<![CDATA[Ara Balears - Natalia Ginzburg]]> 10 <![CDATA[El pes d'un cognom]]>

He llegit la novel·la Caparazón, que ha escrit Lisa Ginzburg i ha publicat en castellà l’editorial Tres Hermanas, amb traducció de Natalia Zarco.

]]> <![CDATA[“Som una gent sense llàgrimes. Les coses que commovien els nostres pares ja no ens commouen”]]> Natalia Ginzburg, nascuda Natalia Levi (Palerm, 14 de juliol del 1916 - Roma, 7 d'octubre del 1991), va ser una escriptora italiana, autora de novel·les, relats breus i assajos com 'El camí que porta a ciutat', 'Vocabulari familiar' i 'La ciutat i la casa'. Les seves obres van ser escrites a l'ombra de la lluita antifeixista.

]]> <![CDATA[Tots som iguals?]]> "Tots som iguals, però uns som més iguals que els altres". Amb aquest àcid aforisme George Orwell certifica, a 'Animal farm' ('La rebel·lió dels animals'), l’ocàs de la revolta del bestiar contra el jou dels humans. L’abús de poder per part dels porcs (la classe dirigent) esguerra una insurrecció legítima, fins al punt que el nou règim esdevé tan injust com l’anterior. La gràcia de l’al·legoria, escrita per denunciar l’estalinisme com a degeneració del socialisme, és que s’hi pot reconèixer qualsevol perversió de la democràcia en benefici d’uns quants.

]]> <![CDATA[Ser lliure]]> Qui es preocupa per no ofendre quan escriu no és escriptor. La frase la va dir Vivian Gornick fa uns dies durant la seva participació al festival Primera Persona, al CCCB, mentre l’entrevistava la periodista Anna Guitart. I com que la idea és precisa i contundent, molta gent se n’ha fet ressò. La frase m’ha vingut a trobar des dels diaris, des de Twitter i en alguna conversa. I des d’aleshores, el neguit ha anat creixent i fent-se fort.

]]>