha tornat a deixar les Balears a la coa en matèria de finançament. En aquesta ocasió, no es tracta de les inversions de l’Estat a l’Arxipèlag ni del factor d’insularitat del REB, sinó de l’increment de les entregues a compte que el govern espanyol lliura a les comunitats autònomes, segons està previst en el sistema de finançament. Hisenda calcula aquestes bestretes en funció de la recaptació prevista d’IRPF, IVA i impostos especials –com els del tabac o l’alcohol, per exemple. I dos anys després se’n fa la liquidació segons les dades reals. És a dir, que el 2024 les comunitats ajustaran comptes amb el que l’Estat pagui el 2022.De moment, les dades del Ministeri, a les quals ha tingut accés l’ARA Balears, són clares: les Balears rebran 2.148 milions d’euros d’entregues a compte el 2022, un 2,7% més que els 2.092 del 2021. I aquest augment, que reflecteix l’increment d’activitat econòmica i de recaptació, serà el menor de totes les comunitats autònomes. Cal tenir en compte que, de mitjana, les comunitats rebran un 6,3% més de recursos per avançat –es passarà de repartir 105.589 milions el 2021 a 112.213 el 2022.

El govern de Pedro Sánchez està decidit a apujar els impostos als sectors que tenen més diners. Aquest dilluns, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha explicat en declaracions a la cadena Cope que el seu departament estudia l'opció d'elevar fins a un 52% el tipus de tributació de l'IRPF per a les rendes superiors a 140.000 euros bruts l'any. Paral·lelament, la ministra d'Economia, Nadia Calviño, ha respost a les declaracions d'alguns empresaris contraris a apujar l'impost de societats que "si hi ha un moment en què toca apujar els impostos és ara".

L’IRPF és un dels impostos que els partits fan servir de moneda de canvi en la negociació política: els últims pressupostos del PP, per exemple, incloïen una rebaixa per exigència de Ciutadans. Aquesta vegada, però, és Podem qui colla el govern central perquè les rendes més altes hagin de tributar més del que ho fan actualment i l’executiu de Pedro Sánchez està disposat a fer-ho. Aquest ha estat un dels punts de consens durant la reunió que han mantingut aquest dimecres els representants econòmics del partit de Pablo Iglesias i l’executiu espanyol, segons confirmen fonts presents a la reunió.

El comissari d'Afers Econòmics i Monetaris, Pierre Moscovici, ha instat aquest dijous el govern espanyol a respectar els compromisos assumits en matèria de reducció de dèficit públic, que estableixen que Espanya ha de situar el desviament aquest any en el 2,2% i fer un esforç estructural d'uns 7.000 milions d'euros el 2019. "Els compromisos han de ser respectats i no són desfavorables a Espanya", ha expressat el socialdemòcrata francès en una roda de premsa prèvia a la reunió que mantindrà aquest mateix dijous amb la ministra espanyola.

L'Associació de Jutges i Magistrats Francisco de Vitoria va publicar un poema el mes de novembre que ha aixecat avui polèmica a les xarxes. Sota el títol "De monges a diputades" i signat per El guardaboscos de Valsain es descriu la portaveu de Podem al Congrés, Irene Montero, com a "exparella del Coleta", en referència a Pablo Iglesias, i s'afegeix que "ja no és al candeler/ per una inquieta bragueta / va amb la Tania al galliner".